31.7.11

Propera col.laboració







Actualització (26/08/2011):  Ja està a la venda el número de la revista  cultural blanenca on podreu trobar l'article literari del mes d'agost ,de l'advocat i escriptor blanenc Jaume Puig.
Article il.lustrat i publicat  en el número 2013 de la revista cultural "RECVLL" , de Blanes.

28.7.11

Final de Festa

Aquests han estat els focs més insòlits del darrers anys.La climatologia no ha acompanyat massa i algunes persones  fins i tot van veure els focs  sota la pluja, altres des de dins del seu cotxe i pocs des de la terrassa de casa  amb polars nòrdics per protegir-se del vent i  de les baixes temperatures.Malgrat les tempestuoses pluges del dia 26 Santa Anna, Festa Major de Blanes, no es van suspendre els focs i els concursants italians en van disparar vàries tones.
Avui , dia de Sant Francesc,  la Festa Major arriba a la seva fi amb l'anomenat "aplec de l'amor".Es celebra  aquesta tarda- vespre amb unes sardanes,un sopar popular i un concert de músiques de Grècia i de la Mediterrània Oriental a la platja de Cala  Bona ,de Blanes.No sé si els organitzadors han pensat en passar alguna pel.lícula als assistents.

27.7.11

Illa

ILLA

O sigui que això és la felicitat,
aquest treballador per hores.
-Anne Sexton-

És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat.
des de l'illa se sent el seu renou llunyà.

Ens hem ficat a l'aigua despullats.
Al fons hem vist rogers,anemones, eriçons.
Mira, l'aigua mou la sorra com el vent mou el blat.
M'he submergit i t'he mirat des de sota.
M'agrada el teu pausat moviment de braços i cames,
m'agrada quan el pubis t'agafa forma d'alga.

Hem sortit de l'aigua.Fa calor i els pins ombregen.
Els teus braços estan salats, salat el pit, salat el ventre.
La mateixa força que lliga la lluna i el mar
també ens ha lligat a nosaltres.
Els segles s'han convertit en segons i els segons, en segles.
Peres sense pell, els nostres cossos.

Al fons hem vist rogers, anemones, eriçons.
És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat.

"Mentrestant agafa'm la mà".
Kirmen Uribe.
Traducció de Joan Elordi i Laia Noguera.
Primera edició: setembre del 2010.
Edicions Proa.Barcelona.

No es pot dir

NO ES POT DIR

No es pot dir Llibertat, no es pot dir Igualtat,
no es pot dir Fraternitat, no es pot.
Ni arbre, ni riu, ni cor.
S'ha oblidat la llei antiga.

Una riuada s'ha endut el pont entre les paraules i les coses.
No es pot anomenar mort allò que el tirà considera decisió.
No es pot dir quan ens manca una persona,
quan ens dessagna el record més petit.

La llengua és imperfecta, els signes s'han gastat
com rodes de molí, de tant utilitzar-los.Per això,

no es pot dir Amor, no es pot dir Bellesa,
no es pot dir Solidaritat, no es pot.
Ni arbre, ni riu, ni cor.
S'ha oblidat la llei antiga.

Però quan sento que dius "amor meu"
he de reconèixer que tinc esgarrifances
tant si és veritat com si és mentida.

"Mentrestant agafa'm la mà".
Kirmen Uribe.
Traducció de Joan Elordi i Laia Noguera.
Primera edició: setembre del 2010.
Edicions Proa.Barcelona.

A Vyborg

A VYBORG

Un enorme graó submarí
que mena als dominis de Neptú-
com una ombra allà es refreda Escandinàvia,
i tot en una sola visió enlluernadora.
El cant devé silent, la música emmudeix,
mes l'aire crema amb llur fragància
i un blanc hivern agenollat
ho observa tot amb reverent atenció.

24 de setembre de 1964
Komarovo(Ozérnaia, de dia)

-------------------------------------------------------------

Tot i no ser aquesta la terra natal,
és, tanmateix, per sempre inoblidable,
i l'aigua al mar és pobra en sal
i tendrament gelada.

Al fons, la sorra és més blanca que el guix,
i com el vi l'aire embriaga,
i el cos rosat dels pins
nu queda a l'hora de l'ocàs.

I aquest ocàs a les ones de l'èter
és tal que ja no distingeixo
si és el final del dia o el final del món,
o si és de nou en mi el misteri dels misteris.

1964.

Poesia Completa.
Anna Akhmàtova.
Traducció i edició de Jaume Creus.
Primera edició: desembre de 2009.
Edicions de 1984.Barcelona.

El Nord

EL NORD

L'oest calumniava i creia en si mateix,
i l'est luxuriós traïa;
el sud em restringia l'aire avarament,
somrient, sorneguer, rere les vigoroses línies.
Però, en canvi, de genolls s'estava el trèvol;
la humida lluna cantava en el corn de perla,
mentre que el vell amic, el nord fidel,
com bonament podia em consolava.
En sufocant defalliment llanguia
i m'ofegava en la fetor i la sang,
ja no aguantava més aquesta casa...
I llavors fou quan la Finlàndia de ferro
va dir-me: "Tot ho coneixeràs, tret
de la joia.Però no importa,viu!"

1964

Poesia Completa.
Anna Akhmàtova.
Traducció i edició de Jaume Creus.
Primera edició: desembre de 2009.
Edicions de 1984.Barcelona.

La bellesa d'una cançó enfadosa



Ombra mai fù
di vegetabile,
cara ed amabile,
soave più

Ombra mai fù
di vegetabile,
cara ed amabile,
soave più

Ombra mai fù
di vegetabile,
cara ed amabile,
soave più, soave più


No tothom ho aconsegueix