La Transició.

Avui, 20 de març, és un dia de transició.
Acabarem l'hivern i encetarem una nova estació de l'any.
L'estació tèbia per excel.lència.
La Primavera.

No parlaré d'ella des del punt de vista biològic, ni tampoc de l'astronòmic.
De fet, jo, no parlaré més.
Aprofitant que demà, 21 de març, és el Dia Internacional de la Poesia, dono la paraula, novament, al poeta Joan Margarit i Consarnau :


L'amor que no m'espanta

Lluny de l'amor ferotge de l'origen,
lluny de l'amor que inventa la ment com a refugi,
l'amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l'amor del sol d'hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa
de repetició que tranquil.litza.

Aquests poemes parlen d'esperar.
Perquè, sempre, l'amor és un assumpte
de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar
a l'altura de tanta soledat.

"Misteriosament feliç".
Joan Margarit.
Edicions Proa. Barcelona 2008.


Dona de primavera

Darrere les paraules només et tinc a tu.
Trist el qui mai no ha perdut
per amor una casa.
Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.
Jo em crec el que passa en la nit
estrellada d'un vers.

"Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa".
Joan Margarit.
Antologia a cura de D. Sam Abrams.
Edicions Proa. Barcelona 2003.