Ara , l'escàndol , ha estat en les proves de selectivitat.
Que "España va bien", ja no ens ho vam creure quan ho va dir l'Aznar en el seu dia.
I acadèmicament,quan es van fer públics els resultats de l'informe PISA, va quedar ben clar que ni Espanya, ni Catalunya anaven bé , ni l'any passat "con diálogo ", ni aquest any "con buen talante":
Han passat els mesos i arriben les proves de la selectivitat. Hi han hagut errors que s'han pogut resoldre i errors que no s'han pogut resoldre:
En tot cas un curs escolar marcat per un munt de deficiències,informes, errors i denúncies.
Denúncies serioses, que en algun cas van ser escoltades seriosament pels qui tenien , de veritat, el màxim pes en l'entitat.Persones responsables amb ganes de trobar solucions. Persones capaces de exigir canvis dins l'entitat.Persones que al cap i a la fi amb la seva actitud van acabar produint canvis en el professorat.Persones que realment van procurar per l'alumne.
Fets i no paraules.
Vaig agraïr a la Presidenta de la Junta Directiva,ja en el seu moment, la seva actuació.I vaig agraïr també, que em diguessin que la meva filla tenia les portes obertes en aquesta entitat.
Ara que els quatre principals (in)docents ja estan fora d'aquesta entitat, tres d'ells des del mes de febrer i el quart des d'aquest mes de juny. Ara que hi ha hagut un canvi del director(pianista),de la seva dona(pianista), de la directora psicopedagoga(pianista)i de la responsable de l'orquestra de corda(violinista) , és hora de mirar endavant.
I si tal com diuen alguns ,l'ambient de l'escola ha canviat molt...potser els professors no s'ho passaran tan bé però treballaran més.I potser l'alumne hi sortirà guanyant.I potser els pares pagaran més a gust la quota mensual.
O potser no passarà res de tot això .
En tot cas vull donar les gràcies ,públicament, a la Junta Directiva de la Banda i Cobla del Col.legi Santa Maria de Blanes.
Potser ara tornaran els alumnes que en el seu dia van marxar.
Mostrando entradas con la etiqueta Escola de música de Blanes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Escola de música de Blanes. Mostrar todas las entradas
30.6.08
27.5.08
Teorema de Pitàgores.
Si us agrada la geometria, la filosofia, les matemàtiques, els misteris i les diagonals:
En un triangle rectangle, el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels dos "catets".
En un món com el nostre,tan complex,de "catets" n'hi ha de moltes classes: n'hi ha que són curts i n'hi ha que són molt curts.
Si tenim dos triangles rectangles compartint la diagonal, aleshores una hipotenusa ha de fer front a quatre "catets".
Hi ha llocs on sempre hi ha catets (com en un triangle rectangle). I n'hi ha on no n'hi ha mai.
Per cert Isa, ja estàs fent les maletes?. Només quedes tu. No esperis més, que s'acaba el temps.Potser, fins i tot, al triangle celestial t'hi voldran.I qui sap, potser et rebran amb música de violins.
30.4.08
Maleïda trucada telefònica...
Eren , gairebé, les vuit de la tarda d'un dia de novembre, potser d'aquest mateix any, o potser de l'any passat...
Jo estava treballant i vaig rebre una trucada telefònica.
Per la pantalla del mòbil,el número d'en J*********.
Estava esperant que em digués un nom...Només un nom.
Vaig despenjar i em va parlar...no va dir cap nom. Cap. Ni un.
Podia haver estat una trucada amable , agradable i educada.
Una d'aquelles trucades que esperes des fa dies.Una d'aquelles trucades,després d'haver perdonat tantes coses...
Esperes que les coses hagin canviat després d'haver-ne parlat tant.Esperes que hagi servit,per alguna cosa...
Però no. La trucada no va ser ni amable, ni agradable, ni educada. Va ser impertinent. Senzillament impertinent.
Li costava poc escopir.
Jo pensava que compliria amb la seva paraula i trucaria el més aviat possible, amb una solució a la mà. Però clar, de paraula en tenia poca . I la solució ,ni l'havia buscada.
Quan es va decidir a trucar, s'havia convertit en "expert en ètica". Ell, expert en ètica.
Ell, que bufava l'orella d'una companya de feina, mentre aquesta estava treballant.
Ell, que no volia obligar a que una altra companya fes bé la seva feina. Deia que era perquè aquesta li feia molts favors.
Favors...
Ell, que era capaç d'insultar mentre li parlaven.
