Rèquiem en re menor

Pantagruel ha dit...
Estimado Ferran, me avisan de que esa chica de Blanes viene a por mí. No tengo nada que ver con Galizia; mañana lo leeré a ver si piensa como yo, o yo como él, pues la de Blanes me ha asociado con él, en su infinita paranoia. Creo que a la chica de Blanes hay que darle las pastillas en hora, que se debe saltar muchas dosis. Saludos.
0:17

Pantagruel ha dit...
No estoy de acuerdo con Galiza en la mayoría de sus posicion es o comentarios. Tampoco aplaudo su entrada sobre el cerebro estrujado de la nadadora. Nunca me he hecho pasar por gallego. Hasta aquí mi respuesta a la provocación de mi garrapatilla, dicho sea con todo el cariño del mundo.
0:39


Pantagruel ha dit...
Me he arrepentido de los dos comentarios que había hecho. Creo que es mejor no entrar al trapo de Fina. Quien quiera claves que busque en su blog; están bien a la vista, entrada tras entrada. Lamento la intromisión.
1:00

Pantagruel ha dit...
Cuando os veo terminar alguno de vuestros discursos con el "Visca Catalunya!!" me digo: "Malo, tiempo de espárragos", y se me levantan un poco las tripas; no solo por el "Visca Catalunya!!" en sí, sino sobre todo por su ¿simétrico? "¡Viva España, Arriba España!" Yo, para mí, tengo claro que de las habitaciones secretas de Barbazul la de la nación propia, o la de la nacionalidad, la de la independencia, está huera, llena de telarañas, o peor aun, de cosas impresentables, pero nadie escarmienta en cabeza ajena, así que adelante, a por ello. Me diréis: "Es que no es lo mismo, es que hay naciones y naciones, es que nosotros somos nación culta, oprimida que no opresora, y seguiremos siendo así cuando tengamos nuestro propio estado, con nuestra propia lengua, con cine en nuestro idioma, de grado o por la fuerza de la ley". Y yo os digo, cuidao, que tenéis hermosos huevos de serpiente, en Vic, o en Blanes, gente portentosa no ya con la democracia, sino con el mínimo entendimiento entre teóricamente afines. Perdonadme el discurso, yo creo en pocas cosas, es verdad, pero me han dormido con todos los cuentos, y me sé todos los cuentos. Os ha dado por sentiros víctimas, por pensar que caeis mal, que la gente "española" os tiene manía, que el catalán no gusta, pero os engañáis. Permaneced atentos a voces que no sean "las de siempre", y tened presente que si a nacionalismo se responde con nacionalismo, apañaos estamos todos.
17:47

Pantagruel ha dit...
Ferran, aun con mis limitaciones en inglés creo que "biased" significa "tendencioso", que tiene un matiz peyorativo, pero también "parcial". No es malo ser parcial, salvo que uno sea juez, en cuyo caso la parcialidad puede devenir en prevaricación. Estoy seguro de que tu eventual parcialidad es sana, fruto de tus convicciones y emociones, y no encuentro nada de malo en eso.Con respecto a mis resucitados comentarios, creo que estarían mejor borrados. Si antes ya eran un off-topic, ahora lo son más. Nadie sabrá ya a qué venían, y hasta el propio Galicia ha vetado su blog en el que dedicaba un par de entradas ingeniosas a la nadadora del gorro de goma. Ahora bien, entenderé que entre mi solictud y la suya andes también algo "biased". No me lo tomaré a mal, pues no eres juez, como digo :-) Saludos.
20:38



L'últim cap de setmana del mes de gener de l'any passat, concretament el dia 30 ,vaig escriure un apunt titulat "Operació Valquiria". Acabava de visionar una pel.lícula amb el mateix nom que el pla d'emergència militar del Tercer Reich per estabilitzar el govern en cas que caigués el dictador Adolf Hitler . I en volia parlar.

Uns dies després, el 8 de febrer, en vaig escriure un titulat "El violí" , pensant en el llibre "El violí d'Auschwitz" ,una novel.la de l'escriptora catalana Mª Àngels Anglada i d'Abadal, publicada al 1994. En aquell apunt vaig dir el següent:

"Des que vaig visitar el camp d'extermini nazi d'Auschwitz-Birkenau (Polònia), sempre dic que tothom hauria de visitar-lo almenys una vegada a la vida.
És immoral que no es recordi, conegui o negui un punt tan fosc de la història recent.
I una veritable vergonya que hi hagi tanta gent portant una vida buida, frívola i banal.
Molts, inclosos els nens, no van poder triar."

El 18 de març, també de l'any passat en vaig escriure un titulat "Mata-segells" ,per parlar d'una època a través d'un segell que vaig rebre fora de l'època.Era bicolor i d'un disseny horrorós, per al meu gust.

El mes de juny passat veient el que havien fet alguns a casa seva i a la d'altres vaig haver de comprar una màscara antitot que vaig trobar força maca .

Va arribar l'Onze de Setembre:

Per la Diada vaig escriure aquest apunt titulat "Als Pantagruels reals i als virtuals".I em vaig haver de col.locar la màscara antitot.Se sentia mala olor.Pudor de ranci, també.

El 22 de setembre vaig escriure un apunt titulat "Això és una amenaça, una coacció, una pràctica democràtica?", per posar de manifest ,públicament, la ferum que feien les pràctiques intimidatòries i insultants que duia a terme el que esdevindria el meu fan per molt temps.Un individu que canviava més ràpid de nom que de jaqueta.


Després de les vacances de Nadal, l'últim cap de setmana del mes de gener d'enguany, al bloc d'en Ferran, on es parlava de la "llei del cinema" , també ens vam haver de posar la màscara antitot. Jo com que ara la meva la tinc sempre a mà me la vaig posar ràpidament.Però els que no en tenien...
Resulta que el meu fan hi va fer acte de presència , perquè sembla que és cert allò que diuen : "de Joans , Joseps i ases ,a totes les cases" .Es veu que no es poden utilitzar determinats noms per posar exemples perquè hi ha el perill que algú s'hi senti del tot identificat i se't llenci directament a la jugular. Com els vampirs.
Amb el seu estil característic el meu fan va deixar anar una sèrie d'il.lustres comentaris que diuen molt del seu tarannà .Els he marcat amb el color que vulgarment en diem "merda d'oca", per a que es visualitzin millor:

Pantagruel ha dit...
Estimado Ferran, me avisan de que esa chica de Blanes viene a por mí. No tengo nada que ver con Galizia; mañana lo leeré a ver si piensa como yo, o yo como él, pues la de Blanes me ha asociado con él, en su infinita paranoia. Creo que a la chica de Blanes hay que darle las pastillas en hora, que se debe saltar muchas dosis. Saludos.
0:17

Pantagruel ha dit...
No estoy de acuerdo con Galiza en la mayoría de sus posicion es o comentarios. Tampoco aplaudo su entrada sobre el cerebro estrujado de la nadadora. Nunca me he hecho pasar por gallego. Hasta aquí mi respuesta a la provocación de mi garrapatilla, dicho sea con todo el cariño del mundo.
0:39

En el segon enregistrament que vaig fer al cap d'uns minuts , tampoc parlava (és un dir) de la "llei del cinema":

Pantagruel ha dit...
Aquesta entrada ha estat suprimida per l'autor.
0:17

Pantagruel ha dit...
Aquesta entrada ha estat suprimida per l'autor.
0:39

Pantagruel ha dit...
Me he arrepentido de los dos comentarios que había hecho. Creo que es mejor no entrar al trapo de Fina. Quien quiera claves que busque en su blog; están bien a la vista, entrada tras entrada. Lamento la intromisión.
1:00

Us explico una anècdota: el meu fan,el 26 de setembre del 2009 , a alguns dels meus comentaristes i a mi mateixa , ja té penques, ens va fer saber que ell mai havia embrutat la casa(bloc) de ningú per a parlar malament de mi , i jo hi afegiria :o d'altres persones.Com si els seus comentaris públics no deixessin rastre. Ja l'haviem vist parlant malament d'una persona molt lligada a l' ara candidata, Fundació Vicenç Ferrer, al Nobel de la Pau 2010. Concretament parlava del mateix Vicenç Ferrer i en el dia de la seva mort. O de blocaires que no coneixia de res però que eren comentaristes del meu bloc, entre altres, és clar. O de mi, no cal dir. Així que les seves paraules no tenien cap credibilitat.
Els comentaristes que vau rebre el què vau rebre, en el seu moment, i que potser no heu tingut més noticies seves, o potser sí, sapigueu que fins aquí arriba la seva manca d'escrúpols.No sé si publicar els comentaris que us va deixar als vostres blocs i que es pensa que no tinc. No parlo pels que va deixar aquí. O aquí. O aquí, que aquests ja els coneixiem .

Com podeu veure fa de "troll" repartidor de correu brossa de forma continuada.

A finals de gener en el bloc d'en Ferran s'havia posat en evidència ,novament. Però sembla ser que és pitjor que els polítics i volia sortir ben retratat.Així que va continuar escrivint el que ve a continuació ,entre altres comentaris que us recomano llegir al final de l'apunt d'avui, perquè per a alguns parlar de la "llei del cinema" era del tot secundari aquell cap de setmana:

Pantagruel ha dit...
Cuando os veo terminar alguno de vuestros discursos con el "Visca Catalunya!!" me digo: "Malo, tiempo de espárragos", y se me levantan un poco las tripas; no solo por el "Visca Catalunya!!" en sí, sino sobre todo por su ¿simétrico? "¡Viva España, Arriba España!" Yo, para mí, tengo claro que de las habitaciones secretas de Barbazul la de la nación propia, o la de la nacionalidad, la de la independencia, está huera, llena de telarañas, o peor aun, de cosas impresentables, pero nadie escarmienta en cabeza ajena, así que adelante, a por ello. Me diréis: "Es que no es lo mismo, es que hay naciones y naciones, es que nosotros somos nación culta, oprimida que no opresora, y seguiremos siendo así cuando tengamos nuestro propio estado, con nuestra propia lengua, con cine en nuestro idioma, de grado o por la fuerza de la ley". Y yo os digo, cuidao, que tenéis hermosos huevos de serpiente, en Vic, o en Blanes, gente portentosa no ya con la democracia, sino con el mínimo entendimiento entre teóricamente afines. Perdonadme el discurso, yo creo en pocas cosas, es verdad, pero me han dormido con todos los cuentos, y me sé todos los cuentos. Os ha dado por sentiros víctimas, por pensar que caeis mal, que la gente "española" os tiene manía, que el catalán no gusta, pero os engañáis. Permaneced atentos a voces que no sean "las de siempre", y tened presente que si a nacionalismo se responde con nacionalismo, apañaos estamos todos.
17:47

Quan em plagia els comentaris que faig en el meu bloc i els trasllada a altres blocs fora de context,també deixa rastre.I unes paraules utilitzades fora de context, que no han estat enteses per un individu que no domina l'idioma de Catalunya o que no llegeix el què hi diu sinó el què hi vol trobar és ,més que perillós, delictiu.
Com delictives són les barbaritats que va dir en el seu discurs.Que volien crear preocupació a uns lectors i/o comentaristes, mal directament a altres i mala maror entre uns i altres. Les seves paraules a part de faltar a les persones, falten a la veritat i són d'una greu irresponsabilitat.Espero que després de llegir-les a ningú se li escapi analitzar-les.Per exemple, anomenar "huevos de serpiente" a gent que no coneix de res,és una acusació gravíssima.Si voleu saber què vol dir "huevo de serpiente" aquí podeu escoltar un vídeo i aquí podeu llegir una noticia que en parla. Aquest individu no estava fent un discurs en termes científics o gastronòmics, precisament.

I com que a Blanes hi ha molts blocaires i alguns es van incorporar a la lectura després que el meu fan esborrés els seus dos primers comentaris i es podien perdre l'apunt en paral.lel que estava fent i que res tenia a veure amb el d'en Ferran, van tornar a aparèixer els seus interessants i enriquidors comentaris ,de forma inesperada.
Això no li va agradar massa, no fos cas que tothom sabés que acabava d'acusar gravíssimament a gent de Blanes o a una persona que s'identifica amb nom i cognom i a qui ja havia insultat prèviament i de forma gratuïta, o a altres blocaires-amics de Blanes que també s'identifiquen amb nom i cognom, dient-nos públicament "huevos de serpiente".

L'intel.lectual del meu fan el que no sap és que a Catalunya tenim dites com aquesta: "a Blanes de la merda en fan campanes".Una dita, que davant la lleugeresa de ventre que tenen alguns, ens obligarà a regalar campanes fins i tot a les esglésies del seu poble.

Però va continuar, que de senyor se'n ve de mena.

Pantagruel ha dit...
Pues sí, Fina, yo mismo retiré esos dos comentarios y a Ferran le pareció bien. Es más, le pedriría que los vuelva a retirar si no tienes otra cosa que decir. Una abraçada.
19:50

Arribats a aquest punt ja no volia veure els seus comentaris allà escrits.No fos cas que els lectors de Catalunya i d'arreu del món penséssim que allò havia passat de veritat, que no era ficció.No fos cas que els nous lectors sabessin que ,efectivament, era dels que embruten la casa dels altres i sense miraments.
Com que en Ferran no va cedir de forma immediata a la seva petició, el va coaccionar.La tàctica de la por novament, tan emprada en altres ocasions i en altres èpoques.I que actualment , veiem que continua tenint un èxit alarmant, preocupant,inquietant.

Pantagruel ha dit...
Ferran, aun con mis limitaciones en inglés creo que "biased" significa "tendencioso", que tiene un matiz peyorativo, pero también "parcial". No es malo ser parcial, salvo que uno sea juez, en cuyo caso la parcialidad puede devenir en prevaricación. Estoy seguro de que tu eventual parcialidad es sana, fruto de tus convicciones y emociones, y no encuentro nada de malo en eso.Con respecto a mis resucitados comentarios, creo que estarían mejor borrados. Si antes ya eran un off-topic, ahora lo son más. Nadie sabrá ya a qué venían, y hasta el propio Galicia ha vetado su blog en el que dedicaba un par de entradas ingeniosas a la nadadora del gorro de goma. Ahora bien, entenderé que entre mi solictud y la suya andes también algo "biased". No me lo tomaré a mal, pues no eres juez, como digo :-) Saludos.
20:38

Per acabar aquesta primera part de l'apunt només diré que , vaig acompanyar el "Visca Catalunya" final de l'Assumpta perquè amb el què ha patit Catalunya i el català, després de tants anys, només faltava que individus com aquest, que no entenen el que no els hi convé ,vulguin canviar els fets i la història en cinc minuts.

En fi, que casos com aquest s'haurien de denunciar sempre, tant per les barbaritats que diu com per les maneres i els mètodes emprats.
I avui aprofitant que és el Dia internacional de la dona,encoratjo a tothom però sobretot a les dones que es troben o es trobin amb fets , fans i individus com aquests, amb comportaments del tot condemnables ,a que els denunciin públicament o privada, sense por.
Aprofito també per deixar-vos informació sobre la situació de les dones a l'Índia, i de quina manera efectiva podeu ajudar a les més pobres d'aquell país.Malauradament no són les úniques del món que pateixen la discriminació de gènere però elles són molt pobres i això fa que, en aquell país, la pateixin doblement.
Queda molta feina per fer lamentablement ,perquè ja no hauria de ser així en ple segle XXI.Ni allà ,ni aquí, ni enlloc.


Aquí us deixo aquest material per a la reflexió.I per a que vosaltres mateixos, des de la vostra vessant humana i professional , el valoreu i el jutgeu.

M'agradaria que fèssiu el mateix amb el que us deixo a continuació.És un trencaclosques.

Els trencaclosques,com tots sabem, no es poden emmarcar si no estan acabats.I per acabar-los és necessari que hom tingui totes les peces correctes i que les faci servir totes, és clar.

Hi ha gent que els prefereix d'aquells que n'hi ha quatre o cinc o deu per caixa,que s'han de fer per separat perquè cadascun té les seves peces pintades d'un mateix color per la part de darrere.D'aquells que primer has de triar les peces que són del mateix color abans de començar-lo a fer.Que ja sabem que sinó la imatge final que sortirà serà de difícil interpretació.Que pot dur a interpretacions incorrectes, confoses, incoherents, falses.
I després hi ha els que els prefereixen de moltes peces, grans, però que només n'hi ha un per caixa.Són més difícils però no has de mirar quin color porten les peces per la part de darrere.Un cop acabats impressionen per la seva grandària, bellesa o lletjor, però no deixen indiferent.
En qualsevol cas, el que no es pot fer mai quan es té el trencaclosques acabat és treure les peces que no ens agraden, per una qüestió obvia.

