29.11.09

Presentació de la revista "El llop ferotge" a Blanes.

Una sala fosca amb fotografies de l'artista Júlia Hernández, a la Fundació Àngel Planells.
Dos punts de llum per a la poesia.

Tres poetes i música del Grup Dinosaurio: Jorge Garralda, Nadine Garralda, Carlos Jorge.
Quatre poetes més i ja en sumaven set:Jordi Fornos, Irene Balló Sánchez, Laia Llobera i Serra, Alexandre Nunes de Oliveira.

El director de la revista "El llop ferotge" ,organitzador i conductor de la presentació a Blanes, poeta i rapsode brillant: Jorge Morales.
Molts dels col.laboradors de la revista, en sala.

El públic,nombrós. Bona part dels assistents ,dempeus.
D'entrada ,un èxit.

No cal dir que els poetes es van guanyar al públic molt ràpidament, perquè l'empatia assolida va ser molt elevada.
El caliu que hi va haver a la sala durant les gairebé dues hores que va durar la presentació assegurava el que finalment va ser: una nit farcida de bons poemes, bons rapsodes, música subtil, generoses rialles , aplaudiments espontanis,comentaris engrescadors i moltes mostres de satisfacció per part del públic en acabar l'acte.

La nit havia anat més que bé.
I la revista s'havia donat a conèixer.

Essent la poesia un art de lectura minoritària ,només resta felicitar-los a tots per la feina ben feta i per haver-nos obsequiat amb una vetllada tan esplèndida i exitosa.

Sort i endavant amb la revista!.



28.11.09

Sant Antoni ens guardi!






Però mireu quins gossos tenen alguns.Suposo que el propietari d'aquest deu ser dels que van quedar al carrer o amb les seves families quan van tancar l'antic manicomi de Granada.

Ignoro si actualment segueix algun tipus de teràpia a l'Hospital Universitario Virgen de las Nieves o si s'emporta el gos a la feina.







Casa del carrer Maestro Moreno Torralba.


Mireu, com la verge de Montserrat...


...Perquè... morena si que ho és, no?

27.11.09

Senyores i senyors, al.leluia!

Que ja és temps de veure la llum ,com en Jesuset.
Que el pare Josep està nerviós i Maria, la mare verge, encara més, que està a punt de parir i això fa mal tot i ser un goig.
Que una verge no dóna la llum cada dia. Ni cada dos.
Que veure la llum i donar la llum són dues alegries.

Que la música també anima els cors .
Que és moment d'escoltar l'arxiconeguda "Al.leluia" de l'oratori "El Messies" de G.F.Händel .
Que millor dues versions que una .

La primera , tot un model d'elegància i seriositat, és per a que captem la complexitat de la peça, sobretot de la seva lletra.



La segona, també.



Jo no sabria quina triar per a un moment tan dolorós com un part sense epidural.
Vull dir, tan delicat com el Nadal.

24.11.09

Improvisació 1


"El color és el teclat, els ulls són les harmonies, l'ànima és el piano amb moltes cordes. L'artista és la mà que toca, toca una tecla o una altra, a causa de les vibracions en l'ànima".

Wassily Kandinsky


"Abans de prendre cos i fer-se accessible als sentits humans, l'obra ja existeix en abstracte.Per a aquesta necessària materialització,qualsevol mitjà és bo, tant la lògica com la intuïció. "

Wassily Kandinsky




Va ser per l'abril, a Paris.

La primera retrospectiva que es feia en 25 anys de l'obra de Kandinsky.
Ella estava al Centre Pompidou quan la van inaugurar.Però aquell dia l'exposició estava reservada per a "vips". Així que va tornar a l'endemà que la inauguraven per a la gent normal.

Quin goig trobar tanta gent normal gaudint de l'art pictòric en un dimecres qualsevol.

Dins les sales encara que més d'un es mirés els quadres del revés, ella creia que eren gent normal.De fet portaven el tiquet per a gent normal a la mà esquerra.Per això encara que algun no mirés les peces ni del revés ella estava convençuda de la seva normalitat.Que un mal dia el té tothom.Alguns feien badalls, altres la xerrada i després hi havien els que es miraven els quadres en dos segons. Tot era ben normal ,com sempre passa en un centre d'art modern.

També hi havien els artistes.Que sempre hi han artistes en les exposicions, encara que no es notin.Que ni la roba que porten, ni els pentinats que es fan, ni els complements que es posen denoten la seva identitat professional.

