Jo anava a Londres, però quan vaig veure aquella roda entre els edificis,vaig pensar que havia arribat a Lilliput.
Les cases, els vehicles, les persones, tot era tan petit al costat d'aquella roda que vaig pensar: "doncs si això és la roda,com serà la bicicleta"?.
Vaig preguntar a la població si coneixien a l'amo d'aquella màquina i la gent em va mirar malament, amb cara de sorpresa.Tan estranya era la pregunta? o senzillament era massa òbvia la resposta. Em van contestar: "no coneixes qui és l'amo de la bicicleta?". Vaig dir: " no" (naturalment jo venia d'un país llunyà)."És d'un gegant amic nostre- van contestar- que un día ens va ajudar a lluitar contra l'enemic fins que el vam vèncer .Per ajudar-nos no va demanar res a canvi, però nosaltres no podiem deixar-lo sense una mostra del nostre agraïment i li vam regalar una bicicleta. Una bicicleta per poder tornar al seu país sempre que volgués.Segurament hagués estat millor una barca ,una barca gegant, però regalar una barca a Lilliput no era gaire original, tenim la flota marítima més gran del món i una barca ja no fa il.lusió regalar-la a ningú. En canvi una bicicleta...quin goig per a nosaltres construir una bicicleta tan gran per a ell. Així que ara té una bicicleta única.Va ser una idea fantàstica.Actualment els lilliputencs dormim tranquils, perquè sabem que el nostre amic està amb nosaltres quan veiem aquesta gran roda allà, a la cantonada."
I jo em pregunto...com sonarà la botzina.?
