30.6.08

Agraïments.

Ara , l'escàndol , ha estat en les proves de selectivitat.

Que "España va bien", ja no ens ho vam creure quan ho va dir l'Aznar en el seu dia.
I acadèmicament,quan es van fer públics els resultats de l'informe PISA, va quedar ben clar que ni Espanya, ni Catalunya anaven bé , ni l'any passat "con diálogo ", ni aquest any "con buen talante":



Han passat els mesos i arriben les proves de la selectivitat. Hi han hagut errors que s'han pogut resoldre i errors que no s'han pogut resoldre:



En tot cas un curs escolar marcat per un munt de deficiències,informes, errors i denúncies.

Denúncies serioses, que en algun cas van ser escoltades seriosament pels qui tenien , de veritat, el màxim pes en l'entitat.Persones responsables amb ganes de trobar solucions. Persones capaces de exigir canvis dins l'entitat.Persones que al cap i a la fi amb la seva actitud van acabar produint canvis en el professorat.Persones que realment van procurar per l'alumne.

Fets i no paraules.

Vaig agraïr a la Presidenta de la Junta Directiva,ja en el seu moment, la seva actuació.I vaig agraïr també, que em diguessin que la meva filla tenia les portes obertes en aquesta entitat.

Ara que els quatre principals (in)docents ja estan fora d'aquesta entitat, tres d'ells des del mes de febrer i el quart des d'aquest mes de juny. Ara que hi ha hagut un canvi del director(pianista),de la seva dona(pianista), de la directora psicopedagoga(pianista)i de la responsable de l'orquestra de corda(violinista) , és hora de mirar endavant.

I si tal com diuen alguns ,l'ambient de l'escola ha canviat molt...potser els professors no s'ho passaran tan bé però treballaran més.I potser l'alumne hi sortirà guanyant.I potser els pares pagaran més a gust la quota mensual.

O potser no passarà res de tot això .

En tot cas vull donar les gràcies ,públicament, a la Junta Directiva de la Banda i Cobla del Col.legi Santa Maria de Blanes.

Potser ara tornaran els alumnes que en el seu dia van marxar.

26.6.08

Visca Bolaño, amb crit de guerra o sense.

Gran nit la d'ahir al cafè-restaurant l'Horiginal, de Barcelona.

Gran Homenatge a Roberto Bolaño.

Senyor Subal, poetes, actors,escultors, decoradors,tècnics de so, d'imatge, amics i públic assistent, la vetllada d'ahir va ser, senzillament , excel.lent.

L'ambient que es va crear, de mica en mica , a mida que anaven entrant en acció els diferents participants,va resultar molt càlid.

La sala, tipus cafè-bar de poble , on es va realitzar l'acte, estava plena de gom a gom.

Fum, cerveses i un silenci sepulcral, acompanyava als rapsodes de la nit.

Un silenci concentrat. Una concentració de gent respectuosa per la figura de Roberto Bolaño.

Un documental únic, el de Jaume Pujades .

Uns texts ben seleccionats i variats, van donar ritme i color : des fragments de la seva poesia, de la seva prosa, del pregó de Festa Major que Bolaño va realitzar a Blanes ,fins a l'última entrevista que li van fer abans de morir.

Un acte seriós, ben planificat, ben organitzat,ben dirigit i ben executat.

Un pla B., perfecte.

Van deixar el llistó molt alt.

Ara, a pocs dies del cinquè aniversari de la mort de Roberto Bolaño, toca a Blanes.

"¡Viva Bolaño!".

24.6.08

Mmmmm...quin còctel.

M'agrada, el sol.
Les ulleres, negres.
Les corbates, llargues.
I les camises, blanques.

Els glaçons, que siguin dos.
Millor , grans.
La llimona, sucosa.
I el got, llarg.

El vermut, blanc.
amb ginebra.
De gust,suau.
I penetrant.

M'agrada, el mar.
Agitat, no remogut.
M'agrada, el 007.
I m'agrades tu.


23.6.08

Quan el Sol es troba per sobre del Tròpic de Càncer...

Els Joans religiosos celebren el seu sant.
Els no Joans, celebren el sant dels Joans, si són convidats per aquests i encara que no siguin religiosos.
Els pastissers celebren que hi hagin Joans i no Joans que vulguin celebrar aquesta festa menjant les típiques i delicioses coques de trenta mil gustos diferents, que ja fan expressament i hàbil, per a que ningú pugui dir que no fan la del seu gust i es quedi sense poder comprar una o dues mil coques de Sant Joan.
Els mestres xampanyers celebren que hi hagin Joans i no Joans que vulguin remollar la coca que fan els pastissers , amb un xic de cava fresquet, del que fan ells.


Els que no són religiosos, no celebren el Sant d'en Joan, però celebren el Solstici d'Estiu.
I no sé si avui plou i fa sol, però les bruixes es pentinen, per anar ben maques de Festa Major.


