20.2.08

Núria Ribó presentarà el seu últim llibre a Blanes



A Blanes , el proper dijous dia 28 de febrer a les 20h. i a la seu de la Fundació Àngel Planells, Núria Ribó presentarà el seu últim llibre sobre la Hillary Clinton anomenat: Hillary Clinton. Retorno a la Casa Blanca.

Promet ser molt interessant.

18.2.08

Mikaelian exposa a la Fundació Àngel Planells



El passat 9 de febrer , La Fundació Àngel Planells va presentar a la seva seu a Blanes, una exposició de les obres de l'artista pintor i arquitecte Mikaelian.
Exposició que es podrà veure fins el proper 5 de març.

Mikaelian va nèixer a Yerevan, capital d'Armenia.

La seva obra doncs té un caràcter oriental especial. Obra de simbolismes iconogràfics que es van repetint en els seus quadres com un signe d'identitat, com un llenguatge particular i ocult,on combina elements de la natura com ara flors, animals,cargols, conquilles nacarades, nens, dones,homes, i elements artificials com ara copes, corones, joies, espases, navalles , i altres objectes que fan pensar en la cultura oriental i en un món molt particular que costa desxifrar.

Així doncs, aquest excel.lent dibuixant i pintor d'olis i aquarel.les, ens deixa entreveure un món íntim que queda reflectit en la seva obra com si fos una radiografia dels diferents estats d'ànim pels que passa un artista, pels que passa una persona per tant. Així les seves obres anirien des del món intern policrom , amb molts ocres i colors càlids, al món intern monocrom .

Un món que ens explica en les seves obres més petites i també en les de gran format i que complementa amb els títols aclaridors que posa a cada peça creada.

És una obra figurativa, realista, iconogràfica, onírica , naturalista, metafòrica.?

Passeu per la Fundació Àngel Planells i vosaltres mateixos podreu decidir.

13.2.08

Maria Joao Pires i Pavel Gomziakov









Eren les nou del vespre d'aquest dimarts dotze de febrer i la sala de l'Auditori de Barcelona estava plena de gom a gom .

Per a alguns era Santa Eulàlia patrona de Barcelona i un dia per obrir regalets, per a altres un dimarts normal i corrent.

Amb un xic de retard i desprès d'anunciar ,per megafonia, que el públic no aplaudis fins el final de la primera part, començava el concert que ens havien d'oferir aquests dos grans virtuosos de la interpretació musical:

Maria Joao Pires, al piano.
Pavel Gomziakov, al violoncel.

El programa de la nit:

- Alberto Ginastera(1916-1983), amb tres dances argentines, que ens situarien al Buenos Aires de 1937, any en que van ser escrites:

-Danza del viejo boyero.
-Danza de la moza donosa.
-Danza del gaucho matrero.

Fantàstica la interpretació de la Pires en la "Danza del viejo boyero" i en la "Danza del gaucho matrero".
Les va interpretar amb temperament i de forma obstinada.
Es movia tota ella.Quin ritme. Quin nervi de dona.
Tot el seu cos interpretava la peça.

Amb la "Danza de la moza donosa", la interpretació va canviar totalment, tal i com ho requeria la peça.
Semblava una altra Pires.
La melodia i la malenconia sortien de les seves mans.

-Domenico Scarlatti (1685-1757),amb:

-Sonata en la major, K 208

Novament una interpretació tècnicament magistral al piano d'aquesta sonata per a clavecí.

-Ludwig Van Beethoven (1770-1827),amb:

-Sonata per a violoncel i piano núm.2, en sol menor, op.5, núm.2

Aquí el protagonista era el violoncel, interpretat fantàsticament per Gomziakov, que debutava aquella nit a Barcelona.
La Pires, es va posar les ulleres, va treure la partitura i el noiet passa pàgines, i el so del seu piano acompanyava al del violoncel.

-Franz Schubert (1797-1828),amb:

-Sonata per a violoncel i piano, en la menor, D 821, "Arpeggione"

Escrita originàriament per a un instrument, l'arpeggione,va ser interpretada al violoncel d'una manera molt delicada per Gomziakov que, en el primer moviment, establia un diàleg amb el piano de la Pires a parts iguals i en els altres dos el protagonisme va ser clarament pel violoncel i el piano va fer la funció d'un discret acompanyant.