Fa dies que vaig mirar d'encaixar les peces que en Ferran va menysprear amb les que va deixar col.locades a la vista de tothom .I...Oh sorpresa!, de cop i volta va aparèixer la imatge que ho aclaria tot.L'única que podia sortir.La de la fotografia original que fa de model , que fa de guia, la que tenen tots els trencaclosques per a orientar-nos en la seva construcció.

De moment us ensenyo com va quedar la versió original del trencaclosques.
D'emmarcar-lo ja en parlarem un altre dia.Que encara queda vernissar-lo.

Una llei de pel·lícula
In English below / Auf deutsch unten

Tothom que viu a Catalunya, o la coneix mínimament, sap que el 90% de les pel·lícules estrangeres que projecten els cinemes del país estan doblades al castellà. Pel que fa a les subtitulades, trobar-ne una en català és tan exòtic com trobar vida intel·ligent a Ciutadans-Partido de la ciudadanía, per posar un exemple. És per acabar amb aquesta desproporció que el govern català mira de tirar endavant una llei del cinema que només pretén equilibrar la balança.
El valor d'aquesta proposta de llei rau no només en el fet que busca assolir un estat de normalitat en un "país bilingue" com el nostre, sinó que a més constata l'interès del govern a impulsar el subtitulat de les pel·lícules, per sobre del doblatge. Per tot plegat, la futura llei (si s'aprova) té el meu doble aplaudiment.
.
El barceloní Camilo Tarrazón és el president del Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya. Ell i l'associació que presideix són obertament contraris a aquesta proposta de llei (segons Tarrazón, una llei similar a la que, 10 anys enrere, presentava el conseller convergent Pujals)... per motius econòmics, diu. Assegura que una mateixa pel·lícula doblada al català i al castellà, té molts més espectadors en la llengua de Castella que en la nostra. Cal explicar-li que, després de tota una vida obligats a veure cinema en castellà, fins i tot a molts catalanoparlants els resulta més "normal" un Brad Pitt parlant en aquella llengua que en català? Aquí és on el govern de Catalunya té l'obligació d'incidir: en donar l'oportunitat que les oïdes catalanes s'acostumin al doblatge en la llengua pròpia del país, de manera que puguin triar lliurement, cosa que en aquests moments és impossible. Encara diria més: la Generalitat està obligada a vetllar pel català, com pretén amb aquesta llei, i també perque els catalans adquirim prou habilitats lingüístiques per anar pel món amb, com a mínim, un bon anglès; com a mínim! En aquest sentit, l'aposta de la (futura?) llei pel subtitulat (en igualtat de condicions entre el català i el castellà) és també una excel·lent notícia.
.
Si finalment 74 cinemes de Catalunya fan vaga dilluns 1 de febrer, per mostrar el seu rebuig a la llei... tal com diu Vicent Partal a Vilaweb, dilluns sabrem a quins cinemes no hem de tornar.
Que no s'arronsin els nostres representants polítics, d'una banda, i de l'altra siguem tots conscients que cadascú de nosaltres juga un paper en aquesta pel·lícula: a Catalunya, el cinema subtitulat (vaaal, d'acooord: o doblat) en català!
.
A fabulous law
There are two official languages in Catalonia: Catalan and Spanish, although only the first one is THE language of Catalonia, as it can be easily concluded (the reasons why Castilian Spanish is also official in Catalonia belong to history; not the right time to explain them here!). Nonetheless, more than 90% of the films shown at theaters are dubbed into Spanish and 100% of the subtittled ones can only be seen with subtittles in Spanish! Kind of absolutely weird, undoubtfully. Now, the Catalan government wants to pass a law that would change this deplorable situation; how? every film should be shown with the same number of copies dubbed/subtittled in Catalan and in Spanish. This way, the Catalans could really make their choice and decide whether they want to see a movie in one language or the other. I find this necessary and fully democratic.
Incredible as it might seem -or not so much, unfortunatelly- a couple political parties and also a trade of theater-enterpreneurs denounce this law; they argue this project will be an "imposition". Such a ridiculous position actually hides an atavistic hate towards the Catalan language, a profound desire that the language of Catalonia will always remain a "small" one, a language just for in-house uses. How do we, annoying Catalans, dare pretend to have a normal language, with normal uses, and thus bother our (only) Spanish-speaking fellow citizens?
.
This is, no doubt about it, a necessary law, which will hopefully be passed soon, and thus help normalize un unfair situation.
.
Ein grossartiges Gesetz
Es gibt zwei Amtsprachen in Katalonien: katalanisch und spanisch. Na klar, nur eine davon ist DIE Spache Kataloniens, wie es man einfach (wörtlich) vermuten kann. Trotzdem, gibt's heutzutage in den Kinos überhaupt keine Chance, Filme mit katalanischen Untertiteln zu sehen; und nur etwa 5% der Filme sind katalanisch synchronisiert. Eine offensichtlich unfair Situation, dass die katalanische Regierung umtauschen will. Ein Gesetzentwurf schlagt vor, dass alle zweite Filme auf katalanisch synchronisiert/untertitelt wird. Damit hätte jeder die Möglichkeit, die Sprache des Filmes zu wählen.
Ein paar politischen Parteien und auch ein Verein der Film-Enterpreneur haben sich gegen diesen Entwurf ausgesprochen. Laut ihnen haldelt es sich um eine Auferlegung (!). Meiner Meinung nach, handelt es sich dagegen nur um Demokratie und Freiheit.
.
Hoffentlich wird der Gesetz bald beschlossen.
.
a 27.1.10
Labels: Cinema, Languages
83 opinions:

Lluïsa ha dit...
He de reconèixer que no vaig gaire al cinema, m'agraden més altres coses; però quan tinc l'oportunitat de triar entre una pel·licula doblada en qualsevol de les dues llengües sempre veig la versió catalana. És clar que tampoc tinc cap problema si és en versió original i amb subtítols.Si que hi ha molt bons actors de doblatge però, en general, no costa tan llegir i seguir l'argument de la pel·licula.
22:16
Judith ha dit...
http://www.stuttgarter-zeitung.de/stz/page/2360344_0_9223_-ausbreitung-der-katalanischen-sprache-die-mission-im-kinosaal.htmlJa ho deia el president Pujol que els catalans, a Alemanya, hi tenim molt bona premsa...
22:20

Clidice ha dit...
abans solia anar al cinema i feia l'esforç, perquè és un esforç, d'anar a veure totes les pel·lícules que es doblessin en català, en cinemes petits i mal engiponats. Me'n vaig atipar i, senzillament, he deixat d'anar al cinema.1. perquè no doblen les pel·lícules en català.2. perquè no en subtitulen la majoria i en català.Sóc una dona massa gran per fer tants esforços.
22:32

XeXu ha dit...
Em costa assumir que hi hagi gent d'aquí que s'oposi a aquesta llei, i a més gent amb tanta responsabilitat. No farà mal a ningú veure pel·lícules en català, és més, per mi en Brad Pitt pot tenir accent d'Olot si vol, m'és igual, m'hi acostumaré de seguida si em permeten sentir-lo sempre en la meva llengua.Et dono la raó en que s'hauria de promocionar el subtitulat, que el nostre nivell cultural pujaria, però reconec que sóc un mandrós, mentiria si et digués que no prefereixo el doblatge perquè no requereix estar tant atent. I em faig ràbia per pensar així i no esforçar-me més, però ja m'esforço a la feina, tu!Ah, això també va pels llibres! N'hi ha molts traduïts al català, però encara en surten força que en les primeres edicions estan només en castellà, i em toca força la fava. Jo sempre pregunto si no el trobo a la primera, tinc ganes de llegir en català tots els llibres!
22:33

Albert B. i R. ha dit...
Totalment d'acord amb l'escrit. Com es pot considerar normal que el 97% de les pel·lícules es projectin en castellà i en canvi trobar "impositiu" el 50% en català? És imprescindible un canvi d dinàmica per a incorporar el català d'una forma normal als cinemes, igual que s'ha fet a la TV o a la ràdio. No crec que ningú (menys petites excepcions) es negui a veure una pel·lícula perquè e´s en català. I, igualment, tindrà la seva verssió en castellà, o sigui que la queixa és absurda. Sobre el tema econòmic, la llei inclou importants partides per a dinamitzar un sector, el del cinema, que no viu un moment gaire dolç. Aquesta vaga és patètica i mancada de tota raó. Poder viure en català a Catalunya és un dret. I ningú ens el pot prendre.
22:50

Salvador ha dit...
Ja fa molts anys que la televisió dóna pel·lícules i sèries doblades al català i ningú es queixa.Al començament de TV3 també hi havien comentaris de l'estil "t'imagines el John Wayne parlant en català?" i ara és el més natural del món.Tot això no és més que una altra maniobra política contra el català amb falses excuses econòmiques, com sempre se'ls veu massa el llautó.
22:52

Wuthering Heights ha dit...
Rotudament d'acord amb el teu post. Com collons no s'ha de veure més cinema en castellà que en català, si no hi ha oferta de cinema en català. Jo busco amb gairebè histèria cinema subtitulat, la qual cosa ja és prou dificil en una ciutat com BCN,encara que sigui en espanyol, però és que en català ja és un del·liri!!A la merda aquests 74 tanoques i que facin vaga si volen!!Perdoneu però és que aquest tema m'exaspera.Bon blog Ferran. Et seguiré.
22:55

Jordi ha dit...
Ferran, jo també m'adjunto al teu aplaudiment per aquesta llei. Tot i que sóc un catalanista convençut, trobo que la qualitat del doblatge al català no és del tot bona (sempre segons la meva modesta opinió eh). Per això crec que s'hauria de fomentar el subtitulat amb la llengua catalana. Així matem dos ocells d'un tret: 1. Veiem la pel·lícula amb la seva llengua natural i 2. Traduïm la llengua del film al català, la nostra llengua.Salut, Ferran
23:02

kweilan ha dit...
Jo sóc partidària del subtitulat en català. Així gaudiríem de les versions originals que proliferen poc als cinemes. I si s'ha de traduir, en català i no entenc com es pot anar a la vaga per aquesta llei. A més que és llastimós i ridícul!
23:11

DooMMasteR ha dit...
Espero que a l'últim moment no es facin enrera i tinguem per fi una llei justa!Aquests cinemes que volen anar a la vaga hauran de "pasar por el aro"
23:56

Gerard ha dit...
Si finalment fan la vaga, serà de les coses més llastimoses que s'han vist últimament. Poca cosa més haig de comentar, perquè comparteixo la teva opinió: primer, que el subtitulat es troba a faltar (i, tant per tant, fem-lo en català); i segon, que els motius "econòmics" que argüeixen no són fal·laços. El costum, tal com dius, potser hi té alguna cosa a veure. I, en qualsevol cas, el costum no és mai un argument prou poderós per a no millorar les coses. Estaré a l'aguait, perquè a les sales que facin vaga, jo tampoc hi penso tornar.
23:56

Assumpta ha dit...
Totalment d'acord amb tu!!Jo no vaig gaire al cinema, però, per exemple, com súper aficionada que sóc als llibres de Harry Potter (sí, sí, que estan molt bé, de veritat!!) doncs quan he volgut veure les pel·lícules en català, les he passat negres!!Llistat de cinemes que facin vaga contra la llei per no anar-hi mes!!!Però que s'han cregut aquesta gent? I encara gràcies!! A Catalunya NOMÉS pel·lícules doblades o subtitulades al català i s'ha acabat.
23:59

Gerard ha dit...
A davant de fal·laços em sembla que hi sobra un "no"
23:59

SergioMZ ha dit...
Particularment, odio el doblatge. El veig un gran negoci, del qual es treu molta pasta, i fa la gent inculta. A més a més, i els que vegin tot en VO ho sabran, hi ha coses que es perden amb el doblatge.M'oposo solemnement al 50% de pel·lícules en català, principalment perquè tot i que és un somni pels independentistes i nacionalistes, ho veig una imposició. També veig una imposició que s'hagi de veure tot en castellà.Solució utòpica: dividir les sessions en dies a la setmana, que no coincideixen a tots els cinemes per si a algú no li va bé un dia, i aleshores dividir el número de sessions per 3. La tercera part doblades al castellà, la tercera part doblades al català, i l'altra tercera part en VO amb o sense subtítols, i si és amb la meitat dels casos en castellà i la meitat en català.Això està així un mes o dos (o poc temps, sigui quant sigui), i després veient quines sessions tenen més demanda i quines tenen menys demanda es va adjustant l'horari fins que al final quedarà (per desgràcia) el doblatge a castellà com la majoritària, i les altres ofertes seran tan minoritàries que potser algunes les treuen, i ens quedaríem com ja estem ara.Veig tot això una despesa inútil que ens duria al mateix punt de partida.Posats a imposar, eliminem el doblatge i subtitulem tot, que és el més intel·ligent si es vol aportar cultura al país i no només consignes i propagandes nacionalistes sobre la llengua.Però és una utopia.Welcome to the real world.
0:34

sanset i utnoa ha dit...
“Inteligència” i “Ciutadans” són dos termes que mai poden anar junts a la mateixa frase, a no ser que un negui l’altre.Jo, el què em pregunto és si aquests bacons de la indústria cinematogràfica també protesten per haver de doblar les pel•lícules a l’holandès, o si allí no diuen res. I sí, som un país bilingüe, i ho som per imposició. De totes maneres, aquest bilingüisme, al meu parer, resulta forçat, doncs una llengua és minoritzada pel pes de l’altra. I, al damunt, sempre que es fa alguna proposició de llei o qualsevol pas de l’estil per defensar-la, ja surten els quatre cavernosos de torn a dir que som tots una colla d’assassins culturals i no sé quantes coses més. Sembla que no hagin mirat mai un manual d’història, ni que sigui de l’Edebé. Llavors, potser començarien a intuir qui s’ha carregat més cultures.I si el Camilo Tarrazón diu que fa molt més benefici amb les pel•lícules en castellà que en català la resposta se la dóna ell mateix; que ell i el seu gremi vagin tirant cap a les espanyes, que hi falta gent i segur que a Quintanilla de Onésimo els aniria bé un multicine!Estic d’acord també amb fer les pel•lícules en V.O. i subtitular-les al català. Ara, amb el perros que som tots, m’agradarà veure quanta gent s’hi posa a la pràctica. Perquè a la teoria la idea és molt bona, immillorable.Ah, i no t'estranyi que, si s'acaba doblant el percentatge de pel·lícules al català que proposa la nova llei, haguem de pagar més per anar-les a veure, doncs diran que és per compensar costos. Visca el boicot cultural!*Sànset*
8:50

Ferran ha dit...
Hola a tots, i gràcies pels vostres comentaris. Deixo d'entrada la constància que comparteixo, amb alguns de vosaltres, la preferència absoluta i incondicional pel cinema en versió original amb subtítols. Sense dubte. Veure una pel·li doblada em desagrada profundament, per dues raons: no és l'obra original i, a més, és terrible constatar que boca i paraules no van a l'hora!Dit això...> LLUÏSA, i això que, diuen els entesos, el doblatge a Catalunya (i a l'Estat, de fet) és dels bons...> JUDITH, moltes gràcies pel link. Hi ha molta feina a fer, amb els corresponsals alemanys a les Espanyes. I no només amb ells, de fet; a Alemanya, estat federal per excel·lència, no entenen gens moltes coses del nostre país :(> CLIDICE, esperem que aquesta llei entri en vigor i canviï radicalment el panorama!> XEXU, no seré jo qui miri de convèncer ningú (o sí?), però l'esforç d'acorsumar-se al subtitulat val la pena; quan t'hi enganxes i te n'adones de quantes pel·lis "capades" has estat veient fins aleshores, al·lucines.> Jo també estic del tot d'acord amb el teu comentari, ALBERT, de manera especial amb el primer paràgraf i amb l'últim, que són ben clars.> SALVADOR, jo també recordo els comentaris sobre les primeres pel·lícules i sèries que veiem en català, a TV3. I recordo com sobtava escoltar en JR, la Sue Ellen i companyia en català! Com bé dius, manca de costum; amb el temps s'ha fet normal, que és el que és.Per cert, que Andorra tingui una única llengua oficial, el català, i que totes les pel·lícules es projectin en castellà també té tela!> Benvingut/uda, WUTHERING, i gràcies. Sense dubte, cinema en VO i amb subtítols en català, sisplau; que no demanem tant!!> Ei JORDI, no sé... com deia abans, jo tinc entès que el doblatge al català és força bò, però en tot cas no puc opinar perque no en veig pràcticament mai, de pel·lis doblades.> Tu ho has dit, KWEILAN: ridícul. Com diu en Salvador, ho disfressen amb els motius que poden, però el fons de tot plegat són poques ganes d'equilibrar la balança. Ells sabran perque.> Esperem que serà així, DOOMMASTER, i que efectivament acabi aprovant-se la llei, i els del Gremio passant per l'aro.> Ni més ni menys, GERARD: el costum no és cap excusa. Encara menys quan és costum per la imposició secular de l'altra llengua, per motius polítics.> ASSUMPTA, saps què? Sóc un fan de Potter, jo també! El cert és que no me n'he llegit cap llibre, però les pel·lis les he vistes gairebé totes (en versió original, val a dir :)> SERGIO, no cal dir que discrepo profundament del teu punt de vista, en el seu plantejament general. A més, però, trobo que les referències als "nacionalistes" i "independentistes" està fora de lloc. Jo només demano que cada pel·lícula es pugui veure en català i en castellà, per donar la mateixa opció que cadascú triï la llengua que prefereixi. És una qüestió de democràcia pura; al meu entendre, cap demòcrata pot estar-hi en contra. No es tracta de "prohibir" el cinema en castellà, sinó d'afavorir-lo en català perquè totes dues opcions siguin iguals.Parlar de "nacionalisme" i d'"independentisme" és fer el joc als que de demòcrates només en tenen el nom.> SÀNSET, moltes gràcies especialment per la teva aportació. Només afegiré que val la pena engrescar la gent amb la V.O., que és una forma fantàstica de veure cinema.
10:33

montserratqp ha dit...
Comparteixo les teves reflexions. La meva preferència seria veure les pel.lícules en VO i subtítols en català (em sembla que no ho he experimentat mai!) però entenc que el públic general no ho acceptaria. El fet de doblar-les i projectar-les en català penso que només és qüestió de temps i de costtum. Ara els nens i nenes ja saben que el Teo, la vaca Conie, les tres bessones, etc...parlen en català.
10:41

