28.10.10

Serà que ha menjat massa sopa de lletres?

Avui he rebut la visita d'un caganer.

He quedat parada del què ha fet.

Serà que  ha menjat  massa  figues?.

Serà que ha menjat massa taronges?.

Serà que ha menjat massa crema de pastanagues?.

Serà que ha menjat  massa espàrrecs amb maionesa?.

Serà que ha menjat els torrons ,sobrers, del Nadal de 2009?.

Serà que ha menjat massa hòsties de  pà àzim?.

Serà que arriba  el Papa, la Mama, el Nadal, Tots Sants ?

21.10.10

Savi consell.




Fa uns quants anys, algú que em volia bé,em va dir: tu li compraries un cotxe de segona mà a un/a venedor/a de pisos.?


Des d'aquell dia que me'ls miro amb prismàtics, com als "pájaros" o a les "pájaras".

20.10.10

Carta a Venècia



M'agradaria tornar-te a veure,
sentir-te a prop meu, novament,
omplir-me de la teva saviesa,
de la teva bellesa innata.


M'agradaria anar al mercat del peix de bon matí
i comprar el que més t'agradés,
i cuinar-lo al punt, per assaborir-lo amb el teu vi preferit,
en un apartament del Rio terrà de le Colonne.


M'agradaria contemplar la posta de sol,
des del  pont dels suspirs,
i triar ,a l'acollidora botiga de  Calle larga XXII  Marzo,
els millors punts per a llibres únics. 


M'agradaria  parlar amb tu
d'aquelles aquarel.les que va pintar en Turner,
i assaborir un gelat de cafè al barri de la Universitat,
pel carrer, passejant, a sis graus de temperatura.


M'agradaria tornar al Teatro la Fenice,
el que van cremar l'any 1996,
i escoltar-hi  Le quattro Stagioni  de Vivaldi,
des de la llotja del tercer pis.


M'agradaria perdre'm pels teus canals
passejant lentament i silenciosa,
al vespre, amb la tènue llum de la lluna que la boira, sovint,deixa passar,
i amb aquella humitat tan teva que torna en càlida ,la nit.


M'agradaria tocar el blau del mar,
i el color dels teus ulls,
i la teva pell ,un diumenge pel matí,
mentre et despertes suaument amb el so de les campanes de l'amor.






13.10.10

La musa

TRUQUEN

Qui hi ha
ningú
és només el meu cor que batega
que batega molt fort
per tu
però a fora
la maneta de bronze de la porta de fusta
no es mou
no es belluga
no belluga ni tan sols el capciró del dit.

VIATGES

Jo també
com els pintors
tinc les meves models.
Un dia
i ja és ahir
a la plataforma de l'autobús
em mirava les dones
que baixaven pel carrer d'Amsterdam.
De cop i volta a través del vidre
en vaig descobrir una que no havia vist pujar.
Asseguda i sola semblava somriure.
A l'instant mateix em va agradar enormement
però al mateix instant
em vaig adonar que era la meva.
Vaig estar content.


Jacques Prévert."Preversions".
A cura de Miquel Desclot.
Edicions Proa.Els llibres de l'Óssa Menor 222. Barcelona 2001





Ràdio lloca




No hi ha res pitjor que la vulgaritat.

Que ràdio lloca fa mal de cap.

Qui l'adora l'ha premiat.

Així el murri s'arramba.

R.I.P.


















EL BAPTISME DE L'AIRE

D'aquest carrer
abans en deien el carrer del Luxembourg
pel jardí.
Avui en diuen el carrer Guynemer
per un aviador mort a la guerra.
Tot i això
aquest carrer
és encara el mateix carrer
és encara el mateix jardí
és encara el Luxembourg.
Amb les terrasses...les estàtues...els estanyols.
Amb els arbres
els arbres vius.
Amb els ocells
els ocells vius.
Amb els nens
tots els nens vius.
Llavors et demanes
de debò et demanes
què hi ve a fotre un aviador mort aquí.


SI ENS EN SEMBLARIA DE VAGUE

Si ens en semblaria de vague
inconsistent i inquietant
un cap de viu
si no hi hagués un cap de mort a dins.

Jacques Prévert."Preversions".
A cura de Miquel Desclot.
Edicions Proa.Els llibres de l'Óssa Menor 222. Barcelona 2001

12.10.10

Avui és un bon dia

Pugeu al màxim el volum dels altaveus del vostre ordinador fins el final dels segon vídeo.





A qui li piqui que es rasqui.És el que passa quan es tenen cucs al "cubanito".