Només hi va trobar una nota discordant.Un grup d'esquizofrènics i psicòpates que havien arribat, deia algú, de l'antic manicomi de Granada per un error de calendari.No paraven de fer soroll i molestar.Ho volien fer malbé tot.Portaven el tiquet especial per a gent malalta a la mà dreta i estaven vigilats pels responsables de les sales.Que un Kandinsky és un Kandinsky i amb les coses de menjar no s'hi juga.

En total tres hores per a contemplar un centenar d'obres meravelloses. De fet n'hi podia haver estat quatre o dues si no hi hagués hagut tanta gent. Es va entristir una mica quan pels altaveus van començar a dir allò de :"vagin marxant que ja és hora d'anar tancant".Sort que, en els centres d'art, sempre hi ha aquella botiga situada estratègicament abans d'arribar a la porta de sortida , on adquirir el llibre de record .

Aquell dia no va trobar el llibre que buscava però va comprar una revista: "Télérama" Hors- série. Kandinsky .Rétrospective au Centre Pompidou.
Llegint la revista, en un article de Gilles Macassar anomenat: "Accord Majeur" hi va trobar ,a la pàgina 77, una cita de Kandinsky:

"La peinture de Schoenberg, j'aimerais l'appeler la peinture du seulement.Dans sa peinture de même que dans sa musique, Schoenberg renonce au superflu, donc au nuisible, va droit à l'essentiel, donc à l'indispensable"

I deia Gilles Macassar:

"Avec Arnold Schoenberg, l'entente est fulgurante.Kandinsky de découvre un alter ego chez cet artiste, non seulement musicien mais également peintre de paysages et de nécessaires autoportraits."

"S'inspirant de Schoenberg, Kandinsky se libère des contraintes figuratives, dissocie couleurs et contours dans ses toiles, recourt à des termes musicaux pour leur donner un titre abstrait, générique:"Improvisation", "Composition",suivi d'un numéro.




20.11.09

Precipici

Talment Sylvia Plath,
però sense el gas.

Enfosquiment prematur,
prova no superada.
Ni el gessamí pot impedir-ho,
la societat fa tuf.

Dos fracassos i una mort.
Després del desastre,
confusió, desassossec,silenci.

Vida de gos!.


LÍMIT

La dona va arribar a la perfecció.
El seu cos mort mostra el somriure de realització,
l'aparença d'una necessitat grega
flueix pels pergamins de la seva toga,
els seus peus nus semblen dir,
fins aquí hem arribat, s'ha acabat.
Els nens morts, cabdellats, blanques serps,
un a cada petita gerra de llet ara buida.
Ella els ha plegat de nou cap al seu cos;
així els pètals d'una rosa tancada,
quan el jardí s'enravena
i les olors sagnen de les dolces gorges
profundes de la flor de la nit.
La lluna no té per què entristir-se,
mirant amb fixesa des de la seva caputxa d'os.
Està acostumada a aquest tipus de coses.
Els seus negres crepiten i s'arrosseguen.


Sylvia Plath
(L'últim poema que va escriure, la vigília del suïcidi)

13.11.09

Recordant-la

12 de novembre i un correu electrònic:
"Siento ser yo quien os diga...
...[...]...
...nuestra amiga M..... ha fallecido."

Així,
de cop.

I jo aquí,
avui,
en la foscor novament,
donant el condol als pares,
a les germanes, a la familia.
Acompanyant els sentiments dels amics
amb els qui vam compartir la seva amistat.

I jo aquí,
llegint poesia,
en la foscor novament,
recordant la seva mirada,
el seu somriure, la seva veu.
Els seus moviments, les seves paraules,
els seus desitjos i la seva bellesa interior.


TARDOR

Sóc ara en avingudes de novembre
on tot es fa quiet i sembla caure
com desistint. La melangia llaura
camps de records però ja res no sembra.

Ara tot és campana que s'atarda
tocant a morts i posa gravetat
boscos endins on la madura tarda
ja minva, plena d'or i soledat.

Ulls tristos, melancòlics de la posta,
no us apagueu: la llangorosa flama
un altre món al nostre món acosta,
del somni fa més íntima la trama.
Vida, on ets? La nit tot ho reclama
i un plor de vent és l'única resposta
.


REPETIMENT

Els records ho són tot i l'incessant
repetiment:
tornar en un lloc
moltes vegades a escoltar
l'eco dels anys, a retrobar
potser una pedra que de temps haviem
pensat que hi era, i ja no hi ha cap veu
ni cap pedra.
Fer-ho, tanmateix,
és una forma de vida.
Criden les sirenes
al port. No, ara les recordo.
No, les invento.
No crida res.
I si no fos pels que ara deuen
sofrir
tot està bé.
Som ja a la matinada
d'un altre dia.
Encenc
el llum perquè la nit s'acaba
però comença l'altra nit.