SergioMZ ha dit...
La veritat és que sí està fora de lloc, com tu dius. El que volia expressar és que un sector ampli de la població catalana passa de tot, com aquell qui diu, no es fica en política i li dóna igual català que castellà. Posats a ser sincers em trobo més en aquest sector.La idea d'afavorir el català al cinema sembla bona. Però aleshores s'haurien de replantejar la llei dels cartells dels comercis, que ara mateix si estan en català només no passa res, però si estan només en castellà hi ha denúncia. I no ho faran. I si fessin això, també haurien de pensar a fer l'educació com al País Basc, que es pogués escollir qualsevol de les dos llengües per estudiar. I francament, no crec que ho facin.Per tant, veiem que en comptes d'un bilingüisme pur i dur hi ha imposicions. S'imposen les dues llengües, a diferents situacions, però la veritat (i sent objectius, cosa que en aquest tema em costa), el català surt guanyant per bastants gols... És dolent que m'imposin el castellà i és dolent que m'imposin el català. Igual de dolent.També puc dir, per dir alguna cosa, que el 50% de les pel·lícules en català és una utopia. Per què? Perquè la demanda de pel·lícules en català no és (i trigarà molts anys a ser) del 50%. Sí que hauríen d'oferir més pel·lícules doblades o subtitulades al català, cert. Però no el 50%, perquè si ja les sales estan totes atapeïdes, aleshores estarien encara més les de VO o les de castellà, i amb molts llocs lliures les de català. En el moment que això passés s'estaria imposant a algú a veure una pel·li en català, vulgui o no, perquè no té lloc a les sales de castellà.I ja no és una qüestió de ideologia, és una qüestió d'elecció personal. No hem d'ensenyar als nens a que vegin la TV i les pel·lis en català, els hem d'ensenyar a que les vegin de les tres maneres i després ells decideixin com els hi agrada veure-les.Jo, per exemple, com ja dèia, trobo horrible el doblatge, sigui a l'idioma que sigui. Però és cert que si m'obliguen a veure una pel·li doblada, no és només que em soni estranya en català, sinó que bàsicament no em trobo còmode veient la pel·lícula. I no és per ideologia, repeteixo, és simplement una opció personal per purs gustos auditius (massa rimbombant ha quedat, però espero que s'entengui). I per tant, l'acabaria veient en castellà.Jo formo part d'una minoria per veure les pel·lis en VO, i com a minoria m'he de desplaçar més kms per anar a un cinema on ofereixin pel·lícules en VO.Ara per ara, la gent que vol veure doblades al català les pel·lícules també són una minoria, però entenc que això d'anar al cinema-gueto no és plat de gust de ningú, per tant s'haurien d'oferir sessions doblades als dos idiomes i en VO a tots els cinemes. Però no 33%, 33% i 33%, o no doblades 50% i 50%, perquè la demanda potser és 80% i 20% o 90% i 10%.La protesta els cinemes la fan per això, no per qüestions ideológiques.
11:10

galicia ha dit...
Buenos días: a ver, dos cuestiones:Al Govern catalán le gusta legislar más que a un tonto un lápiz. Primero, obligan a las tiendas a rotular en catalán y luego quieren obligar a los cines a doblar y subtitular como ellos digan.Si yo voy a un restaurante donde todo el mundo habla alemán no voy, no porque no quiera sino porque no me puedo comunicar. ¿Alguien cree que un tendero no va a rotular en catalán si cree que con eso es más "client-friendly"?yo tengo un pequeño cine en Pontevedra. El cine es un negocio privado. Si tanta demanda hay de cine en catalán habría miles de producciones catalanas cada año y no las hay. Si tanta demanda de VO hay, pues todos los cines serían en VO. Ahhh, qué es un bien cultural y que no estramos acostumbrados??? Pues que hagan cines financiados por la Generalitat pero que no obliguen a los exhibidores privados a hacerlo.Lo último, ayer oí a Carod diciendo que el Govern haría todo lo posible para evitar el cementerio nucelar de Ascó. Pero?? No lo ha decidido la gente de Ascó de manera democrática. Qué pasa? Qué lo que diga la gente de Ascó está subordinado al bienestar común de Catalunya? No se contradice eso con otras posiciones en otros aspectos??? Diría que sí.Saludos
14:06

merike ha dit...
I once was in the movies in Andalucia and all I remember it was a cinema where Elke Sommer was starring. Probably German? In Germany I saw James Bond - in German dubbing, Goldfinger. In both cases I didn't understand anything. Guess it was in 1966 and in 1964. I'm happy if the Catalans wish to have subtitles on TV. Then I'll understand your TV better in my hotel:-) Here it is the only possibility, Finland being a small country (not in size, only not many people here. Besides, Finns have always know how to read. Our school system has been free for all to learn, and obligatory:-) I learned to read at the age of three by reading Aku Ankka (Donald Duck, those Micky Mouse magazines) since they first were published - must be somewhere round 1951?It is very wonderful to have subtitles! I keep my fingers crossed for your law! I'm sure it is less expensive than dubbing. And if I understood your films are dubbed in Spanish and not in Catalan, all the more reason. It would be outrageous to have Spanish dubbing!
18:40

Mireia ha dit...
ja seria hora que tothom pugués veure el cinema amb la llengua que volgués. Ultimament vaig poc el cinema però sí una pel·lícula està en català perefereixo haver de fer uns quants quilometres més i veure-la en català.
18:59

Salvador ha dit...
M'ha fet gràcia aquest comentari de què troba horrible el doblatge però "si m'obliguen a veure una pel·li doblada, no és només que em soni estranya en català, sinó que bàsicament no em trobo còmode veient la pel·lícula." Em pregunto si veu una versió original en armeni o en farsi no li sona estranya? Quina casualitat, entre els milers d'idiomes existents justament el català és el que no correspon als seus gustos auditius.Ferran, a Andorra es projecten també pel·lícules en català, el que passa és que els explotadors dels cinemes depenen dels mateixos distribuïdors que els catalans, aquests mateixos que ara volen fer vaga per no distribuir pel·lícules en català.
20:11

merike ha dit...
Salvador, si vols puc et enviar un DVD. Pel.licula finlandesa amb subtítols en anglès.
20:14

SergioMZ ha dit...
Salvador, trobo una mica fora de lloc i de mal gust la teva apreciació.Parlem sempre de doblatge, mai de VO. Si una pel·li és catalana i la seva VO és en català, no esperis que la vegi en cap altre idioma, i si és en castellà o anglès també las veuré tal qual. Per la resta de llengües em poso subtítols en castellà o anglès (excepte francès, que intento posar-me'ls en francès). Però igual que mai veuré una pel·li doblada al farsi, tampoc la veuré doblada al català. La veuré en VO, sigui la llengua que sigui.Simplement he dit, respecte al doblatge, que estic més acostumat al castellà que al català, i que si haig d'escollir un a la força, doncs escolliré castellà, però com això no ha de ser, escolliré sempre VO.Ara clar?
20:22

SergioMZ ha dit...
Merike, jo sí estic interessant en veure aquesta pel·li. La tens a algun arxiu que em puguis passar per e-mail?Gràcies. :)
20:23

Ferran ha dit...
> És així, MONTSERRAT: temps, que la gent s'acostumi a través de la normalitat, la mateixa normalitat amb què un castellanoparlant pot veure una pel·lícula en la seva llengua.> SERGIO, el que expliques que et passa al veure una pel·li doblada al català és exactament el "tema": hàbit. No has tingut l'hàbit i, per tant, se't fa estrany. És el que ja he explicat (i algú altre també) més a dalt: als començaments de TV3 (tu no havies nascut, hehe), veure pel·lis i sèries en català era súper estrany, fins i tot per mi que sóc de família catalanoparlant! Ara em sembla tan normal (o poc normal) com veure'n en castellà.El teu comentari dóna molt de sí, perque vas més enllà de la llei a que faig referència i parles de com es gestiona políticament el bilingüisme a Catalunya. Cap problema amb això, eh?, però és que tot plegat dóna per un post d'uns quants capítols. No crec que la paraula "imposició" sigui apropiada, però digue'm a quin país oficialment bilingüe no hi ha polítiques de suport a una o altra llengua.Tot plegat és complicat, però potser puc acabar amb una idea: no crec en els països bilingües; crec en les persones bilingües, i trilingües, i... Un país (territori, zona o com vulguis dir-li) només pot tenir una llengua vehícular, com passa a Catalunya amb el català a l'escola, per exemple; pretendre un altre estatus, al meu entendre, no és realista.Acabo: el cas basc, de les tres línies lingüístiques a l'escola, el trobo un error terrible, perque per començar és la forma més evident de crear guetos!> Hola GALICIA. Te posicionas de entrada (ideológicamente) con lo de "al Govern catalán ... más que a un tonto un lápiz"; y no es que sea malo de por sí, pero este posicionamiento resta fuerza a tus argumentos. Al Govern catalán le "gusta" legislar tanto como al gouvernement francés, al Regierung alemán y al gobierno español, para empezar. Para eso están los gobiernos. Otra cosa es que lo que legislan nos guste más o menos, en función de si compartimos ideología o no.Sabemos que no nos pondremos de acuerdo, pero asumiendo tus argumentos e intentando entenderlos, te daré el mío para que hagas lo propio: democracia significa que el pueblo tenga opción a decidir. En el cine, en Catalunya, esta opción no existe: o castellano o castellano; no hay más. Por lo tanto, que el Govern catalán legisle para romper este desequilibrio me parece por lo menos sensato.Con la segunda parte vuelves a posicionarte, porque quien preside Catalunya no es Carod-Rovira sino José Montilla, quien dijo por cierto lo mismo que el vicepresidente. Catalunya ya aloja centrales nucleares, a diferencia de, por ejemplo, Galicia. ¿No se trata de ser solidarios? Pues estaría bien que una comunidad como la gallega se ofreciera a acoger un cementerio nuclear, para variar. Sinceramente, ¿no te lo parece?Gracias por pasar por aquí.
20:24

Ferran ha dit...
> MERIKE, no question about it: subtitling instead of dubbing! But in any case, as long as both systems have to live together, a 50/50% one seems to be the most fair, right?By the way, in the case of a Finnish film in your language... subtitles would be definitely more than necessary! :-)> El que expliques ho trobo lògic, MIREIA, perque imagino que el català és la teva llengua d'ús habitual. Esperem que ben aviat puguem triar sense haver de fer quilòmetres!> SALVADOR, entenc el comentari d'en Sergio pel fet que ell està més acostumat al castellà que al català. Entenc que el debat és entre aquestes dues llengües, perquè qualsevol altra (i especialment el farsi, per exemple) li deu ser tan estranya com a mi mateix.Sobre les pel·lícules als cinemes andorrans, no pretenia dir que mai se n'hagin projectat en català però, si no vaig molt errat, crec que films en aquesta llengua són una rara avis, oi? Això és el que tinc entès i el que volia dir.> SERGIO, el teu punt m'ha quedat clar amb el teu primer comentari :)
20:33

merike ha dit...
SergioMZ: noooo:-) Ha estat una suggeriment per en amic Salvador:-)Podem veure si contestaré:-D No sé llocs al internet.. Vull enviar amb correu. Comprar a Stockmann's i trobar una pel.li amb subtítols en anglès (havem en suec també) Sorry, em sento. Christmas is over:-)
20:38

Cris ha dit...
No sóc massa consumidora del cinema en català, a no ser que sigui feta aquí, i per gent d'aquí.... Em passa una mica com amb els llibres, de vegades els trio en castellà purament per inèrcia.... però m'encanta la meva llengua, la meva pàtria i tot el que significa Catalunya, així que ja veurem com acava tot això.... petons catalans Ferran :)
21:45

rits ha dit...
aquests empresaris estan fent el ridícul i molt!!! em fa molta ràbia, doncs realment sembla que viuen en un món completament apart.No consumeixo cinema en català, però reconec que és per vaguitis i que potser hauré de començar a buscar les sales (amb lupa!!) on facis pelis en català. Si tingués més cinema en català segurament el consumiria més, doncs com em passa amb els llibres, si està en català, el prefereixo, doncs m'és més meu.El que em preocupa, però, és que aquesta polèmica sols beneficia als d'allà... a aquells que prefereixo no nombrar i que es pensen que els catalans som la pesta. Els dóna ales.
23:01

Deric ha dit...
Totalment d'acord. El que és penós és haver de fer una llei per defensar el que, per dret, és nostre. I encara és més penós veure com uns empresaris catalans d'empreses d'oci i cultura, van en contra de la cultura propia del país que els acull. Tot molt trist.I això que jo sóc dels que voto per la VOS no pel doblatge de cap tipus.Ara mateix tenia uns discusió per aquest tema al feis.
23:02

galicia ha dit...
Veo que no nos entenderemos jamás. El gobierno francés no tiene una ley sobre cómo se deben ver las películas (casi al 50% subtituladas y dobladas). De hecho, creo que pocos gobiernos legislan sobre esas cosas de la misma manera que pocos gobiernos regulan en que idioma debe hablar un tendero. (Al Govern le gusta legislar... mucho, aunque a ti te guste. A mi por ejemplo no me gustaría que la Xunta legisle sobre qué tengo que programar en mi cine o en que idioma lo pongo. Si yo quiero poner películas en turco sin subtitular y arruinarme la Xunta me deja...)Ya sé que Carod es Vicepresidente pero creo que Carod es un personaje importante en el Govern. Oíste a M Sebastián?? Catalunya usa más energía de la que produce luego la energía nuclear que produce es para...(tachán, tachán) Catalunya. Solidaridad, bonita palabra. Pero la cuetsión que yo hice era la de la contradicción. No tiene Ascó derecho a decidir??? A esa no contestáis.
23:04

