29.3.08

Qui canta millor...

Cantem els blocaires cada vegada que creem un post?
Els blocs són la veu dels cantants?
Hi han concursos de cant blocaire?
Arriba molt lluny el nostre cant?
És ben interpretat el nostre cant pels altres cantants?
El senten bé?
Qui canta des fa més temps?
Qui canta millor?

La resposta ens la donen a continuació...

28.3.08

Una mica de tot...i molta ètica.

Si teniu una estoneta , seria bo que escoltéssiu el què va dir, amb franca modèstia , en Claudio Arrau:







I ara el que deien les seves mans (he triat Schubert perquè m'agrada especialment) :



Després d'escoltar el què deia amb la veu i les mans, com se li va poder fer això.Quins moments de tensió...:

10.3.08

Un escorpí en el "water closed"?

Curiós lloc on trobar un escorpí.

Vigileu on poseu els glutis, no sigui que tingueu una sorpresa.

Acostumats com estan a la humitat, sembla que caure de peus a la galleda o a la tassa del vàter ,de forma continuada i durant massa temps, no els beneficia gaire, jo diria que gens.

I és que l'escorpí lluny del que sembla, no és valent.És molt semblant a una cabra quan està en perill. Quan estan en perill la sortida més ràpida i còmoda és abandonar el vaixell encara que estigui en plena marxa, com ho faria un capità covard, un capità que no fos amant de l'esforç i la responsabilitat.

L'etología ens demostra que ,encara que l'escorpí sigui un animal irracional actua molt sovint com una cabra ( també irracional però vertebrat ) o com ho faria un animal vertebrat i racional del típus: capità de la Marina en pràctiques i a punt de suspendre l'exàmen.

O sigui que entre un escorpí, una cabra i un capità de la Marina,a vegades la diferència és ímfima.

Carai amb l'escorpí, quina manera d'embolicar la troca no?.


8.3.08

8 de març: Dia Internacional de la Dona.

Per a totes les dones... se les anomeni: treballadores o no.

Perquè... quina és la dona que no treballa?.

Que me la presentin...

7.3.08

Has de pregar que el camí sigui llarg.

Encara recordo aquest concert com si fos ahir.

Ja no hi havien entrades.
S'havien venut en una hora.
Em quedava la televisió de Catalunya per gaudir d'en Lluís Llach.

Va ser un concert especial... va ser l'últim.

" Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades...

...savi com t'hauràs fet,
sabràs què volen dir les Ítaques."


Jo em vaig emocionar i vosaltres?.

5.3.08

Zoran Music. De Dachau a Venècia


Interessant exposició que la Fundació Caixa de Catalunya ens ofereix a La Pedrera de Barcelona i que es podrà visitar fins el proper 18 de maig d'enguany.

L'exposició està muntada de manera cronològica, així es pot gaudir dels canvis de temàtica i estil que va experimentar l'artista al llarg de la seva vida.

Music va néixer a Gorizia(actualment Itàlia) el 1909.Coneix el món de la literatura i l'art ( Klimt, Schiele) a Viena i a Praga.Després ingressa a l'Acadèmia de Belles Arts de Zagreb. Posteriorment marxa cap a Madrid atret sobretot per la pintura espanyola de Goya, Ribera i El Greco.El 1936 marxa de Barcelona amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola i s'instal.la a Dalmàcia.Quan comença la Segona Guerra Mundial torna a Gorizia i el 1943 marxa a Venècia.

Acusat de col.laborar amb la resistència és deportat al camp de concentració de Dachau,lloc on dibuixa , arriscant la vida,tot allò que està passant al seu voltant.Un cop alliberat del camp de concentració torna a Venècia.


Pintarà els paisatges de la Toscana, dels Apenins i li recordaran les piles de cadàvers de Dachau.






Cap els anys cinquanta se'n va a París i és al 1957 quan prova l'abstracció.El 1970 comença a pintar: "No som els últims", una sèrie que parla de la violència de l'home sobre l'home,el viscut a Dachau no l'abandona.