Ell, que li costava poc perdre les maneres, quan es quedava sense fonaments.
Jo només esperava, un nom.
I no me'l va donar. Mai.
S'ha de tenir cara. Però clar , de cara sí que en tenia.
I molta.
10.3.08
Un escorpí en el "water closed"?
Curiós lloc on trobar un escorpí.
Vigileu on poseu els glutis, no sigui que tingueu una sorpresa.
Acostumats com estan a la humitat, sembla que caure de peus a la galleda o a la tassa del vàter ,de forma continuada i durant massa temps, no els beneficia gaire, jo diria que gens.
I és que l'escorpí lluny del que sembla, no és valent.És molt semblant a una cabra quan està en perill. Quan estan en perill la sortida més ràpida i còmoda és abandonar el vaixell encara que estigui en plena marxa, com ho faria un capità covard, un capità que no fos amant de l'esforç i la responsabilitat.
L'etología ens demostra que ,encara que l'escorpí sigui un animal irracional actua molt sovint com una cabra ( també irracional però vertebrat ) o com ho faria un animal vertebrat i racional del típus: capità de la Marina en pràctiques i a punt de suspendre l'exàmen.
O sigui que entre un escorpí, una cabra i un capità de la Marina,a vegades la diferència és ímfima.
Carai amb l'escorpí, quina manera d'embolicar la troca no?.
Vigileu on poseu els glutis, no sigui que tingueu una sorpresa.
Acostumats com estan a la humitat, sembla que caure de peus a la galleda o a la tassa del vàter ,de forma continuada i durant massa temps, no els beneficia gaire, jo diria que gens.
I és que l'escorpí lluny del que sembla, no és valent.És molt semblant a una cabra quan està en perill. Quan estan en perill la sortida més ràpida i còmoda és abandonar el vaixell encara que estigui en plena marxa, com ho faria un capità covard, un capità que no fos amant de l'esforç i la responsabilitat.
L'etología ens demostra que ,encara que l'escorpí sigui un animal irracional actua molt sovint com una cabra ( també irracional però vertebrat ) o com ho faria un animal vertebrat i racional del típus: capità de la Marina en pràctiques i a punt de suspendre l'exàmen.
O sigui que entre un escorpí, una cabra i un capità de la Marina,a vegades la diferència és ímfima.
Carai amb l'escorpí, quina manera d'embolicar la troca no?.
7.2.08
Per la llibertat
La censura s'aplica en qualsevol règim, fins i tot en una democràcia.
Cada dia algú utilitza la censura en benefici propi. Encara que es maquilli, o no, la censura es nota ,en major o menor grau, en els mitjans de comunicació, els partits polítics, les institucions, els governs...
Hi han opinions,informacions,fets, dades,persones, que són "incòmodes", que cal "amagar",que cal que "ningú conegui",que cal que "ningú en parli".
Passa cada dia, i a tots els nivells. Fins i tot passa als llocs més propers i als més impensables.
Ho dic sabent el què dic.
No fa ni un mes que ,per donar la meva opinió, van prendre represàlies contra un familiar meu que és menor d'edat.
Amnistía Internacional ha fet un anunci: "El Poder De Tu Voz"
El Govern d'Espanya no ha permés, des fa vuit mesos , la difusió d'aquest vídeo d'Amnistía Internacional per les televisions nacionals.Ha advertit a més ,que podria multar a aquells mitjans que el difonguin. Diuen que és publicitat política, i que aquest típus de publicitat està prohibida( no estem , teòricament, en campanya electoral encara).
Les conclusions les treieu vosaltres mateixos...
Estaria bé que donéssiu publicitat d'aquest fet , com diu la Lourdes Domènech,publicant aquest video en els vostres blocs, internet no és del Ministeri.
Cada dia algú utilitza la censura en benefici propi. Encara que es maquilli, o no, la censura es nota ,en major o menor grau, en els mitjans de comunicació, els partits polítics, les institucions, els governs...
Hi han opinions,informacions,fets, dades,persones, que són "incòmodes", que cal "amagar",que cal que "ningú conegui",que cal que "ningú en parli".
Passa cada dia, i a tots els nivells. Fins i tot passa als llocs més propers i als més impensables.
Ho dic sabent el què dic.
No fa ni un mes que ,per donar la meva opinió, van prendre represàlies contra un familiar meu que és menor d'edat.