Fina ha dit...
Per la Galicia:El "chapapote" quin idioma parlava.?
0:19

Ferran ha dit...
> Ei CRIS, aquesta inèrcia és la que podem trencar si, "ley mediante", els consumidors catalans acabem tenint els mateixos drets que els castellans, pel que fa al cinema.Un petó!> De fet, RITS, qualsevol cosa als dóna ales, als "d'allà", així que jo no em preocuparia massa. El camí és el que hem de fet nosaltres; això és l'important.> Jo també estic per les VO, DERIC. Però en definitiva, VO o doblatge en català, com a mínim en igualtat de condicions amb el castellà!> GALICIA, el gobierno francés también ha implementado medidas (tú dirías "impuesto") para apoyar la producción nacional de películas, por ejemplo obligando a la privada Canal + a producir películas en francés. Eso te debe parecer normal, porque lo hace Francia; cualquier medida que tome Catalunya en dirección análoga te parecerá criticable, por lo que te decía al principio de mi anterior comentario: una cuestión ideológica.Te lo he dicho antes: los gobiernos legislan, y todos lo hacen barriendo para casa. ¡Faltaría! ¿Para quién deberían legislar sinó?Existen leyes que obligan a cuotas de música nacional en las radios, cuotas de películas nacionales en la televisión... pero cuando algo similar pasa en Catalunya, eso se llama "imposición" y está fatal, claro.Escuché a Sebastián decir tonterías, porque... ¿cuánta energia producen Madrid, Galicia, Murcia y la zona del Cantábrico? ¡Ninguna! ¡Y no me dirás que no consumen! Como "argumento" no se sostiene por ninguna parte.¡Claro que Ascó tiene derecho a decidir! Y por ahora ya lo ha hecho. El problema es que una instalación nuclear no sólo afecta al municipio donde se instala, eso lo entenderás, no? Si se va al carajo, explosión mediante, no serán sólo los habitantes de Ascó los que se frían, sino el resto de catalanes y, permíteme, también españoles. ¿Recuerdas Chernobil? Una instalación nuclear afecta mucho más allá del municipio donde está. ¿Cuántas instalaciones de este tipo hay en Galicia? ¿No crees que, por solidaridad, los gallegos deberían acoger alguna? A eso no me has respondido.Saludos.
7:56

sanset i utnoa ha dit...
Ja em disculparàs Ferran, doncs no tinc el costum de comentar sobre comentaris que fan a un bloc que no és el meu, però no me’n puc estar.Vull comentar-li unes quantes coses a en Sergio MZ i a Galicia, per les seves opinions.Primer de tot, Sergio MZ, em sap molt greu que consideris que el català, en alguns aspectes –cinemes i comerços, per exemple- sigui una llengua d’imposició. El català no és una llengua d’imposició, és la llengua pròpia d’un país, Catalunya. I aquest país l’ha de defensar, perquè és el seu primer i fonamental vehicle cultural.Una altra cosa, em fa molta gràcia això de “societat bilingüe”. No sé qui s’ho va treure de la màniga, però la idea va tenir èxit. A Catalunya, als països de parla catalana, no hi ha hagut mai bilingüisme (per cert, a tots els llocs del món on segons uns quants il•luminats hi ha bilingüisme vol dir que hi conviuen una llengua pròpia i una que històricament és d’imposició). La llengua del nostre país és el català. I si el castellà hi té un pes específic és degut a una conjuntura històrica i política fàcilment explicable. Dit això. Per quin motius creus que el govern català genera lleis en defensa de la llengua? Doncs, perquè el català és una llengua minoritzada, que conviu i interactua amb una llengua com el castellà (sí, castellà, perquè “l’espanyol” no és un idioma), que és parlada per un miler de milions de persones. No ens escandalitzem, que el català no persegueix al castellà. Aquesta llei sobre el cinema parla de percentatges d’un 50%, de res més. Repeteixo, no ens escandalitzem, i no fem demagògia, que en un país normal les pel•lícules es doblen al idioma vehicular i ningú diu res ni s’hi posiciona en contra (en el nostre cas per qüestions purament econòmiques, no ideològiques, crec). Potser és perquè no som un país normal, potser serà perquè la gent que viu al país que tenim a occident –i al propi país- creu que no som un país o que no tenim una cultura que hagi de ser respectada, que no tenim una cultura de primera. Francament, m’importa poc el què pensin. I, per cert, no hem de confondre termes com “oficialitat” i “bilingüisme”. Una cosa és que el castellà sigui oficial a Catalunya, i un altra és que siguem una societat bilingüe. L’any 1714, curiosament, el castellà va passar a ser l’únic idioma oficial de Catalunya, i no crec pas que fóssim una societat bilingüe. Per acabar, t’invito que miris les lleis lingüístiques franquistes, o la llei lingüística francesa actual i veuràs el què és “imposició”. Ah, i “el català” no guanya un partit de futbol des de que el davanter centre era en Pere, portava el número 2 i el seu àlies era “el Gran”.
9:55

sanset i utnoa ha dit...
A Galicia: al gobierno francés no le hace falta ninguna ley que proteja su idioma. Ya se encargaron hace un par de siglos de imponer lo que les interesaba. Y digo imponer. Curiosamente, estudios filológicos recientes de la Sorbona han concluido que el año 1789 el francés solamente era hablado por un 10% de la población del país. Ahora es la lengua vehicular de un 97%. Centralismo en estado puro. Lo que intentó el gobierno español durante el siglo XIX-XX y, me atrevería a decir, con cierto disimulo, XXI. Por suerte para “las periferias”, no les salió demasiado bien. Las carreteras eran muy malas, dicen...Quiero también comentarte que, según mi punto de vista, el tema de Ascó no viene demasiado a cuento en este post. Además, la respuesta a tu planteamiento es bien simple. Por cierto, vivo a 15 kilómetros de Ascó. Mira, si en Ascó proyectan erigir una estatua de doscientos metros en la plaza mayor, pues me da igual, es una cuestión de carácter municipal, exclusivamente municipal, y de buen gusto también. Construir una central nuclear, una central de ciclo combinado o un “almacén temporal de residuos nucleares” ya es otra cosa, ya que sus efectos ultrapasan los límites municipales. En este caso, toda la zona tendríamos que tener derecho a decir la nuestra. Otro apunte. Para las cuestiones relacionadas con energía nuclear hay estipulados tres rangos de peligrosidad por proximidad: A, B y C. Y, prácticamente, solo cobran los del radio A (es decir, en este caso Ascó y Vinebre) y los municipios que disponen de centros de desinfección (el Molar, por ejemplo). En cambio, las consecuencias derivadas de una fuga las sufriríamos todos los pueblos de la zona. ¿Crees aún que solamente el consistorio de Ascó es quien tiene derecho a decidir sobre el tema? ¿Si tu vecino propone montar en su habitación un laboratorio para la desactivación de bombas, no crees que tú tendrías derecho a decir alguna cosa?Por cierto, ¿Sabes dónde va el mayor porcentaje de la energía que produce Ascó 1?, ¿y Ascó 2?, ¿Y Vandellòs 2?T'ho repeteixo, ja em disculparàs, Ferran.*Sànset*
9:55

SergioMZ ha dit...
Sànset. Em sembla molt bé que creguis que la llengua pròpia del Catalunya és el català. Ho és, evidentment, però després de tants anys el castellà també és oficial.Conec les lleis lingüístiques del franquisme i actualment de França, i també crec que són una imposició. Una imposició en contra de les llengües minoritàries/autòctones i a favor de la llengua gran.Estic en contra d'això, òbviament, però també estic en contra de què es vagi a favor de la llengua minoritària i en contra de la majoritària. De fet, cap imposició ridícula m'agrada.Catalunya no és un país, si de cas una nació, però de moment almenys no és un país. Catalunya és una societat bastant multicultural on poca gent conec al meu poble 100% d'orígens catalans. El més trist és que conec més independentistes i radicals catalanistes (una cosa és estimar Catalunya per sobre de tot, i una altra és odiar la resta d'Espanya, és ben distint) amb orígens purament no-catalans, i què de fet els catalans purs que conec no solen ser tan radicals com els altres.Tens raó, no hi ha hagut mai bilingüisme a Catalunya. Abans era el català el discriminat, i ara és el castellà (coincideixo amb tu en què "l'espanyol" no és cap idioma). Jo, sent català i sent bilingüe (jo ho sóc) em sento discriminat per veure'm obligat a parlar més en català que en castellà, quan tinc el dret a parlar com em doni la gana. Obligació d'entendre, i dret a parlar.Si vaig a qualsevol comerç i parlo en castellà (llengua oficial de Catalunya) m'han de contestar en castellà i no en català "perquè hem de defensar la nostra llengua". I si parlo en català, m'han de contestar en català. Sempre és el client qui escull com parlar, i el venedor també pot escollir com parlar. Si s'arruina és el seu problema, com dèien més amunt.Els radicals com tu (no pretén ser un insult, si t'ofen la paraula canvia-la per quina vulguis, però entén el concepte) no us adoneu que la majoria de catalans el que volem és una societat bilingüe, multicultural i on es visqui en pau. Per què un pot penjar una estel·lada o dir "Visca Terra Lliure" i no pot penjar una bandera d'Espanya o una del Real Madrid perquè sap que li pintaran la façana o qui sap què? Això no és democràcia, això és una imposició d'ideals.A les escoles s'ensenya que Catalunya és un país, quan NO és un país. És una nació, molt cert, i sóc el primer que defensa la cultura catalana... però mai la defensaré atacant a l'espanyola o dient barbaritats. A les escoles actualment s'ensenya a ser independentista, catalanista, i a renegar d'Espanya. I ho estan aconseguint.(Només em permet 4096 caràcters, continua al pròxim comentari.)
13:25

SergioMZ ha dit...
Gràcies a això jo em sento discriminat al meu país perquè no tinc opció a escollir en quin idioma estudiar o fins i tot amb l'ideologia amb què m'ensenyaran, i és per això que ja m'estic preparant per marxar a fer l'universitat al Regne Unit, i no entra en els meus plans tornar a Catalunya, almenys en uns quants anys.Això han aconseguit els radicals, que un català content i orgullós de la seva terra hagi de marxar per la discriminació ideològica i lingüística que pateix."Et pots quedar, si vols, és decisió teva marxar.", em podràs dir. Doncs no. Perquè segons la llei (ara ja l'estan canviant per a què no sigui així) tinc dret a parlar el què em doni la gana, mentre entengui a qui em parli en català (no així el castellà, sembla ser). I em toca molt els nassos que s'intenti aconseguir una diglòssia d'aquest tipus.Diguem una cosa, Sànset, tu estàs d'acord amb l'article "Parlar espanyol és de pobres" del nazi del Sostres, oi?(I dic nazi no (només) per aquest article sinó per el de "El món menstrua", no ens confonguem.)Per part meva està tot dit. Em desentenc del meu país, i veuré des de la barrera què passa. M'asseguraré de tenir una vida fora del país per en cas que passés alguna cosa poder ajudar a la gent que marxi (m'atreveixo a dir que sobre el 40% de la població de Catalunya, i m'estic quedant curt, marxaria si Catalunya s'independitzés).Tot i que penseu que no té massa a veure, us convido a llegir això. Al cap i a la fi, tot és radicalització dels mateixos ideals.I ho sento Ferran si t'ofenc en alguna cosa, però ara que encara sóc lliure d'expressar-ho (no del tot i no per massa temps) ho dic.Sergio
13:27

galicia ha dit...
Todos los que me habéis contestado habéis errado el tiro.1. Ferrén, yo he llegado a decir qu em eparecería más coherente por el tema cultural que la Generalitat hiciera cines financiados por ella y que proyecten pel´´iculas en catalán. también me parece bien que se financie cine. Cuanto más se pueda elegir, mejor. El problema es imponer. Así que yo no tengo ningún problema con eso. Sólo digo que no hay mercado para tanto. A ti te gusta mecha el VO, pero a la media de la población no. Imponer VO es eso, imponer VO.2. La respuesta de Ascó es la que yo quería ver. Correcto, a la Generalitat le importa porque afecta a una comunidad de población más amplia. Luego es lícito que la Generalitat trate de bloquear una decisión que considera errónea. La contradicción es, No tiene derecho el Gobierno español (por ejemplo) a oponerse a una decisión que afecta más allá del ámbito de decisión dónde se toma?? A nadie en Galicia le importa que en Barna se ocnstruya una torre gigante, pero si importa que por ejemplo exija el control de los aeopuertos o "incluso", que obligue a los tenderos a hablar catalán (algo que creoque si alguien lo consultara en la UE resultaría que es ilegal "Libertad de establecimiento y eso").Finalmente, Guadalajara está igual de cerca de Madid que Ascó de Barna, por ejemplo. Galicia tiene centrales térmicas y se autosuministra la energía que consume. La diferencia es que Galiza tiene un modelo energético sostenible sin nucleares y Catalunya no. Sin nucleares Catalunya tendría un déficit energético muy, muy serio, tan serio, que creo que sería imposible que fuera independiente.Replantearos eso. 8 millones de personas, una potencia industrial, y ciudades tan grandes como Barna. ¿Cómo se iba a encender la luz? Comprándosela a España. No creo que un independentista pueda hablar de solidaridad energética. La energía, entre países, se compra y se vende, no se cede altruistamente. recuerda, aún con nucleares, Catalunya tiene déficit. Ya hay solidaridad energética. El Gob de españa paga hasta ahora 180000€ diarios, por financiar los residuos de las centrales nucleares que abastecen en un alto porcentaje a, tachán, tachán, Catalunya.
13:57

galicia ha dit...
A Fina.El chapapote hablaba el idioma de la suciedad y el mal gusto. El mismo que tú pareces manejar muy bien. Y no me refiero al catalán que me parece un idioma absolutamente respetable
14:17

sanset i utnoa ha dit...
Benvolgut Sergio M. ja em disculparàs, però no crec pas que estem tractant en aquest cas d’una “imposició ridícula”. De fet, no crec pas que estem tractant sobre cap tipus “d’imposició”.Sobre el fet que Catalunya sigui un país. L’Enciclopèdia catalana en diu això1 Unitat fisiogràfica o paisatgística. La Cerdanya és un país muntanyós.2 Territori propi d'una ètnia determinada. El País Basc, el País de Gal•les, els Països Catalans.3 Territori i població d'un estat independent.4 En un ventall, el tros de tela o paper pintat sostingut per les barnilles.Sobre país, la Real Academia de la Lengua diu això:1. m. Nación, región, provincia o territorio.2. m. paisaje (‖ pintura o dibujo).3. m. Papel, piel o tela que cubre la parte superior del varillaje del abanico.Bé, aclarida aquesta qüestió et comentaré que jo, dissortadament, també conec radicals, d’ambdues parts, i tots sabem que això no és bo. Sobre ser bilingüe o no. Les persones, i tant que ho som de bilingües. Ara, aquest sentit no és extensible al d’una comunitat o al d’una societat, per una qüestió relativa a impossibilitat en els principis que defineixen cultura i llengua. Ara, et diré que estic ben orgullós de saber parlar el castellà, i d’altres llengües. Com deia el savi “hablar una lengua es un acto cultural”.Per cert, cap llei obliga a cap venedor a parlar en català al seu client. L’únic que diu és que, almenys un dels qui t’atenguin ha d’entendre el català.T’he de dir, també, que no crec hagi ofès Espanya ni cap tipus de sentiment espanyolista quan t’he escrit abans. En el cas que així ho hagis entès, et demano disculpes.A la teva pregunta relacionada amb el text d’en Sostres crec que ja t’he contestat abans quan t’he dit allò de “hablar una lengua...”.Ah, i això sobre si jo sóc un radical o no ho sóc. Crec que el meu radicalisme és molt similar a com es va definir en Lluís Llach en el seu darrer concert a Verges.*Sànset*
14:27

sanset i utnoa ha dit...
Galicia: Como le he comentado a Sergio te diré que no existe en Catalunya ninguna ley que obligue a los tenderos a atender a nadie en catalán. Simplemente dice que alguien lo tiene que entender.Sobre el tema y concepto de “solidaridad”. Solamente hace falta mirar las balanzas fiscales. Un ejercicio poco divertido pero esclarecedor.Un abrazo a miña terra galega!*Sànset*
14:35

Fina ha dit...
Mira Galicia, Pepe o com et diguis, perquè no et presentes amb nom ni amb cognoms reals, ni amb un bloc obert que hi poguem llegir res interessant,el què has escrit en aquest apunt del Ferran, concretament això: "Lo último, ayer oí a Carod diciendo que el Govern haría todo lo posible para evitar el cementerio nucelar de Ascó. Pero?? No lo ha decidido la gente de Ascó de manera democrática. Qué pasa? Qué lo que diga la gente de Ascó está subordinado al bienestar común de Catalunya? No se contradice eso con otras posiciones en otros aspectos??? Diría que sí.".Això que has escrit, res té a veure amb el tema que en Ferran ens plantejava.La frase que he escrit jo: "El "chapapote" quin idioma parlava.?", pretenia fer de mirall del teu escrit. Però lluny d'entendre-ho, t'has limitat a fer un atac irat i sense respecte cap a una persona que no coneixes de res.Això et desvalua molt.Continuar amb el tema dient:"La respuesta de Ascó es la que yo quería ver", encara més. Tant, que l'atac personal no te'l penso ni contestar.El temps és or.
21:15

Babunski ha dit...
Una merdeta de llei... si de mi depengués serien el 100% en català. Ja m'agradaria ja que em posessin a mi de Director General de Política Lingüística!
21:32

Pantagruel ha dit...
Me he arrepentido de los dos comentarios que había hecho. Creo que es mejor no entrar al trapo de Fina. Quien quiera claves que busque en su blog; están bien a la vista, entrada tras entrada. Lamento la intromisión.
1:00