Cap a la segona meitat dels anys setanta, torna a pintar paisatges, ambients venecians, per acabar pintant finalment la figura humana simbolitzant així: la soledat i la meditació, el propi deteriorament, la deriva de l'ésser humà cap a la mort.Va morir a Venècia, durant la tardor de 2005.

Per entendre millor la seva obra ens ofereixen també la projecció de :"Paisatges del silenci", una pel.lícula de 42 minuts de durada , fruit de les converses que Jean-Blaise Junod va poder enregistrar als tallers que el pintor tenia a Venècia i a París . Són converses del 1981 al 1983 i que es presenten en forma de monòleg del pintor Zoran Music.

Us deixo amb la transcripció de tres converses de "Paisatges del silenci", extret del catàleg de l'exposició:

II

"Sovint es parla de la memòria en la meva pintura...En un cert sentit, potser és cert, però és més aviat...un esdeveniment, un xoc, alguna cosa que m'ha emocionat...,diguem un tema que torna molt més tard, al cap dels anys.
No és exactament un record, sinó que m'ha calgut temps perquè allò maduri..., perquè arribi a una maduresa, abans de sortir.També és per això que, per a mi, el dibuix és molt important,perquè la primera reacció davant..., davant... d'un esdeveniment, davant d'un xoc, davant d'una cosa que m'ha impressionat molt..., la primera reacció és el dibuix."


V

"I després, després de la meva tornada a Venècia, potser vaig viure el període més feliç. Vaig descobrir la llum, vaig trobar el sol..., vaig trobar la llibertat i vaig començar a pintar aquarel.les de les Zattere i de Venècia.Va ser un moment, potser..., un dels més bonics, quan vaig descobrir Sant Marc,l'or de Sant Marc, els mosaics.
Retrobava de sobte la llibertat, el sol, la llum meravellosa. Era com una festa, tot i que em semblava tenir sempre com una mena d'ombra al darrere. No m'acabava de creure que ningú no em...perseguiria per tot allò; que ja no havia de tallar el full en quatre trossos per poder-lo amagar millor."


XII

"Tenim necessitat de solitud , de silenci.Tot el que t'allunya de la teva solitud és una distracció.Fins i tot llegint un llibre o escoltant música..., ets transferit a una altra personalitat..., la personalitat d'algú que està molt lluny de tu.No dic que...això no pugui ser útil, però és una distracció que t'allunya de tu mateix...I tu potser també tens alguna cosa a dir.
En alguns moments, no tens gaire temps per perdre. I jo crec...que estar tancat, retirar-te dins la teva pròpia closca -diguem-... és molt important.Evidentment, tens dubtes..., però estar al corrent d'allò que passa, estar al corrent de totes les modes...,de totes les manifestacions..., és més o menys una pèrdua de temps.
I llavors t'has de tancar entre quatre parets, trobar la solitud, el silenci..., i continuar qüestionant-te tot allò que fas."

3.3.08

Propera parada: Londres.

Diuen que per fer cultura "sostenible" no hi ha res millor que viatjar i conèixer món.

Els entesos m'han dit que haig d'anar a Londres, proper rovell de l'ou cultural europeu. Aquest ou és tan fabulós que sembla que està desplaçant al de Nova York. I jo, com que els ous sempre m'han agradat molt, faré cas a les savies veus i passaré uns dies de vacances justament en el rovell.

Com que el meu anglès està lluny de ser perfecte, he cregut convenient fer un curs intensiu abans de marxar.Per aconseguir el meu objectiu amb el menor temps possible, he optat per buscar un professor particular, algú que sigui realment bo.

I justament avui he vist un anunci: "Classes d'anglès per Gomaespuma".

He anat a informar-me. Al cap d'una estona de parlar, l'home, que era molt atent, per a que veiés quin era el seu nivell professional, m'ha fet una demostració i m'ha recalcat que aprendria més rapidament si aconseguia fer-m'ho passar bé en les seves classes.

Bé ho he passat, però no sé si estaré prou preparada...