Maria Joao Pires i Pavel Gomziakov

Eren les nou del vespre d'aquest dimarts dotze de febrer i la sala de l'Auditori de Barcelona estava plena de gom a gom .

Per a alguns era Santa Eulàlia patrona de Barcelona i un dia per obrir regalets, per a altres un dimarts normal i corrent.

Amb un xic de retard i desprès d'anunciar ,per megafonia, que el públic no aplaudis fins el final de la primera part, començava el concert que ens havien d'oferir aquests dos grans virtuosos de la interpretació musical:

Maria Joao Pires, al piano.
Pavel Gomziakov, al violoncel.

El programa de la nit:

- Alberto Ginastera(1916-1983), amb tres dances argentines, que ens situarien al Buenos Aires de 1937, any en que van ser escrites:

-Danza del viejo boyero.
-Danza de la moza donosa.
-Danza del gaucho matrero.

Fantàstica la interpretació de la Pires en la "Danza del viejo boyero" i en la "Danza del gaucho matrero".
Les va interpretar amb temperament i de forma obstinada.
Es movia tota ella.Quin ritme. Quin nervi de dona.
Tot el seu cos interpretava la peça.

Amb la "Danza de la moza donosa", la interpretació va canviar totalment, tal i com ho requeria la peça.
Semblava una altra Pires.
La melodia i la malenconia sortien de les seves mans.

-Domenico Scarlatti (1685-1757),amb:

-Sonata en la major, K 208

Novament una interpretació tècnicament magistral al piano d'aquesta sonata per a clavecí.

-Ludwig Van Beethoven (1770-1827),amb:

-Sonata per a violoncel i piano núm.2, en sol menor, op.5, núm.2

Aquí el protagonista era el violoncel, interpretat fantàsticament per Gomziakov, que debutava aquella nit a Barcelona.
La Pires, es va posar les ulleres, va treure la partitura i el noiet passa pàgines, i el so del seu piano acompanyava al del violoncel.

-Franz Schubert (1797-1828),amb:

-Sonata per a violoncel i piano, en la menor, D 821, "Arpeggione"

Escrita originàriament per a un instrument, l'arpeggione,va ser interpretada al violoncel d'una manera molt delicada per Gomziakov que, en el primer moviment, establia un diàleg amb el piano de la Pires a parts iguals i en els altres dos el protagonisme va ser clarament pel violoncel i el piano va fer la funció d'un discret acompanyant.

-Ludwing van Beethoven (1770-1827),amb:

-Sonata núm. 31, en la bemoll major, op.110

Aquí la Pires en solitari, ja havia guardat tot el que es semblava a una partitura, unes ulleres i un noiet passa pàgines.
Sola amb el seu instrument, va donar una lliçó de magnífica interpretació, on la seva ment i el seu cos es fonien amb els sentiments que deuria tenir l'autor de l'obra quan la va escriure, perquè semblava que la sentia com si fos el propi Beethoven.
Almenys això és el que em vaig imaginar mentre l'escoltava.

Aquí els tres moviments em van semblar que parlaven sols,donat que la melodia meditativa del primer moviment es convertia en melodia dolorosa en el segon per transformar-se finalment en una melodia alegre,d'esperança, de renaixement.

Un concert amb un bis final de dues peces. La segona, el "Cant dels Ocells" de Pau Casals, la va proposar el jove rus a la veterana Pires.

Una obra que Pau Casals va elevar a himne nacional en els seus concerts a l'exili.

I es que, Pavel Gomziakov, debutava aquella nit a Barcelona, la capital de Catalunya.

Va ser un final dolç, de malenconiosa tendresa, de delicat homenatge al gran violoncel.lista català.