Ferran ha dit...
MARE MEVA, PERÒ QUÈ HA PASSAT AQUÍ??Vejam, amics, això només és un post/opinió personal sobre un tema que, pel que veig, ha derivat en un autèntic debat sobre Catalunya, l'estat del català i el castellà en aquest país, llibertat, "imposicions" i no sé quantes coses més.Anem a pams, i de debò, matem-ho:1. cadascú és lliure de tenir l'opinió que sigui, només faltaria! No m'ofèn cap opinió que sigui expressada amb educació.2. el tema de Ascó es muy interesante, GALICIA, pero no viene a cuento. Podemos hablar de cualquier cosa, claro, pero este post va de la ley del cine, así que quedémonos mejor aquí.3. SERGIO, aquest ambient que descrius el trobo exagerat; sembla que Catalunya sigui una presó de la qual alguns (com tu, pel que expliques) necessiten fugir. Francament, a tot arreu passen coses i a Catalunya, creu-me, les coses que passen no són millor ni pitjor que les que passen a altres llocs del nostre entorn geopolític.Que no pots triar la llengua per estudiar? I em pots dir on la pots triar? La llengua la tria un país (a través dels seus representants), una institució (una universitat, per exemple), ... però que no puguem triar cadascú la llengua que volem per fer vida a un lloc... això passa a Catalunya i a la Xina Popular! A Alemanya no puc triar la llengua: he de parlar alemany.3. Los dimes y diretes entre blogeros me la traen al pairo, PANTAGRUEL, así que gracia por pasar pero, por favor, cíñete al tema del post. Gracias.Ja ho veieu: en aquest blog són benvinguts el català, el castellà, l'anglès i qualsevol altra llengua que pugui entendre, així que no dubteu a tornar. Això sí, perque tots ens coneguem i ningú no s'enganyi, en català, en castellà o en l'idioma que sigui...la llengua pròpia de Catalunya és el català; l'única llengua pròpia que té, de fet. Viure a Catalunya i no ser-ne conscient entenc que ha de ser dur; francament, no sé perquè a alguns els costa tant.Gràcies.
10:31

Pantagruel ha dit...
Ferran, ya que me pides que me ciña al tema te diré lo que pienso; yo no soy ecologista, ni de las especies ni de los idiomas. Me gusta mucho el tigre de Bengala, pero quizás ha llegado la hora de su desaparición, y probablemente no tienen mucho sentido inversiones en su supervivencia. Me encanta el catalán, pero a las lenguas les ocurre como a las especies, que en su competencia con otras pues puede llegar un día en que estén tocadas; me podrás decir que eso no es espontáneo, y que circunstancialmente ha habido actitudes proactivas contra ellas, como comentais que ocurrió en Francia en aras de una única lengua nacional, y probablemente es verdad, pero ha sido circunstancialmente. La conclusión de todo esto es que el proteccionismo, sea en forma del ley del cine u otras intervenciones, resulta entrañable, pero destinado al fracaso. Si una lengua ha de sobrevivir debe ser porque sus usuarios la hablan, y la extienden, incluso en competencia con otras más "fuertes!. Contra esto va, por ejemplo, que un catalán que escribe, escriba en español y haga las entrevistas de promoción en español para vender más. En mi opinión las películas debieran estar subtituladas siempre, y nunca dobladas, es lógico que el cine catalán tenga su versión original en catalán, y las de otro origen, cada una en su idioma. Y que conste que no debe sacarse la conclusión de que pienso que el catalán está tan amenzado como pueda estar el tigre de Bengala. Yo creo que aun goza de buena salud, afortunadamente. Debo aclarar que nunca he sido gallego, que bastante tengo con ser extremeño recriao en Andalucía. Saludos.
11:00

Ferran ha dit...
> PANTAGRUEL, este comentario te lo agradezco infinítamente más que los anteriores :)No parece que estemos especialmente en desacuerdo, por lo menos en algunas de tus afirmaciones. Las lenguas nacen, viven y mueren, y así parece ser desde tiempos, efcetivamente. Tienes mucha razón cuando dices que la supervivencia de una lengua depende del uso que de ella hagan sus hablantes, es verdad. En ello influye mucho el entorno social de esta lengua: cuanto más "normal" aparece a oídos propios y ajenos, más "normal" se hace su uso. En este sentido, el cine es uno de los ámbitos (uno más) donde el catalán está infravalorado, no por falta de interés de muchas personas que preferiríamos ver películas dobladas o subtituladas (este es mi caso) en catalán.Sergio ha dicho algo interesante, en un comentario anterior: ver una peli en catalán le suena raro. No tiene nada de raro, cuando estás acostumbrado a verlas en inglés o en castellano.Esa es la intención de este proyecto de ley del cine, pues: dar la oportunidad de "normalizar" el catalán en el cine, pero no a costa del castellano, que tendrà un 50% de espacio para sí!Yo tampoco pienso que el catalán esté amenazado, pero como pasa con todas las lenguas minorizadas, hay que estar constantemente alerta y trabajando para que este estatus no cambie.Gracias por tu comentario.
11:16

sanset i utnoa ha dit...
Vull tancar la meva participació en aquest interessant debat, que se ha anat bastant més enllà del cinema, per dir-te, Ferran, que estic totalment d'acord amb tot el que expresses.I no estic d'acord amb tu perquè tots dos siguem uns exacerbats radicals. Estic d’acord amb tu per la correcció que empres i per la coherència amb que expresses les teves idees, que són les meves.I no puc fer res més que agrair-t’ho. *Sànset*
12:06

merike ha dit...
Star Wreck: In the Pirkinning
20:01

Kórnerson ha dit...
Por un lado están los Catalanes que están en su derecho de ver pelis en Catalán. Por otro lado están los que quieren ver pelis en Castellano. Ese derecho lo pueden disfrutar de quienes se lo dan: TV3, C300, C33, etc. Ahora bien, las empresas privadas tienen el derecho de dar el producto que les de la gana. Yo si monto un restaurante vegetariano no veo correcto que venga un gobernante a decirme "A la gente no le gustan los vegetales, por obligación tienes que servir carne.". Ya cerraré yo mi local si no he acertado con lo que vendo o lo que quiere el mercado. Será mi responsabilidad, porque es mi negocio.Igual que todos tenemos derecho a una vivienda pero el govern no obliga a las inmobiliarias a bajar los precios...Si el govern quiere que se proyecten pelis en Catalán: que monte sus cines. O que financie con coste 0 las copias en catalán y si algún cine las quiere poner, que las ponga. Pero leyendo los titulares que dicen que impone un 50% de películas en un idioma no me parece una solución de lo más corre cta.
11:18

Ferran ha dit...
> SÀNSET, tot dit, gràcies. El "sentiment" és mutu :)> Gràcies, MERIKE. He començat a veure-la; em sembla que m'agradarà quan la pugui veure sencera (aviat).> JUAN LU... estooo... KORNERSON, querido, si te hago una pregunta, ¿serás sincero? Si la Generalitat dijera que invertirá X millones € en construir cines por toda Catalunya donde se proyectarán películas dobladas (o subtituladas) al catalán, también sufragadas por el herario público... ¿cuánto tardarías en decir que es una irresponsabilidad hacer algo así?¿Por qué te parece mal que un gobierno dedique esfuerzos (con este proyecto de ley, por ejemplo) para conseguir que una lengua minorizada (que no minoritaria) se posicione en igualdad de condiciones junto a una lengua, por cierto, históricamente impuesta? Porque hablas de "imposiciones", pero olvidas que en Catalunya, de lengua impuesta, sólo hay una.Yo quiero poder escoger, cosa que a día de hoy es imposible. O veo una peli en castellano o la veo en castellano. ¿Por qué no te parece bien una medida democrática, de 50% para cada lengua? ¡Deberías ser el primero en darle tu apoyo, como demócrata!No será la lengua lo que nos separe (ninguna de ellas), pero ¿tienes asumido que perteneces al grupo de los "abierto ciudadano del mundo... pero que no me toquen los cojones con el catalán"? Como un ex mío, extremeño, que porque escribí algo en catalán en Facebook me puso un mensaje que rezaba así, literalmente y en mayúsculas:¿CÓMO COÑO QUIERES QUE LO ENTIENDA SI NO ESCRIBES EN CASTELLANO?El mensaje no iba dirigido a él ni a nadie en concreto.Es una pena ser abierto con limitaciones.
12:11

Pantagruel ha dit...
By the way, Ferran, I have noticed that the English version of this post somewhat contains more of opinion than of information, unlike the original one. "Kind of absolutely weird"; "I find this necessary and fully democratic"; "Incredible as it might seem -or not so much, unfortunatelly"; "Such a ridiculous position"; "How do we, annoying Catalans, dare", and so on. I feel original quite balanced, and english summary overly biased. Is it a prop matter :-?
13:00

Kórnerson ha dit...
Aish Ferrán... pero si a mi me da igual si hay un 50% de cines con catalán y un 50% con castellano. Es más, me daria igual si hubiese 100% catalán 100% castellano. Me da igual. Pero no me da igual que obliguen a una empresa privada a ofrecer lo que ellos quieran. Si la generalitat abriese cines seria una irresponsabilidad. Los cines se quejarian de competencia desleal. Pero ya está la filmoteca para eso. Anyway... Sinceramente, la solución no se cual es. Pero la imposición creo que no. ¿Y si la Generalitat subvencionara las pelis en catalán con 2 euros por entrada? O si, tal y como dicen los cines, invirtiera en digitalizar las películas en catalán, para que así la distribución saliese casi gratis? Yo creo que si obligan a los cines a poner un 50% de películas, tienen que subvencionarlos de alguna manera. En resumen: yo el problema no lo veo en los porcentajes. Lo veo en la imposición a los cines. Igual que me parece mal que en Francia por ejemplo se imponga a las radios a poner el 50% de música en Francés.Ferrán,imagina ahora que por estar Cataluña en territorio Español hubiese una ley que dijera que tienes que escribir el 50% de tus posts en catalán.
13:06

Ferran ha dit...
> Hey, PANTAGRUEL. Actually, if you read all my previous almost 400 posts -those which count with an English version- you will notice it is never exactly a translation, but something else. The possible readers of the English version very likely do not live in Catalonia or in Spain. That's why I make a short summary of the issue and then explain my personal point. In the end, this is a personal blog, so it ain't really weird that I do so, don't you agree?It works exactly the same way with the German version.Greets!> KÓRNERSON, vale, pero... ¿dónde hay en el mundo un gobierno que no legisle?? Las autopistas de peaje son privadas, y van los gobiernos y ponen limitaciones de velocidad; ¡manda huevos! (en lugar de "ponen", entiende "imponen", que veo que te "pone" más). Las televisiones privadas no emiten más publicidad de la que los gobiernos les autorizan; ¡manda huevos! ¡Si es mi tele, pongo la publi que quiero y quien se agobie, que no me mire!Y hablaríamos también de horarios comerciales, y de lugares donde está prohibido fumar, y de... y de... y de...Lo que quiero decir es que estamos rodeados de "imposiciones"; eso sí, cada uno se sabe su historia y no todas nos molestan lo mismo.
13:22

Rita ha dit...
Si que m'he perdut coses!Seré breu. Coincideixo plenament amb tu i amb en Sànset i bé amb la majoria.Crec que es tracta d'una polèmica més sense sentit i per descomptat polititzada com tot. Perquè si no, ni existiria.Tinc molt mal concepte del tripartit, però en això els felicito i només espero que arribin fins al final. L'anterior govern de la Generalitat ja ho va intentar i no se'n va sortir. Em refereixo al Govern Pujol. Tan de bo ara sí!Pel que fa a tu, Ferran, et felicito per no perdre els papers mai, per ser tan didàctic, tan rigorós i bé, tan fantàstic!Petons!
13:39

Pantagruel ha dit...
Yes, yes, Ferran, I agree; it's within your rights. I have not yet had the time to read all your posts; I will carefully look whether the English summary is always that way biased to your own point of view. Regarding the German summaries I'm afraid that I can't appreciate them, since I have enough with English, Gabachois, my own Spanish-Extremeño-Andalú and my "pinitos" in Catalan. Enough is enough.
13:54

Assumpta ha dit...
Ostres!! Que havia llegit el d'en Sànset i no havia passat per aquí!! Que vull deixar també el meu recolzament!!! :-)No sóc massa d'anar al cinema, però si alguna vegada hi ha alguna peli que m'interessa, faig tots els possibles per poder-la veure en català! Tant estrany és que a Catalunya es faci el cinema en la nostra llengua??I, mira, jo seré molt bèstia si vols, però encara ho trobo poc un 50%... Visca Catalunya!!
13:54

Assumpta ha dit...
Perdo la memòria!! jajaja sí que havia comentat!! :-)) Ara repassava els comentaris i ho he vist!! M'empipa tant aquest tema que ja no sé ni a quants llocs m'he queixat!! :-DDDisculpa'm Ferran! ;-))
13:57

Galiza ha dit...
Pues nada, para vosotros la perra gorda, a elegir cine el día de la huelga. A no, que no vais a poder, bueno, en realidad vais a poder pero menos porque abren más de la mitad... No pasa nada, en poco tiempo estas cosas se olvidan y la situación se habrá normalizado. LA gente demandará cine en catalán y los tenderos se darán cuenta de que es necesario hablarlo. Entonces ustedes, tan catalanistas, se reirán de esta escalada legislativa que ataca directamente a las libertades.Eso sí, este comentario no tiene valor porque como dice Ferrán tiene un claro posicionamiento ideológico (que no político), no como los que hacen los demás. Constanto y me ratifico en vuestra fuerte tendencia a la contradicción.
15:03

Assumpta ha dit...
Galiza: Tant costa entendre que els catalans, a Catalunya, volem viure en la nostra llengua? A mi em sembla que és molt fàcil.
16:19

SergioMZ ha dit...
Assumpta, sisplau, no generalitzis.Sóc català com el que més, i no vull viure 100% en català. Vull viure en català i en castellà. I en anglès i francès, però això no ve al cas.No tots els catalans volem només viure en català ni tots volem desentendre'ns d'Espanya, així que no és tan senzill.
16:30

Assumpta ha dit...
Una vegada, a Amsterdam, varem anar a fer un passeig per carrers fora de les rutes turístiques. Tant al meu marit com a mi ens agradava molt fer això quan encara ens podíem permetre fer vacances...Varem entrar en un bar per descansar, perquè jo pateixo artritis i em canso aviat... Tenien les parets plenes de fotos de futbolistes holandesos i alguna era d'en Cruyff amb la samarreta de l'Ajax i la selecció holandesa.Allí, quasi tothom sap, a més del neerlandès que és la seva llengua pròpia, l'anglès. Els holandesos tenen una facilitat envejable pels idiomes.El meu marit i jo ens defensem acceptablement en anglès, així que ens varem entendre aviat... Al cap de poca estona, parlant amb el que semblava l'amo, i tractant del tema dels idiomes i comentant la seva facilitat per l'anglès em va deixar parada quan em va preguntar "per què jo no li parlava en holandès"... Jo li vaig respondre que no en sabia, però que li assegurava que si hagués de viure a Holanda el primer que faria seria estudiar la seva llengua.Ara penso que, potser al haver anat a un barri fora del centre, ell va poder interpretar que érem immigrants i que vivíem per allí!! (de fet anàvem sense gens de "pinta" de turistes)I és que aquell bon senyor tenia claríssim que, per molt que en anglès ens entenguéssim, si nosaltres haguéssim volgut quedar-nos a viure allí, la nostra "obligació" (i tant què sí!!) hauria estat aprendre la seva llengua pròpia, l’holandès (o neerlandès) i estic segura que si, passats uns mesos, i vivint jo allí, hagués anat tornant a aquell local, aquell bon home hagués arribat un moment que ja no m'hagués palat més en anglès, ho hagués fet en holandès... i jo li hagués donat tota la raó del món.Qui vulgui viure a Catalunya, que ho faci, espero que tingui molta sort, trobi una bona feina i sigui molt feliç... però que sàpiga que la nostra llengua pròpia és el català. Catalunya és una nació i la seva llengua és un dels seus trets identitaris. Si algú ve demà des de qualsevol lloc d'España, jo li parlaré castellà en un primer moment perquè ens puguem entendre, però dono per indiscutible que entendrà que aquí ha d'aprendre la llengua catalana.A Catalunya, demanar que les coses es facin en català no és res més que EL MÉS LÒGIC I NATURAL.
17:44