I per trempera...la de Blanes.Que ho sàpigues ,Pocholo.
Ah!, que no ha canviat de nom encara?.
Clar, el D.N.I  encotilla molt i José sempre s'ho dirà.


11.10.10

L'elegància del nostre idioma.

Es curiosa la facilitat que tenen alguns en fer les coses.

Tant que els hi costa a molts traductors fer una feina acurada, fidel i respectuosa amb l'obra que tradueixen i tan poc que els hi costa a d'altres.

Mireu ,sinó, el resultat del treball que ha fet el generador d'imatges NAG. He introduït un parell de noms en castellà tals com Alejandrita i Esmeralda  i me'ls ha traduït al català, automàticament, com a  "Alexandreta" i "Maragda" .




Una llengua preciosa la nostra, no?.

6.10.10

Amb la veu final de Mayte Martín."Bicicleta, cullera, poma".

L'esperada pel.lícula documental del director Carles Bosch: "Bicicleta, cullera, poma" es va estrenar en molts cinemes de Catalunya i del país veí ,el divendres passat 1 d'octubre. En el  "Cinema Truffaut" de Girona es va estrenar en versió original, es a dir en català, castellà i anglès.Una obra certament commovedora  com explicava aquí Imma Merino, del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona.Una obra on vaig descobrir , gràcies a Pascual Maragall , "les variacions de les variacions", dit d'una altra manera les variacions-jazz de les "Variacions Goldberg" de J.S.Bach.




El dissabte 2 d'octubre es feia la presentació oficial al Cinema Truffaut  amb la presència del director i el productor del documental .Al final de la projecció es va encetar un interessant debat amb el públic assistent ,on en Carles Bosch ens explicava  el gran pes que va sentir sobre seu quan va acceptar fer aquest treball .També va dir, però,  que només va trigar cinc minuts en acceptar-lo, el mateix temps que va trigar el productor en acceptar l'encàrrec.Ell parlava de res-pon-sa-bi-li-tat, de la gran responsabilitat que va tenir a partir d'aquell moment i fins que es va acabar de muntar la pel.lícula  en tot allò que anava fent i decidint.Deia que el fet que fos l'expresident de la Generalitat de Catalunya , en Pascual Maragall , el protagonista-actor , va fer que  entrés, immediatament, dins la dinàmica de la tremenda angoixa que representava per a ell trobar el tracte just, el to adequat, la durada òptima , per tal d'assolir un  resultat final acurat, equilibrat i el més precís possible.Perquè en definitiva d'això en depenia l'èxit de la pel.lícula ,  la seva posterior difusió i el seu prestigi personal i professional .Comentava el director que van enregistrar 50 hores i que  tantes hores li van proporcionar molts regals que van enriquir la pel.lícula.D'alguns fets  no en va poder prescindir , això va significar  haver de filmar en diferents països, pagar vols extres d'avió i un  munt d'imprevistos que en definitiva van incrementar més les despeses d'un  pressupost que ja estava sobrepassat.Segons el productor el director tenia moltes més idees, però no hi havia prou diners per dur-les a terme.Finalment les 50 hores van quedar reduïdes a 110 minuts.En Carles Bosch deia que no havia sabut fer-la més curta i que  esperava que el públic no veiés el seu treball com un documental sinó com una pel.lícula. Remarcava que ell no en tenia prou amb la bona acollida que va tenir en el Festival de Cinema de Sant Sebastià, que en volia més. Perquè aquesta pel.lícula, va dir, només té sentit si té molt d'èxit. Només si té molta difusió i molt ressò s'aconseguirà l'objectiu principal.

Espero que així sigui.
No us la perdeu.

5.10.10

Únic concert a Catalunya.Katia i Marielle Labèque.




"Sens dubte, la presència al nostre escenari d'aquestes dues dames del teclat serà un dels moments màgics de la temporada. Elegants, temperamentals, enèrgiques i en una perfecta sincronització, aquestes dues germanes són aclamades com el millor duet de piano del món. Després d'una carrera de més de dues dècades i d'alguns anys d'absència dels escenaris catalans, visiten casa nostra per recuperar un dels seus treballs més reconeguts: la música de Ravel i la transcripció per a dos pianos de la suite Ibèria d'Albéniz."


Els de l'Auditori de Girona diuen que aquesta vegada hi hauran dos pianos i una ànima.
Ja em disculpareu que marxi corrent però m'interessa molt que em donin una cita per al dia 14.

No us les perdeu!.