Amnistía Internacional ha fet un anunci: "El Poder De Tu Voz"
El Govern d'Espanya no ha permés, des fa vuit mesos , la difusió d'aquest vídeo d'Amnistía Internacional per les televisions nacionals.Ha advertit a més ,que podria multar a aquells mitjans que el difonguin. Diuen que és publicitat política, i que aquest típus de publicitat està prohibida( no estem , teòricament, en campanya electoral encara).
Les conclusions les treieu vosaltres mateixos...
Estaria bé que donéssiu publicitat d'aquest fet , com diu la Lourdes Domènech,publicant aquest video en els vostres blocs, internet no és del Ministeri.
31.12.07
La reflexió de final d'any
Està a punt d’acabar l’any 2007.
Ha fet un mes que estic viatjant per aquest món de la blogosfera i de la catosfera..
El món no deixa de sorprendre’m cada dia. Si ho miro optimistament, això no està gens malament. Que el món i la seva gent em sorprengui està molt bé . I encara que he de confessar que les sorpreses desagradables no m’agraden gens, sempre se’n pot treure alguna cosa de profit.
Faig un repàs al meu bloc, com els programes de televisió que per aquestes dates fan un repàs del què ha passat al món al llarg de l’any. De tots els posts que he fet, en destaca un. Sens dubte que el post que més adrenalina ha fet segregar als meus lectors, ha estat el :“ De la frivolitat d’algunes persones altrament dites professors”.
Justament, i per atzars de la vida, el vaig escriure pocs dies abans que donessin a conèixer els resultats de l’informe PISA.He tingut a alguns docents i pares en estat d’esverament. Al cap i a la fi els resultats de l’informe PISA no han estat culpa meva, jo no en sabia res de res. Però el President de la República Francesa , el famós Nicolas Sarkozy, sí que sabia com estava el sistema educatiu al seu país molt abans que comencés el curs escolar a França. Per això va redactar una carta destinada als educadors francesos i que bé es podria aplicar en aquest país nostre ,que és Catalunya.
Pel president francés,la responsabilitat en matèria d’educació ,és sobretot dels educadors, aquí podeu llegir la carta de Sarkozy. Si cal canviar el sistema educatiu, doncs es canvia, si cal passar pel sedàs als professors, doncs se’ls passa, tot sigui per obtenir uns professionals competitius i de màxima qualitat . Si amb bones idees, mitjans , i els millors professionals , s'aconsegueixen resultats de qualitat en els nostres alumnes, benvinguts siguin els canvis.
I això és aplicable també a la que jo en dic “ mal anomenada Escola de música de Blanes”. Des d'aquí dono les gràcies a l'Anna Sais per aclarir quin és el nom correcte de l'entitat i per explicar una breu història sobre aquesta.Però quan jo l'anomeno així, em refereixo a que no és pròpiament una escola, perquè no està constituïda com a tal. De fet és més una acadèmia que una escola.
Però li continuaré dient escola pel costum .
Una escola de música pseudoprivada ( per tant no totalment privada perquè a més de rebre els diners privats de les quotes dels alumnes rep també diners de l’Administració, això és, de l’Ajuntament de Blanes , o sigui diners públics que han sortit dels impostos dels habitants de Blanes), no hauria de tenir problemes a Blanes si fos competitiva, perquè no n’hi ha cap més d’escola de música al nostre poble.
Quan es diu que l’escola és privada, que rutlla i que té una direcció eficaç, i al mateix temps es demana que es faci una escola municipal , i que s’asseguri el futur dels alumnes ,potser és que la direcció no ha estat tan eficaç.
L’escola és cara, amb això crec que tothom hi estaria d’acord. Alguns pares no poden pagar el preu i és una llàstima que els seus fills no hi puguin accedir. Però també cal dir que altres pares que poden pagar-lo o que fan un esforç molt gran per poder-lo pagar , treuen als seus fills de l’escola perquè consideren que la relació qualitat preu, no és l’adequada .
Els pares observadors i exigents han vist com ha anat el funcionament de l’escola en els tres últims cursos, coincidint amb el canvi de direcció de l’escola i amb
la contractació de certs professors ( no parlo de la cobla ni de la banda).
No és trist també que els alumnes marxin de l’escola perquè no han rebut un tracte adequat per part d'alguns professors o perquè alguns pares no han rebut un tracte adequat per part del director de l’escola ?.
Els pares tenim paciència, alguns molta, molts sabem la història d’aquesta entitat i l'hem viscuda des de petits, alguns sabem el què costa tirar endavant un projecte i per això ens l’hem fet un xic nostra l’escola i hem aguantat moltes coses amb responsabilitat.