Pantagruel ha dit...
Cuando os veo terminar alguno de vuestros discursos con el "Visca Catalunya!!" me digo: "Malo, tiempo de espárragos", y se me levantan un poco las tripas; no solo por el "Visca Catalunya!!" en sí, sino sobre todo por su ¿simétrico? "¡Viva España, Arriba España!" Yo, para mí, tengo claro que de las habitaciones secretas de Barbazul la de la nación propia, o la de la nacionalidad, la de la independencia, está huera, llena de telarañas, o peor aun, de cosas impresentables, pero nadie escarmienta en cabeza ajena, así que adelante, a por ello. Me diréis: "Es que no es lo mismo, es que hay naciones y naciones, es que nosotros somos nación culta, oprimida que no opresora, y seguiremos siendo así cuando tengamos nuestro propio estado, con nuestra propia lengua, con cine en nuestro idioma, de grado o por la fuerza de la ley". Y yo os digo, cuidao, que tenéis hermosos huevos de serpiente, en Vic, o en Blanes, gente portentosa no ya con la democracia, sino con el mínimo entendimiento entre teóricamente afines. Perdonadme el discurso, yo creo en pocas cosas, es verdad, pero me han dormido con todos los cuentos, y me sé todos los cuentos. Os ha dado por sentiros víctimas, por pensar que caeis mal, que la gente "española" os tiene manía, que el catalán no gusta, pero os engañáis. Permaneced atentos a voces que no sean "las de siempre", y tened presente que si a nacionalismo se responde con nacionalismo, apañaos estamos todos.
17:47

SergioMZ ha dit...
Estoy bastante de acuerdo contigo, Pantagruel.Assumpta, la diferència és que l'anglès no és oficial i l'holandès sí, a Neerlanda. A més a més, per si no t'ho havies plantejat, el cinema a Holanda és sempre en anglès, o en VO, i subtitulat. I no es queixen.A Catalunya tant el català com el castellà són oficials, i per tant no és lògic que cap de les dues llengües s'imposi sobre l'altra.Un immigrant ha d'aprendre una o les dues llengües, pero jo no sóc immigrant, jo sóc català.Així que no m'has contestat la pregunta.
17:49

merike ha dit...
This must be one of your best posts!!! Very interesting.I tried to write to Pantagruel but his blog didn't allow comments:-)If you come to the Rambles on 23.4. I will not buy a book, they don't sell Finnish books there...
17:56

Assumpta ha dit...
Ja, tens raó... els holandesos tenen més sort que els catalans... ells poden defensar la seva llengua perquè són un Estat :-)Jo somio el dia que Catalunya també pugui ser un Estat i poder parlar català a tot arreu no sigui un somni...Tu et dius Sergio (nom que m'agrada molt, per cert) i així, en castellà és com t'agrada dir-ho i així ho pots fer... Saps que al meu pare li van prohibir registrar el meu nom com Assumpta quan vaig néixer? (Tinc 48 anys)Sí, sí, el capellà em va batejar com Assumpta, els meus pares em van triar aquest nom... però la imposició va obligar al meu pare a inscriure el meu nom en castellà. No el vaig poder posar tal com és fins després de la mort de Franco.Jo, a l'escola TOT ho feia en castellà i et prometo que no t'enganyo, em pots ben creure... El català NO EL TENIA NI COM A ASSIGNATURA: Absolutament PER RES.Entendràs que estic fins els nassos. Ara vull parlar sempre català i faré els possibles perquè així sigui :-)I ara em disculparàs però tinc la rentadora per posar :-D
17:59

SergioMZ ha dit...
No, no ho dèia precisament per això, referint-me als holandeso.Poder parlar català a tot arreu no és un somni, ho pots fer. Conec gent que viu sense parlar castellà, i es pot fer. I conec gent que viu sense parlar català (menys, s'ha de dir) i també es pot.Ara entendràs la meva postura. El meu nom és castellà, i així ho posa al DNI. A l'escola MAI m'han dit altra cosa que "Sergi" perquè "Sergio" és castellà. A l'escola vaig estar durant tres anys fent anglès i no així castellà, només català i anglès (i feia anglès de miracle, en aquell moment era l'única escola de la zona que en feia tan aviat).Més d'un cop m'han corregit "Sergio" per "Sergi" quan jo he dit el meu nom (JO!!). I no, no m'ho invento.Però no em puc queixar, perquè tot això es fa a tot arreu i tothom ho sap però no és la llei.En el fons pots veure que més o menys és el que et van fer a tu però a la inversa. I t'entenc, però a cadascú li fa mal la seva cosa.Per tant, com podràs entendre, també estic fins als nassos. Ara ja m'és igual que em diguin Sergi, però no és el meu nom. Sóc català i ben orgullós, però aquest extremisme no és bo. Ni per una banda ni per l'altra.Ja ho deia en algun comentari abans, ara ja no em preocupa massa tot això perquè penso marxar i oblidar-me de tot això. Però ho he passat francament malament en alguns moments per culpa justament d'això.
18:28

Pantagruel ha dit...
Merike, my blog is inactive but still alive. Comments are allowed in every post excepting the last one. Should you leave some comment in any entry there, I'll do my best for rising up from my grave and answering :-)
18:31

Pantagruel ha dit...
Assumpta, a mí no me dejaron inscribir a mi hija con el nombre de Penélope, y tiene ahora solo 32 anys. Tuve que anteponer un nombre cristiano pera el registro civil!! Y era 1978, Franco llevaba muerto más de dos anys, era en Sevilla. Tú crees que esos problemas han sido específicamente catalanes? No es un problema de catalanofobia, sino de falta de libertad. Para todos.
18:37

Fina ha dit...
Caram Ferran, 70 opinions!Quan jo vaig entrar hi havien aquestes dues també:"Pantagruel ha dit... Estimado Ferran, me avisan de que esa chica de Blanes viene a por mí. No tengo nada que ver con Galizia; mañana lo leeré a ver si piensa como yo, o yo como él, pues la de Blanes me ha asociado con él, en su infinita paranoia. Creo que a la chica de Blanes hay que darle las pastillas en hora, que se debe saltar muchas dosis. Saludos.0:17 Pantagruel ha dit... No estoy de acuerdo con Galiza en la mayoría de sus posicion es o comentarios. Tampoco aplaudo su entrada sobre el cerebro estrujado de la nadadora. Nunca me he hecho pasar por gallego. Hasta aquí mi respuesta a la provocación de mi garrapatilla, dicho sea con todo el cariño del mundo.0:39 " És el seu estil.I això crec que té un nom.
19:35

Pantagruel ha dit...
Pues sí, Fina, yo mismo retiré esos dos comentarios y a Ferran le pareció bien. Es más, le pedriría que los vuelva a retirar si no tienes otra cosa que decir. Una abraçada.
19:50

Ferran ha dit...
> RITA, he estat professor molts anys, i de fet no descarto tornar-hi algún dia. Potser d'aquí em vénen les ganes d'explicar, d'explicar-me tan com puc. No sé gaire si ho aconsegueixo amb èxit, però provar-ho, ho provo :)Gràcies i un petó.> PANTAGRUEL, de hecho, que utilices la palabra "biased" me parece... no sé... fuera de lugar? Sí, eso. ¿Calificarías de "biased" cualquier opinión personal? Porque vamos, es evidente que una opinión personal es... eso, personal; llamar a una opinión personal "biased" me parece inadecuado. Sólo faltaría que, en un blog, uno no pudiera dar su opinión sobre lo que quiera, no?> GALIZA, ¿la "tendencia a la contradicción" es algo inherente a... "nosotros"? a los catalanes? a quienes están comentando este post?Pues tal vez tengas razón y seamos contradictorios, a saber. Seguro que tú no lo eres en tu argumentación, ¿verdad?> SERGIO, hi ha de tot a tot arreu. Et deia en un comentari anterior que trobo exagerada la teva visió de com es viu a Catalunya. Que algú insisteixi a traduir-te el nom és una estupidesa enorme que es comet a Catalunya com a la resta de l'estat, on fins i tot algún cop han ¿endevinat? que Ferran es Fernando i, voilà, m'han canviat d'identitat. És una estupidesa que passa, malauradament, a tot arreu.Em sap greu, ho dic de debò, que tinguis aquestes vivències tan crues a Catalunya. Ja saps què penso de tu, com a persona jove amb un criteri, considero, fora de l'habitual entre gent jove; per això em sap doblement greu que et sentis així. Si de debò penses que visquent fora podràs viure més tranquil, fes-ho, però no siguis excessivament dur amb Catalunya: recorda que aquí hi ha de tot, ni més ni menys que com allà fora.Sort i, espero, ens seguim llegint.> ASSUMPTA, com saps, som al mateix vaixell...> FINA, disculpa però, com deia en un comentari més amunt, les disputes que tingueu alguns blocàires (desconec les raons, i de fet no vull saber-les!), sisplau deixeu-les fora de l'In varietate concordia. Em sap greu que tingueu algún tipus de problema per malentesos, o pel que sigui, però no tenen res a veure amb mi i aquí no em ve de gust que se'n parli.Gràcies per entendre'm.
19:54

SergioMZ ha dit...
Hi ha de tot a tota arreu, com tu dius. A Catalunya i fora d'ella.(I tant que ens seguim llegint, només faltaria.)M'acabo d'adonar que el meu ideal de Catalunya és el títol del teu blog:In varietate concordia.Sergio
20:00

Fina ha dit...
Ferran, t'entenc perfectament.Per això et demano que no els esborris si us plau.Gràcies.
20:03

Arqueòleg Glamurós ha dit...
Per potenciar el català... pq no millor les subvencions que no les multes? Ja veuries que ràpid s'hi apuntarien tots els cinemes!Anyway, jo faria una vaga pq tot es fes en VOS bilingüe, com al festival de Sitges per cert, i s'abandonés d'una punyetera vegada la rèmora franquista del doblatge!
20:37

Pantagruel ha dit...
Ferran, aun con mis limitaciones en inglés creo que "biased" significa "tendencioso", que tiene un matiz peyorativo, pero también "parcial". No es malo ser parcial, salvo que uno sea juez, en cuyo caso la parcialidad puede devenir en prevaricación. Estoy seguro de que tu eventual parcialidad es sana, fruto de tus convicciones y emociones, y no encuentro nada de malo en eso.Con respecto a mis resucitados comentarios, creo que estarían mejor borrados. Si antes ya eran un off-topic, ahora lo son más. Nadie sabrá ya a qué venían, y hasta el propio Galicia ha vetado su blog en el que dedicaba un par de entradas ingeniosas a la nadadora del gorro de goma. Ahora bien, entenderé que entre mi solictud y la suya andes también algo "biased". No me lo tomaré a mal, pues no eres juez, como digo :-) Saludos.
20:38

Galiza ha dit...
Sí, me refiero a algunos de los comentarios que aquí he leído, a los nacionalismos radicales en su conjunto y a un alto porcentaje de argumentos que manejáis con cierta soltura en una sola dirección pero en cualquiera de los dos sentidos. Por mi parte, intento no contradecirme por sistema. Algunas veces lo hago, pero intento aclararme las ideas cuando me señalan el fallo en mi argumento para la siguiente ocasión y no estoy orgulloso de ello.Lo dicho, seguramente tengáis razón, lo que pasa es que nunca la tendréis del todo porque muchas de las cosas que decís se autoexcluyen.
21:52

NoName ha dit...
Aixo de doblar pel-licules és una practica repugnant. Que posin subtitols a totes!!! Alli no crec que hi tindrien problemes economics si fossin en catala.
23:18

Assumpta ha dit...
Galiza, de verdad, no tienes de qué preocuparte... te doy mi palabra de honor que no pienso reivindicar películas en catalán en Galicia, de verdad... sólo las pido en Catalunya, soy así de rara :-))El idioma en el que las queráis escuchar en Galicia es cosa de los gallegos y yo jamás me metería en eso, de verdad... ¿preferís castellano? pues, nada, castellano... ¿que las queréis en gallego?... pues en gallego... ¿en inglés?... sea en inglés... cosa vuestra totalmente :-))Ah, y como hay quien se asusta cuando lee un Visca Catalunya... pues dejaré otro para que vea que lo pongo y no pasa nada :-))Visca Catalunya!!
23:58

Fina ha dit...
Visca!
0:00

Pantagruel ha dit...
Assumpta, si et refereixes a mi, jo no m'espanto de res, i menys d'un Visca!, tants que hem escoltat de tots els signes. Visca Catalunya! i Visca Extremadura!, i després no t'espantis tu d'altres Visca! Fina, bona nit. No t'esperava tan tard. Posa'm als piés del teu senyor espòs ;-)
2:04

Pantagruel ha dit...
I meant "peus", sorry.
2:07

0.Ignició!.

Us recomano escoltar als Antònia Font. Almenys una vegada cada dos anys.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

M'entens?

Les autoritats xineses també pensaven que la seva censura no deixaria rastre.

Allò que tot el món ha vist, ha escoltat o ha llegit als diferents mitjans de comunicació però que no ha sortit pels mitjans de comunicació d'un determinat país, allò no ha existit mai per a la gent que viu en aquell indret.
Ser un país tan dictador i castrador com el xinés en un món fortament globalitzat i comunicat com l'actual comporta un risc important de manca de credibilitat, de manca de seriositat, d'excessiva netedat i de caure en el ridícul més estrepitós entre d'altres coses, és clar.

Que una dictadura comporta això i molt més ja ho sabem, però constatar que això també passa a casa nostra és ,novament, decebedor.
Que ja és trist que al nostre país hi hagi gent que sabent-ho tot faci veure que no sap res, o que hi hagi gent que per maquillar una conversa pública hagi censurat fragments de vital importància de forma abusiva,alarmant i definitiva, o que hagi fet les dues coses alhora, per posar alguns exemples.Però que ho faci un periodista o algú relacionat amb el món de la comunicació és vergonyós i impertinent, clars eufemismes d'un dimarts plujós de febrer.
Un bon professional no ha de maquillar el que és condemnable sinó denunciar-ho públicament.

Que la societat ja no s'empassa aquests enganys tan prepotents.
Que quan t'enganyen els qui tens més a prop és molt saludable que t'obrin els ulls els qui tens més lluny.
La llibertat d'expressió és el que té i fer pública la veritat és el que toca.
Que encara queda gent compromesa i valenta en aquest món.I sort en tenim.

Una vegada més internet és el centre de totes les mirades.

Presentació a Blanes de "Les grans epidèmies modernes" de Salvador Macip.

A la Fundació Àngel Planells, a vegades, rebem als convidats sota una aura de misteri.

Sol passar que els enemics invisibles no truquen a la porta o al timbre per avisar que venen.Entren sigil.losament i sense permís de ningú pugen les escales , s'arramben a les parets i es fan presents de sobte, deixant-nos envoltats d'uns fenòmens paranormals difícils d'explicar que ens endinsen un cop i un altre en les més obscures de les tenebres.

I és llavors quan puja la tensió a la sala gran de la Fundació.Es palpa un ambient dens.Es comencen a sentir veus i la gent crida horroritzada.A partir d'aquí ningú pot controlar les seves emocions i expressa el que sent.El silenci es torna en cridòria.Els crits en rialles, la por té aquestes contradiccions.Arribat el moment les rialles callen i apareix el fantasma de la penombra que amb la seva llum freda espanta a tot ésser vivent.Els seus llampecs són continus i es tem per la vida de les persones.

Un soroll de mòbil travessa l'atmosfera i el timpà. I la tos de les goles resseques que sonen durant la presentació diuen que és nerviosa, però en veritat és per posar a prova l'equilibri psíquic de l'artista convidat.Que a la Fundació som molt exigents.No tothom passa la prova.

En fi que l'ambient que aconseguim a vegades és de pel.lícula de terror; posem pel cas de "zombies",de fantasmes, d'enemics invisibles.

Que comenci la funció.!



Un agraïment a l'autor i als presentadors del llibre d'en Salvador: l'escriptor Sebastià Roig i el periodista Marc Pérez.A les col.laboradores i col.laboradors habituals de la Fundació Àngel Planells. I al nombrós públic assistent, especialment al mancat de seients i armat de paciència, que va seguir entre llum i ombres la presentació del llibre.

A l'estimada

Era una persona aparentment serena
que havia patit.
Proporcionalment insegura al patiment.
I dolça.

Li agradaven les dones
tendres,alegres, temperamentals.
Brunes ,discretes.
Originals.

El vinet xilè.
Exòtic com la fruita.
Dolç com la mel.
I àcid .

La vida amb misteri.
I l'atracció , fatal.
De la vida en treia so.
I del so una espurna de color.

Malenconiosa com era
atrapada en el passat,
buscava la còpia de l'original.
Que ara es deia Mònica.

Però potser tot és fals
i jo no la conec.

De com ballar un tango davant d'un troll

Aquí el tango:




Aquí el troll:

Visca Catalunya...

...i visca el català.No només als cinemes!.

Temps d'espàrrecs

Caram quins erotoespàrrecs que tenen a "la ciutat més emblemàtica de la Passió ".Els fidels a Esparreguera estaran contents que en podran fer biotruites.


