23.9.10
Dona de tardor.
I ja poden caure fulles, que no em canso d'escoltar-la.
Etiquetes de comentaris:
"Cinema Paradiso",
Ennio Morricone,
música,
vídeo
17.9.10
10.9.10
Es veu bé?.Està clar?.Que tingueu una bona Diada Nacional.
Demà hi ha una convocatòria molt important a Barcelona, la capital de Catalunya, el nostre país.
I com que s'ha d'anar a la ciutat per aprendre dels que en saben, jo demà hi aniré.
Noti's que l'eslògan de la manifestació convocada per a demà a les 17.30h. a la Plaça Urquinaona i que continuarà pel lateral del Passeig Lluís Companys i acabarà al Passeig de Pujades davant de l’entrada al Parc de la Ciutadella, ja no és el del 10 de juliol d'enguany.Ara a més de decidir com a Nació que som,VOLEM ESTAT PROPI!.
Si us hi voleu afegir aquí us deixo la informació necessària , perquè és important no perdre's en el camí i per a que pugueu seguir les activitats programades .
Sapigueu que aquesta vegada tampoc estarem sols. Llegiu les entitats que s'hi han adherit i sobretot no us salteu la primera.
Hi podreu llegir ,també, el manifest que serà llegit al final de la manifestació per Jaume Cabré, darrer Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
I tal com acabarà ell, acabo jo:
"Perquè el nostre futur ens pertany només a nosaltres: Som una Nació, volem Estat propi!."
Etiquetes de comentaris:
aniversaris,
Catalunya,
celebracions,
comunicació,
Diada Nacional de Catalunya,
drets humans,
llibertat,
Òmnium Cultural,
pedagogia,
reflexió
Un regal
Etiquetes de comentaris:
"Viatge a Ítaca",
Lluís Llach,
música,
poesia,
reflexió,
vídeo
9.9.10
"Onqotô"
I es que quan s'ajunten les arts amb la ciència i la qualitat el resultat és d'una bellesa sublim,exquisida,natural.
No us sembla?.
MORTAL LOUCURA
Na oração, que desaterra … a terra,
Quer Deus que a quem está o cuidado … dado,
Pregue que a vida é emprestado … estado,
Mistérios mil que desenterra … enterra.
Quem não cuida de si, que é terra, … erra,
Que o alto Rei, por afamado … amado,
É quem lhe assiste ao desvelado … lado,
Da morte ao ar não desaferra, … aferra.
Quem do mundo a mortal loucura … cura,
A vontade de Deus sagrada … agrada
Firmar-lhe a vida em atadura … dura.
O voz zelosa, que dobrada … brada,
Já sei que a flor da formosura, … usura,
Será no fim dessa jornada … nada.
Gregório de Matos
No us sembla?.
MORTAL LOUCURA
Na oração, que desaterra … a terra,
Quer Deus que a quem está o cuidado … dado,
Pregue que a vida é emprestado … estado,
Mistérios mil que desenterra … enterra.
Quem não cuida de si, que é terra, … erra,
Que o alto Rei, por afamado … amado,
É quem lhe assiste ao desvelado … lado,
Da morte ao ar não desaferra, … aferra.
Quem do mundo a mortal loucura … cura,
A vontade de Deus sagrada … agrada
Firmar-lhe a vida em atadura … dura.
O voz zelosa, que dobrada … brada,
Já sei que a flor da formosura, … usura,
Será no fim dessa jornada … nada.
Gregório de Matos
Etiquetes de comentaris:
"Mortal Loucura",
"Onqotô",
art,
Ballet,
Caetano Veloso,
ciència,
comunicació,
dansa,
etologia,
Gregório de Matos,
Grupo Corpo,
José Miguel Wisnik,
literatura,
música,
poesia,
reflexió,
tal com sona,
vídeo
8.9.10
A 3 d'octubre de 1956.
LA GRAN CURSA DEL MAR
A Amàlia Tineo
La gran cursa del mar sempre distinta
(jo he navegat la Grècia catalana),
m'atrau per les sirenes impossibles
i pels dofins lluents—fulgor d'espases—
i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries.
Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.
Una aigua com un aire. Matinada
del cor, en pau, sense vaixell ni onada;
sense dofins ni rems, corda ni escàlem;
una aigua només aigua i aigua i aigua.
16-18 de gener del 1943
Josep Palau i Fabre."Poemes de l'Alquimista".Una selecció.
Tria, estudi i propostes de treball a cura de Tomàs Nofre.
Editorial Proa. Barcelona, juliol del 2008.