Però no es pot demanar col.laboració als pares i als alumnes i alhora dona'ls-hi mal servei, de "ser cornut i pagar el beure” la gent se’n cansa , i els alumnes senzillament marxen.
Aquesta escola necessita canviar moltes coses, fer un exercici d’autoreflexió, d’autocrítica i aprendre dels errors.
No es pot demanar ajut als de fora, si no s’està disposat a canviar les coses des de dins.
A tots els que em llegiu...que tingueu una molt bona entrada d'any i que el 2008 sigui el millor que heu tingut mai.
Ha fet un mes que estic viatjant per aquest món de la blogosfera i de la catosfera..
El món no deixa de sorprendre’m cada dia. Si ho miro optimistament, això no està gens malament. Que el món i la seva gent em sorprengui està molt bé . I encara que he de confessar que les sorpreses desagradables no m’agraden gens, sempre se’n pot treure alguna cosa de profit.
Faig un repàs al meu bloc, com els programes de televisió que per aquestes dates fan un repàs del què ha passat al món al llarg de l’any. De tots els posts que he fet, en destaca un. Sens dubte que el post que més adrenalina ha fet segregar als meus lectors, ha estat el :“ De la frivolitat d’algunes persones altrament dites professors”.
Justament, i per atzars de la vida, el vaig escriure pocs dies abans que donessin a conèixer els resultats de l’informe PISA.He tingut a alguns docents i pares en estat d’esverament. Al cap i a la fi els resultats de l’informe PISA no han estat culpa meva, jo no en sabia res de res. Però el President de la República Francesa , el famós Nicolas Sarkozy, sí que sabia com estava el sistema educatiu al seu país molt abans que comencés el curs escolar a França. Per això va redactar una carta destinada als educadors francesos i que bé es podria aplicar en aquest país nostre ,que és Catalunya.
Pel president francés,la responsabilitat en matèria d’educació ,és sobretot dels educadors, aquí podeu llegir la carta de Sarkozy. Si cal canviar el sistema educatiu, doncs es canvia, si cal passar pel sedàs als professors, doncs se’ls passa, tot sigui per obtenir uns professionals competitius i de màxima qualitat . Si amb bones idees, mitjans , i els millors professionals , s'aconsegueixen resultats de qualitat en els nostres alumnes, benvinguts siguin els canvis.
I això és aplicable també a la que jo en dic “ mal anomenada Escola de música de Blanes”. Des d'aquí dono les gràcies a l'Anna Sais per aclarir quin és el nom correcte de l'entitat i per explicar una breu història sobre aquesta.Però quan jo l'anomeno així, em refereixo a que no és pròpiament una escola, perquè no està constituïda com a tal. De fet és més una acadèmia que una escola.
Però li continuaré dient escola pel costum .
Una escola de música pseudoprivada ( per tant no totalment privada perquè a més de rebre els diners privats de les quotes dels alumnes rep també diners de l’Administració, això és, de l’Ajuntament de Blanes , o sigui diners públics que han sortit dels impostos dels habitants de Blanes), no hauria de tenir problemes a Blanes si fos competitiva, perquè no n’hi ha cap més d’escola de música al nostre poble.
Quan es diu que l’escola és privada, que rutlla i que té una direcció eficaç, i al mateix temps es demana que es faci una escola municipal , i que s’asseguri el futur dels alumnes ,potser és que la direcció no ha estat tan eficaç.
L’escola és cara, amb això crec que tothom hi estaria d’acord. Alguns pares no poden pagar el preu i és una llàstima que els seus fills no hi puguin accedir. Però també cal dir que altres pares que poden pagar-lo o que fan un esforç molt gran per poder-lo pagar , treuen als seus fills de l’escola perquè consideren que la relació qualitat preu, no és l’adequada .
Els pares observadors i exigents han vist com ha anat el funcionament de l’escola en els tres últims cursos, coincidint amb el canvi de direcció de l’escola i amb
la contractació de certs professors ( no parlo de la cobla ni de la banda).
No és trist també que els alumnes marxin de l’escola perquè no han rebut un tracte adequat per part d'alguns professors o perquè alguns pares no han rebut un tracte adequat per part del director de l’escola ?.
Els pares tenim paciència, alguns molta, molts sabem la història d’aquesta entitat i l'hem viscuda des de petits, alguns sabem el què costa tirar endavant un projecte i per això ens l’hem fet un xic nostra l’escola i hem aguantat moltes coses amb responsabilitat.