-Ludwing van Beethoven (1770-1827),amb:

-Sonata núm. 31, en la bemoll major, op.110

Aquí la Pires en solitari, ja havia guardat tot el que es semblava a una partitura, unes ulleres i un noiet passa pàgines.
Sola amb el seu instrument, va donar una lliçó de magnífica interpretació, on la seva ment i el seu cos es fonien amb els sentiments que deuria tenir l'autor de l'obra quan la va escriure, perquè semblava que la sentia com si fos el propi Beethoven.
Almenys això és el que em vaig imaginar mentre l'escoltava.

Aquí els tres moviments em van semblar que parlaven sols,donat que la melodia meditativa del primer moviment es convertia en melodia dolorosa en el segon per transformar-se finalment en una melodia alegre,d'esperança, de renaixement.

Un concert amb un bis final de dues peces. La segona, el "Cant dels Ocells" de Pau Casals, la va proposar el jove rus a la veterana Pires.

Una obra que Pau Casals va elevar a himne nacional en els seus concerts a l'exili.

I es que, Pavel Gomziakov, debutava aquella nit a Barcelona, la capital de Catalunya.

Va ser un final dolç, de malenconiosa tendresa, de delicat homenatge al gran violoncel.lista català.

7.2.08

Per la llibertat

La censura s'aplica en qualsevol règim, fins i tot en una democràcia.

Cada dia algú utilitza la censura en benefici propi. Encara que es maquilli, o no, la censura es nota ,en major o menor grau, en els mitjans de comunicació, els partits polítics, les institucions, els governs...

Hi han opinions,informacions,fets, dades,persones, que són "incòmodes", que cal "amagar",que cal que "ningú conegui",que cal que "ningú en parli".

Passa cada dia, i a tots els nivells. Fins i tot passa als llocs més propers i als més impensables.

Ho dic sabent el què dic.
No fa ni un mes que ,per donar la meva opinió, van prendre represàlies contra un familiar meu que és menor d'edat.

Amnistía Internacional ha fet un anunci: "El Poder De Tu Voz"

El Govern d'Espanya no ha permés
, des fa vuit mesos , la difusió d'aquest vídeo d'Amnistía Internacional per les televisions nacionals.Ha advertit a més ,que podria multar a aquells mitjans que el difonguin. Diuen que és publicitat política, i que aquest típus de publicitat està prohibida( no estem , teòricament, en campanya electoral encara).

Les conclusions les treieu vosaltres mateixos...



Estaria bé que donéssiu publicitat d'aquest fet , com diu la Lourdes Domènech,publicant aquest video en els vostres blocs, internet no és del Ministeri.

6.2.08

Antònia Font i Julio Cortázar

“(…)tontísimo/no soy nada tonto/usted es un gran tonto y un malo/no lo soy en absoluto/sí que lo es/entonces yo a usted le estropeaba su jardín/mi jardín es lindo y usted no me lo estropea/sí, yo le mandaba muchísimos animalitos/no me importa/primero le mandaba todos los topos/sus topos son tontos/tres marmotas/tampoco me importa/varios lirones/usted es un malo/y todos los puercos espines/mi jardín es mio y no lo toca nadie/su jardín es suyo, pero yo le mando los animalitos/a mi esos animalitos no me importan y mi jardín está bien defendido/no está defendido y mis animalitos le comerán todas las flores/no/los topos le comerán las raíces/sus topos son malos y tontos/y las marmotas harán pis contra los rosales/sus marmotas son malolientes y estúpidas/usted habló mal de las tres marmotas/porque son estúpidas/entonces yo le mandaba todas las marmotas en vez de solamente tres/lo mismo todas son estúpidas/y todos los lirones/no me importa/ahora salga de su jardín y verá lo que le han hecho mis animalitos/usted es tonto y malo/¿de verdad soy tonto y malo?/usted no es malo pero es tonto/entonces retiro 3 puercos espines/no me importa/¿soy tonto?/no, no es tonto/entonces retiro todos los lirones y un topo/cualquier cosa que retire me da igual/para que vea lo bueno que soy retiro todos los animalitos/usted es malo/¿de manera que soy malo?/es malo y tontísimo/entonces dos topos/no me importa/todos los puercos espines.”

És la lletra de la cançó "Tonto" de l'àlbum "Batiscafo Katiuscas"(2006),dels Antònia Font.



