Avui, 20 de març, és un dia de transició.
Acabarem l'hivern i encetarem una nova estació de l'any.
L'estació tèbia per excel.lència.
La Primavera.
No parlaré d'ella des del punt de vista biològic, ni tampoc de l'astronòmic.
De fet, jo, no parlaré més.
Aprofitant que demà, 21 de març, és el Dia Internacional de la Poesia, dono la paraula, novament, al poeta Joan Margarit i Consarnau :
L'amor que no m'espanta
Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa
de repetició que tranquil.litza.
Aquests poemes parlen d'esperar.
Perquè, sempre, l'amor és un assumpte
de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar
a l'altura de tanta soledat.
"Misteriosament feliç".
Joan Margarit.
Edicions Proa. Barcelona 2008.
Dona de primavera
Darrere les paraules només et tinc a tu.
Trist el qui mai no ha perdut
per amor una casa.
Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.
Jo em crec el que passa en la nit
estrellada d'un vers.
"Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa".
Joan Margarit.
Antologia a cura de D. Sam Abrams.
Edicions Proa. Barcelona 2003.
Mostrando entradas con la etiqueta Joan Margarit i Consarnau. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Joan Margarit i Consarnau. Mostrar todas las entradas
20.3.09
8.10.08
Avui pot ser un gran dia.
Ja fa temps que vaig manifestar, d'una manera o altra, la meva passió per la poesia de Joan Margarit.
Ahir,ell, va rebre un altre premi per la seva darrera obra poètica en català , tots els mitjans de comunicació en feien ressò.
Avui, jo, us deixo amb un poema seu, un poema extret d'un llibre que algú em va regalar aquest any pel meu aniversari.Em coneix . Sabia que m'agradaria.
Casa de Misericòrdia
El pare afusellat.
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.
El fred del seu demà és en una instància.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui,ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l'última casa de misericòrdia.
"Casa de Misericòrdia".Joan Margarit.
Edicions Proa.Barcelona 2007.
Ahir,ell, va rebre un altre premi per la seva darrera obra poètica en català , tots els mitjans de comunicació en feien ressò.
Avui, jo, us deixo amb un poema seu, un poema extret d'un llibre que algú em va regalar aquest any pel meu aniversari.Em coneix . Sabia que m'agradaria.
Casa de Misericòrdia
El pare afusellat.
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.
El fred del seu demà és en una instància.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui,ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l'última casa de misericòrdia.
"Casa de Misericòrdia".Joan Margarit.
Edicions Proa.Barcelona 2007.
8.7.08
En un petit poble
Uns baixos foscos en un carrer estret:
surt el so d'un martell i pols de runa.
Pel forat de la porta es veu a penes
un home sol que està picant i un vell
que vora seu se'l mira.No conversen,
com si els dos escoltessin en els cops
un dolor que només ells reconeixen.
La porta ara em devora la mirada
i se l'endú ferotge cap a dins.
Si m'acostés, potser ni em sentirien.
Són les interminables, lentes obres
de la casa per dins, on ningú mira.
Casa de Misericòrdia
Joan Margarit i Consarnau.
Edicions Proa.Barcelona 2007
surt el so d'un martell i pols de runa.
Pel forat de la porta es veu a penes
un home sol que està picant i un vell
que vora seu se'l mira.No conversen,
com si els dos escoltessin en els cops
un dolor que només ells reconeixen.
La porta ara em devora la mirada
i se l'endú ferotge cap a dins.
Si m'acostés, potser ni em sentirien.
Són les interminables, lentes obres
de la casa per dins, on ningú mira.
Casa de Misericòrdia
Joan Margarit i Consarnau.
Edicions Proa.Barcelona 2007
24.1.08
Retrat a la manera de Hopper
Es fa fosc, una dona en una cambra
escolta música amb tres dones mortes:
una amb el rostre que s'assembla al d'ella,
una vella mirant per la finestra
i una noia que cus al seu costat.
Un home escolta música en la cambra
amb una noia morta i una dona perduda:
la noia li somriu, confia en ell,
la dona mira cap a un altre lloc.
Un home i una dona escolten música,
però la música, entre tantes pèrdues,
és un mirall que tot el que retorna
és la imatge lluent del propi buit.
Joan Margarit Consarnau
Llibre de poemes "Cálculo de estructuras".
Traducció de l'autor.
Colección Visor de Poesía.Visor Libros.
escolta música amb tres dones mortes:
una amb el rostre que s'assembla al d'ella,
una vella mirant per la finestra
i una noia que cus al seu costat.
Un home escolta música en la cambra
amb una noia morta i una dona perduda:
la noia li somriu, confia en ell,
la dona mira cap a un altre lloc.