Però no es pot demanar col.laboració als pares i als alumnes i alhora dona'ls-hi mal servei, de "ser cornut i pagar el beure” la gent se’n cansa , i els alumnes senzillament marxen.
Aquesta escola necessita canviar moltes coses, fer un exercici d’autoreflexió, d’autocrítica i aprendre dels errors.
No es pot demanar ajut als de fora, si no s’està disposat a canviar les coses des de dins.
A tots els que em llegiu...que tingueu una molt bona entrada d'any i que el 2008 sigui el millor que heu tingut mai.
28.11.07
De la frivolitat d'algunes persones altrament dites professors
Els vostres fills no han patit mai la frivolitat d'algun professor a la seva escola?. I en els centres extraescolars on els vostres fills van a millorar i a augmentar els seus coneixements sobre les diferentes matèries que s'hi imparteixen?
No han patit mai la frivolitat d'aquell professor que en demanar responsabilitat als seus alumnes a l'hora de treballar a l'aula i a casa, "se n'oblida" de demanar la mateixa responsabilitat per a ell mateix?
Solen ser els mateixos que en crida'ls-hi l'atenció per la seva falta de responsabilitat i professionalitat , perden les maneres, apel.len a la seva condició de professor ( sobretot els de secundària, val a dir que els de primària sempre han estat més vocacionals i no tenen aquesta necessitat d'anar lluïnt càrrec) , i que a manca d'arguments sòlids deixen de conversar per passar directament a l'insult més baix i barroer.
Què els hi passa a alguns professors de secundària?
De fet, hi ha algun professor de secundària que sovint no és més que un professional frustrat en la seva carrera i que com a "modus vivendis", no ha trobat res millor i més segur que aprovar unes oposicions o no i anar fent fins la jubilació!. Però "ai las" això no els hi diguis pas perquè tot i saber-ho molts no ho volen reconèixer i per això tenen aquesta necessitat vital d'anar repetint molt sovint, massa, el mateix discurs:" es que jo sóc professor d'un institut de secundària, i alguns hi afegeixen...d'oposicions i encara hi afegeixen més.....i la meva dona també"!. Au afegim a la dona que això deu donar més autoritat sobre el tema, en tot cas sempre és fer propaganda, queda bé i fa solidari .
Però, què es pensen aquests professors que fan això, que la professionalitat es demostra repetint una vegada i una altra que són professors de secundària i que la resta dels mortals no tenim capacitat per distingir qui és de veritat bon professional i qui no?.
Com molts de vosaltres he conegut "professors" que se n'obliden del que això vol dir?
Els he conegut, sí, a la mal anomenada "Escola de Música de Blanes".
Segons la Reial Acadèmia Espanyola , i concretament en el Diccionari de la Llengua Espanyola , trobem que professor/a vol dir ( ho faig en castellà, només perquè em ve de gust): "persona que ejerce o enseña una ciencia o arte".
Enlloc diu, "persona que una vez ha empezado la clase hace lo siguiente: hablar de temas personales con los compañeros profesores que le hacen visitas en su aula, comer y exigir que la comida consumida en su clase no lleve glúten, hablar por teléfono o salir fuera de la aula para hacerlo, enviar sms mientras da la clase, gritar sin razón al alumno cuando ha terminado la clase (fuera de la aula y delante de los padres que esperan a que salgan sus hijos de la escuela), hacer encargos personales a su alumno (¿es su criado personal?), visitar a sus compañeros profesores en sus respectivas aulas para hablar de temas personales dejando a sus alumnos a la buena de Dios, ir al "baño"( lo primero que te dicen cuando llevas a tu hijo a la escuela, en P-3 ,es que los niños han de llegar a la aula "comidos, meados y cagados", literalmente), ir a hacer fotocopias de larga duración para encontrar a sus colegas y hacer la tertulia, ir a fumar, tomarse refrescos o cafes cuando debería estar dando clase, faltar a clase buscando o no excusas pero no sustituto, recuperar las clases que debe al alumno a base de quitárselas de las otras materias que el alumno recibe en el mismo centro, hacer pasar clases que debe cómo si fueran horas extras, hacer horas extras a determinados alumnos a costa de restarles el tiempo a otros , hacer favores a ciertos alumnos y un largo etcétera. Todo ello, mientras los alumnos están en clase y dispuestos a aprender esa ciencia o ese arte que el Diccionario de la Lengua Española dice han de ejercer o enseñar los profesores".
És curiós i sempre ha estat així, el que més crida és el que menys fa.