Joan Vinyoli.
Poesia completa.
Pròleg d'Enric Casasses.
Labutxaca.Edicions,62. Barcelona.

11.11.09

Amb la mirada posada cap a Orient.

Recordo com si fos ahir el dia que vaig conèixer a Ryuichi Sakamoto.
Al cinema.Fa 26 anys.

Va ser a la pel.lícula "Feliç Nadal Mr. Lawrence".La seva bellesa oriental em va agradar de seguida.Recordo que destacava dels altres actors, entre d'altres coses, perquè la seva imatge física resultava impecable.Jo tenia una edat molt impressionable.Crec que l'edat reglamentària per a una cosa així.



Al final de la pel.lícula, en els crèdits, el seu nom va aparèixer dues vegades.Com a actor i com a compositor de la banda sonora.
Així que no vaig trigar gaire en comprar-me el disc de vinil d'aquella delicada música.Disc que encara conservo però que ja no puc escoltar.

Aquest passat diumenge per la tarda, vaig rebre informació sobre la programació de l'Auditori de Girona .Vaig veure que el proper diumenge 15 de novembre a les 19h., Ryuichi Sakamoto hi presentarà el seu darrer disc , a banda d'interpretar obres de la seva producció i peces clàssiques de diferents autors ,en l'única actuació que farà a Catalunya, en la seva primera gira en solitari per Europa des de l'any 2000.

El primer pensament que vaig tenir va ser comprovar, informàticament, si les localitats estaven exhaurides.Només van caldre uns instants per a saber que no ho estaven i que les que quedaven estaven en un lloc on l'espectacle seria visible,audible i disfrutable.Així que dit i fet.En un tres i no res i per un preu assequible tenia en perspectiva poder veure ,de prop, a aquell actor tan jove en el meu record i escoltar i sentir l'art d'un excel.lent pianista i compositor.

Diumenge veuré a un home gran que actuarà en directe i a un artista que no ha parat de créixer amb el temps.
Així ho espero i ho desitjo.

6.11.09

El repós de la mirada

"Quan pinto sempre escolto música. La música segueix també el moviment de la tinta, dóna a la pintura una mena de ritme"

Gao Xingjian



I la mirada no pot ser cap altra,
blava com el mar.

Per a qui he tingut tan a prop,
no hi pot haver judici.
Si en moments de tempesta,
no em va deixar a la deriva,
haig de correspondre amb la meva vela llatina,
i navegar amb ella.

Amb ella,
i sota la llum de la lluna.

5.11.09

Gràcies a Déu...


...que Déu existeix i fa miracles.

És un tema que em tenia amoïnada.Ara feia temps que no es manifestava fent un miracle.
Però avui l' ha fet.Ara sé que pot canviar a la gent en dos dies . Oh, alegria!.

Gràcies a ell avui he vist gent que, de la mateixa manera que ahir menjava ,voraçment, patates xips davant la televisió , mentre mirava un partit darrere l'altre d'aquest esport nacional que en diuen futbol , avui , oh miracle, menja patates xips ,o no , davant la finestra , mentre llegeix un llibre de poesia, de bruxas per exemple.
També he vist gent que portava mesos omplint el sac amb blat i que avui, oh miracle, l'ha lligat. Ai si està foradat.

Realment he vist que ha canviat la situació de tanta gent en dos dies que he arribat a la feliç convicció que Déu vostre senyor és bo i que , per fi, ha fet justícia i ha donat a cadascú el que es mereixia.
Que cap membre del PP dubti del bon senyor, que ja sé que no ho solen fer però per si de cas. Déu ,al final ,sempre fa el millor per a tothom.

Només he trobat a faltar un tercer miracle, que diuen que el tercer és el definitiu: sanarà als cecs encara que siguin del PP?.Perquè hi ha algun membre del PP que lluny de ser curt de vista està més cec que un talpó cec.Que és de poble i no ha previst de què pot ser capaç una persona que està en una llista d'un partit polític no afí , de poble també. A aquestes alçades ja s'ha de ser innocent.
Ai ,val més que aquest es dediqui a recitar poesia , encara que ho faci malament. Ja ens posarem els auriculars.

Gràcies a Déu que Déu existeix i fa miracles.