Un home i una dona escolten música,
però la música, entre tantes pèrdues,
és un mirall que tot el que retorna
és la imatge lluent del propi buit.
Joan Margarit Consarnau
Llibre de poemes "Cálculo de estructuras".
Traducció de l'autor.
Colección Visor de Poesía.Visor Libros.
9.1.08
La poesia de Joan Margarit
Joan Margarit i Consarnau,neix a Sanaüja, la Segarra ,al 1938.
Poeta i arquitecte.S'inicià com a poeta en llengua castellana,però a partir de 1981 publica en català.
De la seva poesia, en D.Sam Abrams va dir:"la visió moral del món de Margarit és una visió dura, gairebé brutal,però aquesta duresa és contrarestada hàbilment per un sentit d'intensa calidesa i proximitat que fa que els lectors no s'abandonin a la desesperança.El món és terrible, però no estem sols".
La poesia de Margarit destil.la veritat i humanitat.La seva poesia està estretament lligada a la vida i per tant no admet banalitats.
Diu Margarit que, de la mateixa manera que amb la vida no s'hi juga, amb la poesia tampoc s'hi juga. Ell explica en el pròleg d'Aiguaforts les dificultats que implica el llarg i fràgil procés de destil.lar la vida en versos significatius:
"Per això, res més difícil que posar-los[els sentiments] al descobert: tan difícil com dir la veritat."Digues la veritat", "digues què et passa" són sol.licituds que les dones i els homes no parem de fer-nos i que queden gairebé sempre sense resposta.Copsar un sentiment que algú ens mostra amb brutalitat és empobridor.Copsar un sentiment que algú ens mostra amb un excés de precaució pot generar indiferència.La qüestió és com assignar al mot "delicadesa" la seva justa intensitat en cada moment. La música i la poesia se n'ocupen d'això".
Us deixo doncs amb un dels poemes de Margarit,extret del seu llibre Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa,
Monuments
El buit que sents, més gran cada vegada,
és el dels traïdors.
Incrustrada en el front duem la bala
que algú dispararà.
Els monuments, per dins, també estan buits,
la seva entranya és de rovell i mort:
foscos, podrits per la mateixa història,
el seu interior és tan sinistre
com arrogant el gest del personatge.
A mesura que ens traeixen els amics
-i la mort és també traïció-
ens anem convertint en monuments.
Per fora hi ha una resta d'eloqüència,
sobretot quan parlem a algú més jove,
però la nostra veu ja fa un ressò
de buit, perduda a un entremat de ferro
que s'esfulla en lleugeres llesques d'òxid.
Poeta i arquitecte.S'inicià com a poeta en llengua castellana,però a partir de 1981 publica en català.
De la seva poesia, en D.Sam Abrams va dir:"la visió moral del món de Margarit és una visió dura, gairebé brutal,però aquesta duresa és contrarestada hàbilment per un sentit d'intensa calidesa i proximitat que fa que els lectors no s'abandonin a la desesperança.El món és terrible, però no estem sols".
La poesia de Margarit destil.la veritat i humanitat.La seva poesia està estretament lligada a la vida i per tant no admet banalitats.
Diu Margarit que, de la mateixa manera que amb la vida no s'hi juga, amb la poesia tampoc s'hi juga. Ell explica en el pròleg d'Aiguaforts les dificultats que implica el llarg i fràgil procés de destil.lar la vida en versos significatius:
"Per això, res més difícil que posar-los[els sentiments] al descobert: tan difícil com dir la veritat."Digues la veritat", "digues què et passa" són sol.licituds que les dones i els homes no parem de fer-nos i que queden gairebé sempre sense resposta.Copsar un sentiment que algú ens mostra amb brutalitat és empobridor.Copsar un sentiment que algú ens mostra amb un excés de precaució pot generar indiferència.La qüestió és com assignar al mot "delicadesa" la seva justa intensitat en cada moment. La música i la poesia se n'ocupen d'això".
Us deixo doncs amb un dels poemes de Margarit,extret del seu llibre Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa,
Monuments
El buit que sents, més gran cada vegada,
és el dels traïdors.
Incrustrada en el front duem la bala
que algú dispararà.
Els monuments, per dins, també estan buits,
la seva entranya és de rovell i mort:
foscos, podrits per la mateixa història,
el seu interior és tan sinistre
com arrogant el gest del personatge.
A mesura que ens traeixen els amics
-i la mort és també traïció-
ens anem convertint en monuments.
Per fora hi ha una resta d'eloqüència,
sobretot quan parlem a algú més jove,
però la nostra veu ja fa un ressò
de buit, perduda a un entremat de ferro
que s'esfulla en lleugeres llesques d'òxid.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)