Els altres professors, els que de veritat són docents decents, són els que sovint reben els efectes perniciosos del què fan els seus "companys" docents però indecents.
I qui acaba pagant aquest comportament tan prepotent, lamentable, vergonyós, immadur , indecent i greu?, doncs l'alumne, perquè el temps perdut no es recupera i el mal que se li fa tampoc.
I després s'ompliran la boca alguns professors del baix nivell que tenen els seus alumnes ......
No han patit mai la frivolitat d'aquell professor que en demanar responsabilitat als seus alumnes a l'hora de treballar a l'aula i a casa, "se n'oblida" de demanar la mateixa responsabilitat per a ell mateix?
Solen ser els mateixos que en crida'ls-hi l'atenció per la seva falta de responsabilitat i professionalitat , perden les maneres, apel.len a la seva condició de professor ( sobretot els de secundària, val a dir que els de primària sempre han estat més vocacionals i no tenen aquesta necessitat d'anar lluïnt càrrec) , i que a manca d'arguments sòlids deixen de conversar per passar directament a l'insult més baix i barroer.
Què els hi passa a alguns professors de secundària?
De fet, hi ha algun professor de secundària que sovint no és més que un professional frustrat en la seva carrera i que com a "modus vivendis", no ha trobat res millor i més segur que aprovar unes oposicions o no i anar fent fins la jubilació!. Però "ai las" això no els hi diguis pas perquè tot i saber-ho molts no ho volen reconèixer i per això tenen aquesta necessitat vital d'anar repetint molt sovint, massa, el mateix discurs:" es que jo sóc professor d'un institut de secundària, i alguns hi afegeixen...d'oposicions i encara hi afegeixen més.....i la meva dona també"!. Au afegim a la dona que això deu donar més autoritat sobre el tema, en tot cas sempre és fer propaganda, queda bé i fa solidari .
Però, què es pensen aquests professors que fan això, que la professionalitat es demostra repetint una vegada i una altra que són professors de secundària i que la resta dels mortals no tenim capacitat per distingir qui és de veritat bon professional i qui no?.
Com molts de vosaltres he conegut "professors" que se n'obliden del que això vol dir?
Els he conegut, sí, a la mal anomenada "Escola de Música de Blanes".
Segons la Reial Acadèmia Espanyola , i concretament en el Diccionari de la Llengua Espanyola , trobem que professor/a vol dir ( ho faig en castellà, només perquè em ve de gust): "persona que ejerce o enseña una ciencia o arte".
Enlloc diu, "persona que una vez ha empezado la clase hace lo siguiente: hablar de temas personales con los compañeros profesores que le hacen visitas en su aula, comer y exigir que la comida consumida en su clase no lleve glúten, hablar por teléfono o salir fuera de la aula para hacerlo, enviar sms mientras da la clase, gritar sin razón al alumno cuando ha terminado la clase (fuera de la aula y delante de los padres que esperan a que salgan sus hijos de la escuela), hacer encargos personales a su alumno (¿es su criado personal?), visitar a sus compañeros profesores en sus respectivas aulas para hablar de temas personales dejando a sus alumnos a la buena de Dios, ir al "baño"( lo primero que te dicen cuando llevas a tu hijo a la escuela, en P-3 ,es que los niños han de llegar a la aula "comidos, meados y cagados", literalmente), ir a hacer fotocopias de larga duración para encontrar a sus colegas y hacer la tertulia, ir a fumar, tomarse refrescos o cafes cuando debería estar dando clase, faltar a clase buscando o no excusas pero no sustituto, recuperar las clases que debe al alumno a base de quitárselas de las otras materias que el alumno recibe en el mismo centro, hacer pasar clases que debe cómo si fueran horas extras, hacer horas extras a determinados alumnos a costa de restarles el tiempo a otros , hacer favores a ciertos alumnos y un largo etcétera. Todo ello, mientras los alumnos están en clase y dispuestos a aprender esa ciencia o ese arte que el Diccionario de la Lengua Española dice han de ejercer o enseñar los profesores".
És curiós i sempre ha estat així, el que més crida és el que menys fa.
Els altres professors, els que de veritat són docents decents, són els que sovint reben els efectes perniciosos del què fan els seus "companys" docents però indecents.
I qui acaba pagant aquest comportament tan prepotent, lamentable, vergonyós, immadur , indecent i greu?, doncs l'alumne, perquè el temps perdut no es recupera i el mal que se li fa tampoc.
I després s'ompliran la boca alguns professors del baix nivell que tenen els seus alumnes ......
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)