A les dotze de la nit, un món màgic s'ha d'obrir.

A les dotze de la nit, la LLuna heu de mirar i després, una figuera.

22.6.08

Cabeza huevo.

Tarda de diumenge.
Sol de mitja tarda.
Negres del sol.
Ulleres de sol, negres.

Familia catalana de Vic.
Dominicans de gran familia.
Quinze turistes dominicans.
Catalans fent el turista.

Aquestes ulleres són de la nostra nena.
Cabeza huevooooooooo, que las gafas son de la niñaaaaaaaa.No toques mas naaaaaaaa!!!.
Es que les ulleres són molt cares, la nena és filla única i la tenim molt mimada.
Oyeeeeeeeeeee, que es hija única y las gafas son muy caraaaaaas!!!.Jajaja.

Són d'aquí ustedes?.
Nooooooo, somos de la República Dominicana,aunque yo soy medio dominicana porque mi papi es del Ecuador.
Nosaltres somos de Vic.
Quieres una cerveza?

No, no, que yo ahora haig de conduir fins a Vic.
Y queeeee hombre, por una cervecitaaaaaa?
No, no, que si me para la polisia?
Bueno hombre usted sople de laoooooo!!!. Jajaja.

Judith, agafa les coses que marxem.
Ya se van ?.
Sí, sí, que nosotros som de Vic i encara tengo por una estona.
Pues no me gusta que me rechacen cuando yo invito.

Bueno hombre, la próxima ves que ens trobem prenem una cervesa, no se lo prengui malament.
Vale, la próxima vez.
D'acord, adéu , buenas tardes.
La próxima vez una cerveza eh?.

Encaixada de mans, somriure i despedida.

21.6.08

Ja ha arribat el Solstici d'Estiu.

Com esteu de sol?

Jo, esperant a que el solstici d'estiu ,em doni l'energia suficient per tirar endavant amb una de les tasques que en aquests moments em preocupa més...La rehabilitació del meu "braç congelat"?,noooo.Vull dir sí.

I les esperades vacances de l'agost?.
Què passarà amb les vacances familiars?.

Doncs, per contestar aquestes preguntes, aquí estic jo, posant aquest toc d'emoció,d'incertesa, de misteri: a la meva familia, a les amigues i companyes de viatge, a l'agència de viatges, a la meva fisioterapeuta que ara ja veig dues vegades al dia (rehabilitació intensiva) i creu que me'n sortiré força bé (és una persona optimista), al metge que és ambigu i no sap si per l'agost hauré d'estar fent vacances a Blanes, veient a la Marta, dues vegades al dia.

En fi, un enigma que es desvetllarà quan l'Indiana Jones del meu braç descobreixi , què preten el meu metge.

Sempre hi ha... el dolent de la pel.lícula.

I la Irina, a "Indiana Jones i el regne de la Calavera de Cristall ?". És culpa de la Irina que la pel.lícula necessiti una rehabilitació més profunda que la del meu braç?

1.6.08

Senyores i senyors...m'haig de cuidar.

Fa molts anys, vaig anar a veure "Slastic", un espectacle de la companyia catalana de teatre còmic i llenguatge gestual, Tricicle , a Calella (Maresme).

Fa pocs dies, vaig anar a veure "al metge" i ja m'ho vaig pensar...em faria aquella pregunta.

Me la faria.?
Sí, sí, me la va fer.

Fa esport?.

NO!, li vaig contestar.

Mentida, el to no va ser aquest. Estava davant del metge i encara no sabia el què tenia. Una no pot fer el ruc, ni que sigui el ruc català, quan té un metge al davant i una malaltia en el braç.

La meva resposta va ser més aviat aquesta:...mmm...no,no...no en faig d'esport... Punt i a part.

Estava esperant una mirada d'aquelles matadores que et claven els metges quan no fas allò que mig planeta fa cada dia al matí, a la tarda o al vespre. O millor dit, al matí, també a la tarda i naturalment al vespre (tot sigui per tenir un bon cos). Allò que deixa a mig planeta suat fins les celles i amb una pudor que tomba d'esquena.

Després diran, que l'efecte hivernacle el produeixen els gasos de les vaques.

El metge em va examinar el braç i va descobrir...que tenia la musculatura i flexibilitat d'un nen petit.!

Mira que bé, que juvenil.!
I que dolent també ,quan ja no ets tan juvenil.

En fi, que no em vaig salvar de la recepta: antiinflamatoris de cavall durant 7 dies, píndoles protectores antiperforació d'estómac ,una resonància magnètica, unes 365 sessions de fisioteràpia i potser una intervenció quirúrgica. Olé quina alegria. Punt i a part.

Ara, com els esportistes de veritat. A patir. Vull dir a suar.!

Que tremoli el planeta. I la capa d'ozó.