Ahir,ell, va rebre un altre premi per la seva darrera obra poètica en català , tots els mitjans de comunicació en feien ressò.
Avui, jo, us deixo amb un poema seu, un poema extret d'un llibre que algú em va regalar aquest any pel meu aniversari.Em coneix . Sabia que m'agradaria.
Casa de Misericòrdia
El pare afusellat.
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.
El fred del seu demà és en una instància.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui,ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l'última casa de misericòrdia.
"Casa de Misericòrdia".Joan Margarit.
Edicions Proa.Barcelona 2007.