Si les volen acompanyar amb una mica de biopa que comprin erotobarres ,que hi ha mecànicsobradors que tenen l'erotoforn encés tota la nit.


I la mecànicbotiga oberta tot el dia,m'han dit.

Què haig de fer?

...Es preguntava i ens preguntava la Clara en el seu apunt del passat dia 15 .

Em costava creure que algú pogués tenir dubtes sobre el què s'havia de fer si et demanaven ajuda per als que van sobreviure al terratrèmol d'Haití.

Si només era una pregunta per a polemitzar o per a tenir una conversa frívola sobre un assumpte tan seriós com la tragèdia d'Haití, aleshores em molestaria .

Però potser , simplement, la Clara havia tingut una mala experiència amb alguna ONG i ara només li calia un cop de mà per a tornar a recuperar la seva confiança o per a col.laborar amb altres ONGs abocades a la desgràcia que estan vivint en aquell país.Si no tenia les coses clares o només li faltava informació ,potser la podriem ajudar, ràpidament, amb els nostres comentaris, la dels lectors.

Vaig decidir intervenir.

Donat que té els comentaris moderats (fet que em sembla perfecte), el que va fer la Montse i el que vaig fer jo , gairebé venien a dir el mateix. Fins i tot vam utilitzar la paraula "ara", perquè a totes dues ens semblava obvi que el temps és vital en aquestes situacions. Una casualitat de comentaris per altra banda.

Però la sorpresa va venir a continuació, amb el comentari últim de la Clara:

"Per quin motiu Haití no es pot recuperar d'aquesta desgràcia? Qui és el responsable d'aquesta situació? Repassem la història d'abusos i colonialismes del país i demanem responsabilitats a qui les hagi d'assumir. No n'hi ha prou amb apel·lar a la caritat dels ciutadans..."

Aleshores em vaig molestar.I li vaig fer un darrer comentari:

" No cal que maregis més la perdiu. No m'agraden les converses frívoles.Si només volies polemitzar o llençar pilotes fora, ho podies haver dit.Salutacions cordials".

Aquest darrer comentari no el va publicar.
No em sembla malament, cadascú en el seu bloc fa el que vol.
Potser la Clara tenia les coses més clares del que em pensava.

Aquí us deixo l'apunt que en Ferran va fer sobre Haití. Compareu i valoreu vosaltres mateixos.

Actualització (23/01/2010): avui ha aparegut, misteriosament, un comentari del meu fan en el bloc de la Clara.És l'estil de qui es fa passar per un tal José Maestre Moreno(neuròleg).De qui vaig rebre nombrosos comentaris al bloc i correus-e del tot insultants, l'últim el passat 29 de desembre.Ja feia massa temps que no deia res.Deu tornar a tenir una crisi d'identitat.

Dedicatòria

A l'escriptora catalana que té més registres del món mundial.

9

Així l'he sentit avui...

Salvador Macip, novament a la Fundació Àngel Planells de Blanes

Demà dissabte 16 de gener a les 20h. i a la Fundació Àngel Planells de Blanes, en Salvador Macip presentarà el seu nou llibre "Les grans epidèmies modernes". L'acompanyaran l'escriptor Sebastià Roig i el periodista Marc Pérez .

Es tractaran temes molt interessants.
No us ho perdeu!.

Recordeu que:"Les grans epidèmies modernes.La lluita de l'home contra els enemics invisibles" no és pas un títol d'un llibre de ciència ficció.Perquè l'experiència ens demostra que d'enemics invisibles , microbis petits i grans, el món real n'és ple.

Amb el calendari llunar...

Va veure al barri vell de Hanoi
com una riuada de gent víctima de contínues guerres i fam,
lluitava per sortir de la pobresa, en temps de pau.

Va veure hibiscs vermells vora el mar dels tifons
que, en morir, omplien els palmells de les seves mans,
a l'encantadora i relaxant badia de Halong.

Va veure l'antiga ciutat imperial a Hué
i sota la fragància del riu Perfum
la Pagoda de Thien Mu.

Va veure la lluna blava a Hoi An mentre mirava com navegaven,
entre desitjos i esperances,
les llumetes de paper dipositades sobre el riu.

Va veure la rosa flor de lotus,
camí a Ho Chi Minh ,
bella i gran com la simbologia que l'envolta.

Va veure els estrets i humits túnels de Cu Chi
i les enginyoses sandàlies de cautxú
dels guerrillers del Viet Cong.

Va veure exhuberants jacints d'aigua
baixant pel delta del riu Mekong,
en un moment de marea baixa.

Va veure un somni fet realitat i tanta bellesa en terra càlida que ni ella,
la miserable i altiva escriptora del balcó dels suïcidis,
la podria superar mai amb les seves cristianes i hipòcrites paraules.

Que de viva i excelsa poesia viu qui va veure,
i més encara després d'assaborir
la perfumada fruita de la passió.

Aquí vaig pensar en tu.

Des de Blanes...Feliç 2010

Estampeta d'una santa.

Una estampeta per a tots vosaltres.Que sé que molts esteu preparant el pessebre,les vacances, els àpats,els regals, els viatges i les maletes.
En podria haver posat una de Santa Úrsula, però millor que no, que si apareix l'Àngel Acebes la tindrem "armada".
I deixarem a Santa Olga per a una altra ocasió, que aquesta és russa i si apareix amb el kalashnikov, també la tindrem "armada".


Bones Festes tingueu i bona entrada al 2010! :-)

Desembre, el mes dels Sagitaris.

I del final de la tardor.
Dels bons àpats.Sobretot al primer món.
De les bones companyies.Qui les tingui i en pugui gaudir.
De les reunions familiars. O no.
Dels regals excessius.Qui els vulgui i pugui fer.
Dels sentiments contradictoris.
De les mirades furtives.
Dels pensaments agradables i records desagradables.I a l'inrevés.
De desitjos i esperances.
De vacances. De viatges.
De bona música i moltes coses més.

Codex buranus

Us deixo doncs amb aquesta música, no sense abans felicitar a tots els sagitaris que conec,que són molts i variats.

Per molts anys!.

Carmina burana de Carl Orff.

Presentació de la revista "El llop ferotge" a Blanes.

Una sala fosca amb fotografies de l'artista Júlia Hernández, a la Fundació Àngel Planells.
Dos punts de llum per a la poesia.

Tres poetes i música del Grup Dinosaurio: Jorge Garralda, Nadine Garralda, Carlos Jorge.
Quatre poetes més i ja en sumaven set:Jordi Fornos, Irene Balló Sánchez, Laia Llobera i Serra, Alexandre Nunes de Oliveira.

El director de la revista "El llop ferotge" ,organitzador i conductor de la presentació a Blanes, poeta i rapsode brillant: Jorge Morales.
Molts dels col.laboradors de la revista, en sala.

El públic,nombrós. Bona part dels assistents ,dempeus.
D'entrada ,un èxit.

No cal dir que els poetes es van guanyar al públic molt ràpidament, perquè l'empatia assolida va ser molt elevada.
El caliu que hi va haver a la sala durant les gairebé dues hores que va durar la presentació assegurava el que finalment va ser: una nit farcida de bons poemes, bons rapsodes, música subtil, generoses rialles , aplaudiments espontanis,comentaris engrescadors i moltes mostres de satisfacció per part del públic en acabar l'acte.

La nit havia anat més que bé.
I la revista s'havia donat a conèixer.

Essent la poesia un art de lectura minoritària ,només resta felicitar-los a tots per la feina ben feta i per haver-nos obsequiat amb una vetllada tan esplèndida i exitosa.

Sort i endavant amb la revista!.

Sant Antoni ens guardi!

Però mireu quins gossos tenen alguns.Suposo que el propietari d'aquest deu ser dels que van quedar al carrer o amb les seves families quan van tancar l'antic manicomi de Granada.

Ignoro si actualment segueix algun tipus de teràpia a l'Hospital Universitario Virgen de las Nieves o si s'emporta el gos a la feina.







Casa del carrer Maestro Moreno Torralba.


Mireu, com la verge de Montserrat...

...Perquè... morena si que ho és, no?

Senyores i senyors, al.leluia!

Que ja és temps de veure la llum ,com en Jesuset.
Que el pare Josep està nerviós i Maria, la mare verge, encara més, que està a punt de parir i això fa mal tot i ser un goig.
Que una verge no dóna la llum cada dia. Ni cada dos.
Que veure la llum i donar la llum són dues alegries.

Que la música també anima els cors .
Que és moment d'escoltar l'arxiconeguda "Al.leluia" de l'oratori "El Messies" de G.F.Händel .
Que millor dues versions que una .

La primera , tot un model d'elegància i seriositat, és per a que captem la complexitat de la peça, sobretot de la seva lletra.



La segona, també.



Jo no sabria quina triar per a un moment tan dolorós com un part sense epidural.
Vull dir, tan delicat com el Nadal.

Improvisació 1

"El color és el teclat, els ulls són les harmonies, l'ànima és el piano amb moltes cordes. L'artista és la mà que toca, toca una tecla o una altra, a causa de les vibracions en l'ànima".

Wassily Kandinsky

"Abans de prendre cos i fer-se accessible als sentits humans, l'obra ja existeix en abstracte.Per a aquesta necessària materialització,qualsevol mitjà és bo, tant la lògica com la intuïció. "

Wassily Kandinsky

Va ser per l'abril, a Paris.

La primera retrospectiva que es feia en 25 anys de l'obra de Kandinsky.
Ella estava al Centre Pompidou quan la van inaugurar.Però aquell dia l'exposició estava reservada per a "vips". Així que va tornar a l'endemà que la inauguraven per a la gent normal.

Quin goig trobar tanta gent normal gaudint de l'art pictòric en un dimecres qualsevol.

Dins les sales encara que més d'un es mirés els quadres del revés, ella creia que eren gent normal.De fet portaven el tiquet per a gent normal a la mà esquerra.Per això encara que algun no mirés les peces ni del revés ella estava convençuda de la seva normalitat.Que un mal dia el té tothom.Alguns feien badalls, altres la xerrada i després hi havien els que es miraven els quadres en dos segons. Tot era ben normal ,com sempre passa en un centre d'art modern.

També hi havien els artistes.Que sempre hi han artistes en les exposicions, encara que no es notin.Que ni la roba que porten, ni els pentinats que es fan, ni els complements que es posen denoten la seva identitat professional.

Només hi va trobar una nota discordant.Un grup d'esquizofrènics i psicòpates que havien arribat, deia algú, de l'antic manicomi de Granada per un error de calendari.No paraven de fer soroll i molestar.Ho volien fer malbé tot.Portaven el tiquet especial per a gent malalta a la mà dreta i estaven vigilats pels responsables de les sales.Que un Kandinsky és un Kandinsky i amb les coses de menjar no s'hi juga.

En total tres hores per a contemplar un centenar d'obres meravelloses. De fet n'hi podia haver estat quatre o dues si no hi hagués hagut tanta gent. Es va entristir una mica quan pels altaveus van començar a dir allò de :"vagin marxant que ja és hora d'anar tancant".Sort que, en els centres d'art, sempre hi ha aquella botiga situada estratègicament abans d'arribar a la porta de sortida , on adquirir el llibre de record .

Aquell dia no va trobar el llibre que buscava però va comprar una revista: "Télérama" Hors- série. Kandinsky .Rétrospective au Centre Pompidou.
Llegint la revista, en un article de Gilles Macassar anomenat: "Accord Majeur" hi va trobar ,a la pàgina 77, una cita de Kandinsky:

"La peinture de Schoenberg, j'aimerais l'appeler la peinture du seulement.Dans sa peinture de même que dans sa musique, Schoenberg renonce au superflu, donc au nuisible, va droit à l'essentiel, donc à l'indispensable"

I deia Gilles Macassar:

"Avec Arnold Schoenberg, l'entente est fulgurante.Kandinsky de découvre un alter ego chez cet artiste, non seulement musicien mais également peintre de paysages et de nécessaires autoportraits."

"S'inspirant de Schoenberg, Kandinsky se libère des contraintes figuratives, dissocie couleurs et contours dans ses toiles, recourt à des termes musicaux pour leur donner un titre abstrait, générique:"Improvisation", "Composition",suivi d'un numéro.

El vent s'emporta la boira

Precipici

Talment Sylvia Plath,
però sense el gas.

Enfosquiment prematur,
prova no superada.
Ni el gessamí pot impedir-ho,
la societat fa tuf.

Dos fracassos i una mort.
Després del desastre,
confusió, desassossec,silenci.
Vida de gos!.


LÍMIT

La dona va arribar a la perfecció.
El seu cos mort mostra el somriure de realització,
l'aparença d'una necessitat grega
flueix pels pergamins de la seva toga,
els seus peus nus semblen dir,
fins aquí hem arribat, s'ha acabat.
Els nens morts, cabdellats, blanques serps,
un a cada petita gerra de llet ara buida.
Ella els ha plegat de nou cap al seu cos;
així els pètals d'una rosa tancada,
quan el jardí s'enravena
i les olors sagnen de les dolces gorges
profundes de la flor de la nit.
La lluna no té per què entristir-se,
mirant amb fixesa des de la seva caputxa d'os.
Està acostumada a aquest tipus de coses.
Els seus negres crepiten i s'arrosseguen.

Sylvia Plath
(L'últim poema que va escriure, la vigília del suïcidi)

13:40 . Un altre comiat.

"Un Rèquiem alemany" per a tots dos.

Recordant-la

12 de novembre i un correu electrònic:
"Siento ser yo quien os diga...
...[...]...
...nuestra amiga M..... ha fallecido."

Així,
de cop.

I jo aquí,
avui,
en la foscor novament,
donant el condol als pares,
a les germanes, a la familia.
Acompanyant els sentiments dels amics
amb els qui vam compartir la seva amistat.

I jo aquí,
llegint poesia,
en la foscor novament,
recordant la seva mirada,
el seu somriure, la seva veu.
Els seus moviments, les seves paraules,
els seus desitjos i la seva bellesa interior.


TARDOR

Sóc ara en avingudes de novembre
on tot es fa quiet i sembla caure
com desistint. La melangia llaura
camps de records però ja res no sembra.

Ara tot és campana que s'atarda
tocant a morts i posa gravetat
boscos endins on la madura tarda
ja minva, plena d'or i soledat.

Ulls tristos, melancòlics de la posta,
no us apagueu: la llangorosa flama
un altre món al nostre món acosta,
del somni fa més íntima la trama.
Vida, on ets? La nit tot ho reclama
i un plor de vent és l'única resposta.

REPETIMENT

Els records ho són tot i l'incessant
repetiment:
tornar en un lloc
moltes vegades a escoltar
l'eco dels anys, a retrobar
potser una pedra que de temps haviem
pensat que hi era, i ja no hi ha cap veu
ni cap pedra.
Fer-ho, tanmateix,
és una forma de vida.
Criden les sirenes
al port. No, ara les recordo.
No, les invento.
No crida res.
I si no fos pels que ara deuen
sofrir
tot està bé.
Som ja a la matinada
d'un altre dia.
Encenc
el llum perquè la nit s'acaba
però comença l'altra nit.

Joan Vinyoli.
Poesia completa.
Pròleg d'Enric Casasses.
Labutxaca.Edicions,62. Barcelona.

Amb la mirada posada cap a Orient.

Recordo com si fos ahir el dia que vaig conèixer a Ryuichi Sakamoto.
Al cinema.Fa 26 anys.

Va ser a la pel.lícula "Feliç Nadal Mr. Lawrence".La seva bellesa oriental em va agradar de seguida.Recordo que destacava dels altres actors, entre d'altres coses, perquè la seva imatge física resultava impecable.Jo tenia una edat molt impressionable.Crec que l'edat reglamentària per a una cosa així.



Al final de la pel.lícula, en els crèdits, el seu nom va aparèixer dues vegades.Com a actor i com a compositor de la banda sonora.
Així que no vaig trigar gaire en comprar-me el disc de vinil d'aquella delicada música.Disc que encara conservo però que ja no puc escoltar.

Aquest passat diumenge per la tarda, vaig rebre informació sobre la programació de l'Auditori de Girona .Vaig veure que el proper diumenge 15 de novembre a les 19h., Ryuichi Sakamoto hi presentarà el seu darrer disc , a banda d'interpretar obres de la seva producció i peces clàssiques de diferents autors ,en l'única actuació que farà a Catalunya, en la seva primera gira en solitari per Europa des de l'any 2000.

