29.1.10

Temps d'espàrrecs


Caram quins erotoespàrrecs que tenen a "la ciutat més emblemàtica de la Passió ".Els fidels a Esparreguera estaran contents que en podran fer biotruites.


Si les volen acompanyar amb una mica de biopa que comprin erotobarres ,que hi ha mecànicsobradors que tenen l'erotoforn encés tota la nit.


I la mecànicbotiga oberta tot el dia,m'han dit.

22.1.10

Què haig de fer?


...Es preguntava i ens preguntava la Clara en el seu apunt del passat dia 15 .

Em costava creure que algú pogués tenir dubtes sobre el què s'havia de fer si et demanaven ajuda per als que van sobreviure al terratrèmol d'Haití.

Si només era una pregunta per a polemitzar o per a tenir una conversa frívola sobre un assumpte tan seriós com la tragèdia d'Haití, aleshores em molestaria .

Però potser , simplement, la Clara havia tingut una mala experiència amb alguna ONG i ara només li calia un cop de mà per a tornar a recuperar la seva confiança o per a col.laborar amb altres ONGs abocades a la desgràcia que estan vivint en aquell país.Si no tenia les coses clares o només li faltava informació ,potser la podriem ajudar, ràpidament, amb els nostres comentaris, la dels lectors.

Vaig decidir intervenir.

Donat que té els comentaris moderats (fet que em sembla perfecte), el que va fer la Montse i el que vaig fer jo , gairebé venien a dir el mateix. Fins i tot vam utilitzar la paraula "ara", perquè a totes dues ens semblava obvi que el temps és vital en aquestes situacions. Una casualitat de comentaris per altra banda.

Però la sorpresa va venir a continuació, amb el comentari últim de la Clara:

"Per quin motiu Haití no es pot recuperar d'aquesta desgràcia? Qui és el responsable d'aquesta situació? Repassem la història d'abusos i colonialismes del país i demanem responsabilitats a qui les hagi d'assumir. No n'hi ha prou amb apel·lar a la caritat dels ciutadans..."

Aleshores em vaig molestar.I li vaig fer un darrer comentari:

" No cal que maregis més la perdiu. No m'agraden les converses frívoles.Si només volies polemitzar o llençar pilotes fora, ho podies haver dit.Salutacions cordials".

Aquest darrer comentari no el va publicar.
No em sembla malament, cadascú en el seu bloc fa el que vol.
Potser la Clara tenia les coses més clares del que em pensava.

Aquí us deixo l'apunt que en Ferran va fer sobre Haití. Compareu i valoreu vosaltres mateixos.

Actualització (23/01/2010): avui ha aparegut, misteriosament, un comentari del meu fan en el bloc de la Clara.És l'estil de qui es fa passar per un tal José Maestre Moreno(neuròleg).De qui vaig rebre nombrosos comentaris al bloc i correus-e del tot insultants, l'últim el passat 29 de desembre.Ja feia massa temps que no deia res.Deu tornar a tenir una crisi d'identitat.

15.1.10

Salvador Macip, novament a la Fundació Àngel Planells de Blanes




Demà dissabte 16 de gener a les 20h. i a la Fundació Àngel Planells de Blanes, en Salvador Macip presentarà el seu nou llibre "Les grans epidèmies modernes". L'acompanyaran l'escriptor Sebastià Roig i el periodista Marc Pérez .

Es tractaran temes molt interessants.
No us ho perdeu!.

Recordeu que:"Les grans epidèmies modernes.La lluita de l'home contra els enemics invisibles" no és pas un títol d'un llibre de ciència ficció.Perquè l'experiència ens demostra que d'enemics invisibles , microbis petits i grans, el món real n'és ple.

14.1.10

Amb el calendari llunar...



Va veure al barri vell de Hanoi
com una riuada de gent víctima de contínues guerres i fam,
lluitava per sortir de la pobresa, en temps de pau.

Va veure hibiscs vermells vora el mar dels tifons
que, en morir, omplien els palmells de les seves mans,
a l'encantadora i relaxant badia de Halong.

Va veure l'antiga ciutat imperial a Hué
i sota la fragància del riu Perfum
la Pagoda de Thien Mu.

Va veure la lluna blava a Hoi An mentre mirava com navegaven,
entre desitjos i esperances,
les llumetes de paper dipositades sobre el riu.

Va veure la rosa flor de lotus,
camí a Ho Chi Minh ,
bella i gran com la simbologia que l'envolta.

Va veure els estrets i humits túnels de Cu Chi
i les enginyoses sandàlies de cautxú
dels guerrillers del Viet Cong.

Va veure exhuberants jacints d'aigua
baixant pel delta del riu Mekong,
en un moment de marea baixa.

Va veure un somni fet realitat i tanta bellesa en terra càlida que ni ella,
la miserable i altiva escriptora del balcó dels suïcidis,
la podria superar mai amb les seves cristianes i hipòcrites paraules.

Que de viva i excelsa poesia viu qui va veure,
i més encara després d'assaborir
la perfumada fruita de la passió.