Però val la pena explicar que, en realitat, és un fragment extret del llibre:

"62/ Modelo para armar" (1968) de Julio Cortázar.Alfaguara.Biblioteca Cortázar



Una vegada més es junten les arts pel nostre gaudi.

5.2.08

Concert dels Antònia Font al Liceu

Per a qui vulgui escoltar l'últim treball, "Coser i Cantar", d'aquest grup de pop català , aquí teniu la seva pàgina oficial.



Al Liceu actuen el 30 de març.





Animeu-vos blocaires!.

4.2.08

Fantàstic concert dels Antònia Font

El dia: diumenge 3 de febrer (un mes que m'agrada especialment.)
L' hora: les 19 ( un número que em persegueix des del dia que vaig nèixer.)
El lloc: l'Auditori de Girona ( una ciutat que conec des de la meva infantesa.)
El concert: l'estrena a Catalunya del nou àlbum "Coser i Cantar" del grup mallorquí de pop català, els Antònia Font. Els acompanya, simfònicament parlant, l'Orquestra de Girona.

Tot preparat a la sala simfònica.
Comença el concert amb el tema que ja s'intuïa: "Mecanismes".
Al cap d'una estona i d'unes agradables cançons, el públic comença a acompanyar als músics amb cops de palmells.
En un determinat moment arriba la famosa "Alegria", aquí el públic ja comença a cantar.



Després amb "Astronauta Rimador", la veu Pau Debon, s'aixeca del seu tamboret alt, per primera vegada , per deixar anar una descàrrega d'adrenalina musical mentre canta el tema , deixant pas al final de la seva actuació a uns minuts de música electrònico-simfònica que dóna corrent a tota la gent i que no deixa indiferent a ningú. Amb Astronauta Rimador doncs, aconsegueixen pujar moltíssim el caliu que ja hi havia a la sala.



I després de varies peces, recull de tres dels seus àlbums: Alegria, Taxi i Batiscafo Katiuscas, acaben teòricament el concert amb la cançó: "Batiscafo Katiuscas".



A partir d'aquí, el públic no pensa marxar de la sala sense un bis.
Es fan pregar, però al final l'ofereixen i són generosos.
És un bis llarg per a satisfacció nostra.

En definitiva un concert esplèndid, amb un repertori de vint temes molt ben trobat, un bis de 4 peces molt complaent, i un final apoteòsic repetint dos dels temes que ja havien cantat durant el concert ,"Alegria" i "Wa Yeah",però que ara ho farien conjuntament amb tot el públic que estava exultant d'alegria i en bona predisposició per a cantar, ballar, aplaudir rítmicament, xiular d'entusiasme i saltar d'emoció.

Dues hores de concert on ,al final, clavells blancs i vermells van volar des del públic fins els músics.

Un públic satisfet , uns músics satisfets.

La Sala Simfònica va acabar sent l'escenari d'una sola veu.

Recomanable cent per cent per a qui vulgui seguir als Antònia Font en aquesta gira que faran per a presentar el seu últim treball de poesia i d'astronomia, de simfonisme i de pop , i que ahir van encetar a la Sala Simfònica de l'Auditori de Girona.

Tot un espectacle de llum, color, i sobretot de so.

1.2.08

Venècia, tot un carnaval.

Venècia convida a visitar-la,sempre.
Però, jo sempre hi he estat per la tardor...

Venècia és la ciutat més encantadora que he vist mai.
Potser dic això perquè per a mi Venècia és especial.

A Venècia he vist quadres sense estar en un museu.
He sentit música sense estar en un concert.
He gaudit dels decorats sense estar en un teatre.
He escoltat poemes sense estar en un recital.
He vist pel.lícules sense estar en un cinema.

Perquè Venècia és un museu, un concert, un teatre, un recital, un cinema, on cadascun de nosaltres(els que hi hem estat), hi crea la seva obra d'art.

Penso que a Venècia hom imagina i sent lliurement.

Encara, però, em queda viure-hi el carnaval, per veure entre altres coses els treballats dissenys dels vestits, les màscares i els complements que fan servir aquells que no volen que ningú els conegui o reconegui quan, pels carrers i fora d'ells,estan fent amistats.

Us deixo amb dos videos, el primer per gaudir de les formes i els colors.



I el segon per gaudir de la música i el ball de les màscares.



En definitiva tot un espectacle...