A Amàlia Tineo
La gran cursa del mar sempre distinta
(jo he navegat la Grècia catalana),
m'atrau per les sirenes impossibles
i pels dofins lluents—fulgor d'espases—
i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries.
Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.
Una aigua com un aire. Matinada
del cor, en pau, sense vaixell ni onada;
sense dofins ni rems, corda ni escàlem;
una aigua només aigua i aigua i aigua.
16-18 de gener del 1943
Josep Palau i Fabre."Poemes de l'Alquimista".Una selecció.
Tria, estudi i propostes de treball a cura de Tomàs Nofre.
Editorial Proa. Barcelona, juliol del 2008.
Etiquetes de comentaris:
Josep Palau i Fabre,
literatura,
poesia
7.9.10
Eeeera un niiiiño mu gueeeeno, requetegueeeeno.Era un bombong.
Avui comença el curs escolar 2010-2011!.
Sempre que comença un nou curs escolar penso ens aquelles nenes i nens que per primera vegada van a l'escola.Els alumnes de P-3.
La meva filla quan tenia tres anys acabats de fer va passar els dos mesos i mig més horrorosos de la seva vida fora de casa.Va ser per una simple qüestió de dignitat.
Diuen que a l'escola passen coses que sovint són per apretar a córrer;de fet sabent el que fan i diuen alguns Mestres és per sortir corrent,sí.Però la meva filla no ho feia això.Ella vomitava.Vomitava tot l'esmorzar a la porta de l'escola, si hi arribava, perquè molt sovint ho feia només veure-la de lluny.Quan ho feia al passadís d'entrada a les aules ja era per amagar-se.I quan només veure'ns arribar ja sortia al pati d'entrada ,amb la fregona a la mà, la senyora Pip...jo li deia:"Ei, senyora Pip , on va tan preparada,que avui no ho farà dona".I patapam!.
I així durant dos mesos i mig.Després vaig conéixer el seu tutor.
Avui comença tercer d'ESO i ja no vomita.Ara es mira als nois amb grans de pus a la cara.
No sé si hem avançat gaire.Ella diu que sí i jo sóc prudent amb les meves opinions ,que després els fills et critiquen per qualsevol cosa.
Sempre que comença un nou curs escolar penso ens aquelles nenes i nens que per primera vegada van a l'escola.Els alumnes de P-3.
La meva filla quan tenia tres anys acabats de fer va passar els dos mesos i mig més horrorosos de la seva vida fora de casa.Va ser per una simple qüestió de dignitat.
Diuen que a l'escola passen coses que sovint són per apretar a córrer;de fet sabent el que fan i diuen alguns Mestres és per sortir corrent,sí.Però la meva filla no ho feia això.Ella vomitava.Vomitava tot l'esmorzar a la porta de l'escola, si hi arribava, perquè molt sovint ho feia només veure-la de lluny.Quan ho feia al passadís d'entrada a les aules ja era per amagar-se.I quan només veure'ns arribar ja sortia al pati d'entrada ,amb la fregona a la mà, la senyora Pip...jo li deia:"Ei, senyora Pip , on va tan preparada,que avui no ho farà dona".I patapam!.
I així durant dos mesos i mig.Després vaig conéixer el seu tutor.
Avui comença tercer d'ESO i ja no vomita.Ara es mira als nois amb grans de pus a la cara.
No sé si hem avançat gaire.Ella diu que sí i jo sóc prudent amb les meves opinions ,que després els fills et critiquen per qualsevol cosa.
Etiquetes de comentaris:
humor,
Pepe Rubianes,
tal com sona,
vídeo
2.9.10
Prova superada?
Etiquetes de comentaris:
"Entrapment",
cinema,
Jon Amiel,
reflexió,
vídeo
1.9.10
De Festival a Festival i tiro perquè em toca.
El programa deia:
"Koncert na zywo na Wielkich Organach,Bazyliki Archikatedralnej,(ok.25 minut), podczas kazdego koncertu wykonywany jest m.in.utwór, Mieczyslawa Surzynskiego, legendarnego organisty Archikatedry Warszawskiej za zycia zwanego polskim Bachem.
Codziennie oprócz niedziel i swiat-godzina 12'00 od 1 maja do 25 wrzesnia 2010 r.
wejscie-cegielki:9zl dorosli,6 zl mlodziez i dzieci(bezposrednio przed koncertem),drupy-kazda 10 osoba bezplatnie."
Estava claríssim.Hi havia d'anar.
Etiquetes de comentaris:
fotografia Fina Fontrodona,
humor,
música,
reflexió,
tal com sona,
viatges
Suscribirse a:
Entradas (Atom)