30.8.08

Si no fos per la tendresa.

Torno d'Índia,
un pais gran i densament poblat.

Torno amb un sentiment amarg,
de dol, de dolor.

La Sobha té dotze anys,
i el pare és mort.

Va morir aquest mes d'agost,
d'un atac al cor.

Jo estava allà,
i vaig visitar-la a ella i a la seva familia.

Per a una familia pobra, intocable, dàlit,
la visita d'un padrí té la seva importància.

En un moment com aquest,
encara més.

Deu persones depenien de l'única font d'ingressos que tenien,
i ara han quedat sols.

Però no estan sols,
sempre hi haurà un padrí que els ajudarà.

Així els hi ho vaig dir,
és el mínim que podia fer.

En un pais pobre, on casen o abandonen a les nenes per a tenir menys boques per a alimentar,on treuen als infants de l'escola per a anar a treballar al camp i on per quatre rupies prostitueixen a les nenes...val la pena ser padrí i fer de padrí.

Ah, si no fos per la tendresa...