El primer pensament que vaig tenir va ser comprovar, informàticament, si les localitats estaven exhaurides.Només van caldre uns instants per a saber que no ho estaven i que les que quedaven estaven en un lloc on l'espectacle seria visible,audible i disfrutable.Així que dit i fet.En un tres i no res i per un preu assequible tenia en perspectiva poder veure ,de prop, a aquell actor tan jove en el meu record i escoltar i sentir l'art d'un excel.lent pianista i compositor.

Diumenge veuré a un home gran que actuarà en directe i a un artista que no ha parat de créixer amb el temps.
Així ho espero i ho desitjo.

El jardiner

El repós de la mirada

"Quan pinto sempre escolto música. La música segueix també el moviment de la tinta, dóna a la pintura una mena de ritme"

Gao Xingjian



I la mirada no pot ser cap altra,
blava com el mar.

Per a qui he tingut tan a prop,
no hi pot haver judici.
Si en moments de tempesta,
no em va deixar a la deriva,
haig de correspondre amb la meva vela llatina,
i navegar amb ella.

Amb ella,
i sota la llum de la lluna.

Gràcies a Déu...

...que Déu existeix i fa miracles.

És un tema que em tenia amoïnada.Ara feia temps que no es manifestava fent un miracle.
Però avui l' ha fet.Ara sé que pot canviar a la gent en dos dies . Oh, alegria!.

Gràcies a ell avui he vist gent que, de la mateixa manera que ahir menjava ,voraçment, patates xips davant la televisió , mentre mirava un partit darrere l'altre d'aquest esport nacional que en diuen futbol , avui , oh miracle, menja patates xips ,o no , davant la finestra , mentre llegeix un llibre de poesia, de bruxas per exemple.
També he vist gent que portava mesos omplint el sac amb blat i que avui, oh miracle, l'ha lligat. Ai si està foradat.

Realment he vist que ha canviat la situació de tanta gent en dos dies que he arribat a la feliç convicció que Déu vostre senyor és bo i que , per fi, ha fet justícia i ha donat a cadascú el que es mereixia.
Que cap membre del PP dubti del bon senyor, que ja sé que no ho solen fer però per si de cas. Déu ,al final ,sempre fa el millor per a tothom.

Només he trobat a faltar un tercer miracle, que diuen que el tercer és el definitiu: sanarà als cecs encara que siguin del PP?.Perquè hi ha algun membre del PP que lluny de ser curt de vista està més cec que un talpó cec.Que és de poble i no ha previst de què pot ser capaç una persona que està en una llista d'un partit polític no afí , de poble també. A aquestes alçades ja s'ha de ser innocent.
Ai ,val més que aquest es dediqui a recitar poesia , encara que ho faci malament. Ja ens posarem els auriculars.

Gràcies a Déu que Déu existeix i fa miracles.

Arriba el novembre

I el Nadal ja està a la cantonada.
Bones Festes!

Barreja en rosa.

Com la llet de la santa,
aliment dels vampirs adolescents.
Com el fruit de la magrana,
menjar de verges pures i pensaments impurs.
Com la polpa de la maduixa,
llavis de dona.

Barreja en rosa.

Com la flor del cirerer,
al Japó florida pel febrer.
Com la pantera dels anys seixanta,
seixanta-quatre exactament.
Com el perfum Versace,
italià havia de ser.

Barreja en rosa.

Com el llit de la Barbie,
per a jugar a mel d'amagar.
Com el diamant africà,
per a mirar i no tocar.
Com la punta del fong,
Phallus impudicus.

Barreja en rosa.

Vici de déu.
Aroma de diable.

Sobre el canvi climàtic o l'escalfament global

Ella vivia sota un caràcter continental: fred,introvertit,discret,precís,responsable, exigent.



Li agradava la taula ben parada.El menjar al punt ,ben presentat, ben acompanyat.
Francés, entre d'altres.



La música...mmm ,la música de bon gust.
La cuina neta i endreçada.
Els coberts a taula.
Una bona sobretaula.
Les salses refinades.



Però es va trobar amb un caràcter llatí, calidesa, àpats informals , menjar italià, música de jazz, les mans com a coberts, un bon sobreterra. I amb les salses que tenien un punt d'anís.

Una història delicada, tendra i deliciosa.
Apte per a explicar el canvi climàtic o l'escalfament global.
Si, a més a més ,us agrada el saxo, us la recomano.

Xeps, xeps...datirulirú,xi bom,xi bom bom...datirulirú,xi bom,xi bom bom...datirulirú.

Sis mesos, una dansa i un record

El silenci dels morts

La terra cobra el delme.No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d'ells
és molt a prop.

Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure'ns. Llur silenci
se'ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.

No deixis de voltar-te
de les seves imatges.Cada dia
posa'ls flors al costat, per si poguéssin
sentir la flaire de les roses.

Què sabem de cert
de llur manera d'ésser ?. Preservem les coses
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se't manifestaran.

I si no ho fan, espera,
pacientment, contemplativament,
tota la vida.Viu la teva vida
mesclada amb ells.

Usa dels morts així.

Joan Vinyoli.
Poesia Completa.
Pròleg d'Enric Casasses.
Labutxaca. Edicions 62.Barcelona,2008

Per Catalunya i el que representa de pau, justícia i amor.Lluís Companys.

La sentència:

El dia i el lloc de l'afusellament:

15 d'octubre de 1940.
Dos quarts de set de la matinada.
Fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc de Barcelona.





Les últimes paraules de LLuís Companys i Jover :

"Assassineu un home honrat. Per Catalunya!".
"Tornarem a patir, tornarem a vèncer!"

És l'únic president d'una nació democràtica assassinat pel feixisme, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial.

Per què no avui?

Premeu el botó del primer vídeo.

Quan porteu 35 segons escoltant "El cant dels ocells" interpretada pel gran violoncel.lista català Pau Casals , baixeu el volum i premeu el botó del segon vídeo. Deixeu-los engegats tots dos , per a escoltar-los simultàniament.

Podreu escoltar el discurs que l'any 1971 va fer a les Nacions Unides, juntament amb la música que va interpretar en acabar el discurs.

Paraula, música i imatge.
Hi ha millor manera de dir-ho?

"El Llop Ferotge" a Barcelona,Girona i Blanes.

                                             Aquesta il.lustració no és meva

 "El Llop Ferotge", la revista d'art i poesia de Girona , ja ha tret un nou exemplar al mercat.
Aquesta vegada és el número 10 . Hi ha col.laboradors de primer ordre i la notícia ha sortit publicada al diari "El Punt" .
Podeu veure el contingut de la revista aquí.
Si voleu assistir a la seva presentació, podeu fer-ho en aquestes tres ciutats:

Barcelona: Casa Amèrica (Còrsega 299, entresòl), dimecres 07.10.2009, 20 h.
Girona: Centre Cultural La Mercè (Pujada La Mercè, 12), dimecres 21.10.2009, 20 h.Blanes: Fundació Àngel Planells (C/ de l'Or, 2), dissabte 31.10.2009, 20 h.
I si voleu adquirir la revista, podeu fer-ho als següents punts de venda:

Girona: Estanc Ciutadans, Llibreria 22, Llibreria Abacus.
Olot: Llibreria Drac, Llibreria Doria, Llibreria Sala.
Barcelona: Llibreria Central del Raval, Documenta.

Des d'aquí dono les gràcies a en Jorge Morales, director de la revista, per haver-me donat l'oportunitat de col.laborar-hi amb la il.lustració d'un dels articles d'aquest número.

Sort i endavant!.

Música i poesia

I qui no vulgui que no miri.
Que no escolti.
Que no entengui.
Que no aprengui.
I que mori en la més trista miseria personal.

Sanitaris públics.

Aquella vegada, com d'altres, la casa comercial s'havia equivocat.Distribuïa ,als domicilis particulars, publicitat sobre sanitaris públics.

I a ella els sanitaris públics sempre li havien fet molt fàstic.

La seva mare , ja de ben petita, li havia dit que aquests tipus de sanitaris eren els més bruts que hom podia trobar. Que encara que a simple vista no es veiés el grau de bruticia que hi havia , de porqueria sempre en tenien.I molta.
Deia que els netejaven una mica i , a vegades gens ni mica,i que de seguida tornaven a estar impresentables.Vaja que es podia agafar qualsevol infecció o malaltia.

Encara ara tenia les paraules de la seva mare ben presents quan es trobava davant d'un sanitari públic.I sempre prenia precaucions, perquè amb els anys n'havia vist de tota mena.
Arribat el moment, però , podia assegurar un fet ben cert: tots ells eren molt útils.

Que vagi de gust.

Lleona que mira sabana...

...sabana que mira paparra,
paparra que mira sa mort.

Això és una amenaça,una coacció, una pràctica democràtica?

From: J. B. (jm041063@hotmail.com)
You may not know this sender.Mark as safe|Mark as junk
Sent: Monday, September 21, 2009 2:25:10 AM
To: Fina Fontrodona (ginkgofina@hotmail.com)


Te recuerdo una cosa, Fontrodona, está mu feo, y va contra todas las leyes de la blogosfera, pasar información confidencial, recibida por e-mail, al blog abierto. Ya lo has hecho una vez -con el nombre de Pepe para tu zombie-. No lo hagas dos, putain, fille de putain, con perdón de las putains y filles de putain.

Y no te muerdas tanto las uñas, joía, que queda mu mal.

Lluitar i comptar fins el final

Un



Dos



Tres



Quatre



Cinc



Sis



Set



Final

Silenci.
Triomf.

Llibertat.
Bellesa.

Un conte

Fa una estona he tingut una associació d'idees i he pensat en el conte de Charles Bukowski.Es tracta de realisme brut , un tipus de literatura que no agrada a tothom.Però com que entre gustos no hi ha baralles, per a qui vulgui conèixer un xic més la seva obra,us deixo amb l'últim capítol de:
"La máquina de follar".Títol de l'edició original: "Erections,Ejaculations,Exhibitions and general Tales of Ordinary Madness"(selecció aprovada per l'autor).Charles Bukowski.Traducció de J.M.Álvarez i Ángela Pérez.Pàgines 177-190.Editorial Anagrama,S.A. 1992.


La máquina de follar

Hacía mucho calor aquella noche en el Bar de Tony. ni siquiera pensaba en follar. sólo en beber cerveza fresca. Tony nos puso un par para mí y para Mike el Indio, y Mike sacó el dinero. le dejé pagar la primera ronda. Tony lo echó en la caja registradora, aburrido, y miró alrededor... había otros cinco o seis mirando sus cervezas. imbéciles. así que Tony se sentó con nosotros.
-¿Qué hay de nuevo, Tony? -pregunté.
-Es una mierda -dijo Tony.
-No hay nada nuevo.
-Mierda -dijo Tony.
-Ay, mierda -dijo Mike el Indio.
Bebimos las cervezas.

-¿Qué piensas tú de la Luna? -pregunté a Tony.
-Mierda -dijo Tony.
-Sí -dijo Mike el Indio-, el que es un carapijo en la Tierra, es un carapijo en la Luna, qué mas da.
-Dicen que probablemente no haya vida en Marte -comenté.
-¿Y qué coño importa? -preguntó Tony.
-Ay, mierda -dije-. Dos cervezas más.

Tony las trajo, luego volvió a la caja con su dinero. Lo guardó. Volvió.
-Mierda, vaya calor. Me gustaría estar más muerto que los antiguos.
-¿Adónde crees tú que van los hombres cuando mueren, Tony?
-¿Y qué coño importa?
-¿Tú no crees en el Espíritu Humano?
-¡Eso son cuentos!
-¿Y qué piensas del Che, de Juana de Arco, de Billy el Niño, y de todos esos?
-Cuentos, cuentos.

Bebimos las cervezas pensando en esto.

-Bueno -dije-, voy a echar una meada.

Fui al retrete y allí, como siempre, estaba Petey el Búho. La saqué y empecé a mear.

-Vaya polla más pequeña que tienes -me dijo.
-Cuando meo y cuando medito sí. Pero soy lo que tú llamas un tipo elástico. Cuando llega el momento, cada milímetro de ahora se convierte en seis.
-Hombre, eso está muy bien, si es que no me engañas. Porque ahí veo por lo menos cinco centímetros.
-Es sólo el capullo.
-Te doy un dólar si me dejas chupártela.
-No es mucho.
-Eso es más que el capullo. Seguro que no tienes más que eso.
-Vete a la mierda, Petey.
-Ya volverás cuando no te quede dinero para cerveza(...)


(...)Com que és llarguet , podeu continuar-lo aquí.

Dios los cria y ellos se juntan

Una de les frases més encertades que he llegit mai en castellà o espanyol.
Però, no conec a aquest senyor.Dios es diu?

Als Pantagruels virtuals i als reals.

Ara estic més convençuda que mai.


VISCA CATALUNYA LLIURE I SENSE VIOLÈNCIA!


En vida vostra i sense complexes.

La màquina de filmar.

Tenia una lupa binocular.
Li agradava veure de prop aquella part bella de la natura que a simple vista no es podia apreciar.
Des dels nervis d'una verda fulla de Ginkgo biloba als ocels d'una roja Anatis ocellata.

Des dels secrets d'una càlida mirada als batecs d'un cor enamorat.
Li calia una màquina de filmar.
I la va comprar.

La imatge.

Fa quatre anys que no pinta res.
Ni una paret andalusa.
Ni una nina russa.

Fa quatre anys que la busca.
Que la pensa.
Que l'estima.

Fa quatre anys ja.
I la imatge l'ha trobat.

Una cita per demà.
Colors discrets i pinzells nous.

Pepa Poch a la Fundació Àngel Planells de Blanes.

L'artista i membre de l'International Colour Authority de Londres(ICA), Pepa Poch, presentarà la seva darrera obra a la Fundació Àngel Planells de Blanes, aquest dissabte dia 29 d'agost a les 20h.

No cal dir-vos que hi esteu tots convidats!.











Us deixo amb uns fragments d'una entrevista publicada el 24 de juliol al diari "El Punt":

-Quin és el seu color preferit?.
- "Jo sóc del blanc perquè és el que em fa remarcar els altres tons. I el violeta que m'entusiasma"
-Per crear necessita l'Empordà?.
-"Necessito el mar i la tranquil.litat de l'hivern. Estic reclosa en un espai amb molta llum i allunyat de les temptacions de sortir. Fa set anys que visc a Begur, però sempre m'he mogut molt.He viscut a Nova York, dos anys dins d'un vaixell, he passat llargues temporades a l'Àfrica...".
-I com absorbeix la seva obra els llocs vivencials?.
-"En la meva obra més recent, Renaissance, hi ha uns gira-sols secs del camp de l'Empordà.Molta gent m'ho comenta:"Mai cap pintor s'havia fixat en els gira-sols secs!". Jo els veig cada estiu, i per a mi són un símbol de renaixement: quan cau la corona del gira-sol, deixa anar les llavors i dóna vida".
-Una obra vital ,però melangiosa...
-"Aquesta obra és un homenatge al meu pare, va morir fa poc més d'un any.Ell també era pintor, un gran pintor:Poch Romeu.En la meva exposició anterior, Survivors, tothom em deia:"Però per què aquest títol?". Doncs ja s'ha vist per què. La frase que més sentim en els temps que corren és:"Jo sóc un supervivent". Ara toca renéixer d'aquest daltabaix".
-Com es relaciona el seu art amb el dolor?.
-"Sóc una persona molt alegre i optimista, però després de la mort del meu pare m'ha sortit una obra profunda i sentida que sublima el dolor. Els artistes tenim el privilegi de poder expressar plàsticament el dolor".
-La seva obra evoca constantment la bellesa.Però alhora es resisteix a fer un art purament vistós.
-"Hi ha un fons ,un missatge profund. Hi ha gent que quan veu el meu art es posa a plorar o té pell de gallina.Pinto el que sento.Els crítics l'encerten de ple quan diuen que jo no m'inspiro en ningú. És una pintura diferent, que surt de dins.És una pintura Pepa Poch, i punt".
-També conté un fort component de feminitat.La creació contemporània és en mans de dones?.
-"Es pensaven que les dones només podien pintar flors...Però tenim molt a dir en el món de l'art.Fem una pintura forta i valenta. El meu nom és molt femení, Pepa, no dóna peu a confusions, però si em digués Poch Romeu, com el meu pare, es pensarien que sóc un pintor.Segur!.Encara hi ha molts prejudicis".

M'han dit que...

...en Pascal Comelade...



...ha anat a passar les vacances a Sicilia. Jo , no l' he trobat.



També m'han dit que aquest agost, a Sicilia, ha fet molta calor. Cosa que puc confirmar.
Tanta, que el gran músic gran s'ha convertit en gran músic petit. La deshidratació pot provocar aquests canvis. La perdua de la gana també.
Tanta, que els instruments de joguina s'han tornat de qualitat. Això no té explicació possible. Deu ser una broma .