Un quatre per quatre i un cotxe dels mossos d'esquadra, aparcats, sobre el passeig del mar.
Quatre cons, collats amb cargols, a la carretera del final del carrer ample cantonada passeig del mar.
Un home empipat, dóna una puntada al segon dels quatre cons.
La gent el comença a mirar.
Jo paro de caminar.
Els vianants creuen la carretera, passant pel seu costat,quan el semàfor es torna de color verd.
L'home li clava varies puntades més.El con no es mou.
Prova amb el primer dels quatre cons.Tres puntades i encara es mou menys.
Torna al segon.
L'agafa amb la mà dreta. Res. Després amb les dues mans el comença a regirar.I a torçar.
Deu minuts i el con es resisteix.L'home es posa la mà a la butxaca dreta del pantaló.Treu una navalla i s'agenolla.Começa a tallar la goma del con.
La gent passa pel seu costat, tothom el deixa fer.Jo amb una navalla a la mà no goso ni acostar-m'hi.Miro de lluny.
Quinze minuts. Talla el con i li dóna una puntada que surt disparat cap a un cotxe que estava parat al seu costat, amb el semàfor de color vermell.
El conductor protesta. Ell s'excusa senyalant amb la mà esquerra alguna cosa del passeig del mar.Amb la mà dreta recull el con.
El propietari del quatre per quatre arriba al cotxe.Hi puja. Mira pel retrovisor exterior. Després em mira i somriu.
L'home passa per darrera del seu cotxe, caminant a pas lleuger.Sembla que la seva estabilitat no és massa bona.
Dóna la volta al cotxe dels mossos d'esquadra. Aixeca el braç i els hi planta el con a l'antena del cotxe.
Somric.
Ell marxa a parlar amb els amics que l'esperen còmodament asseguts en un banc del passeig.No tenen quinze anys.
Falta un con a la carretera.
què complex és entendre el principi d'autoritat en un país on, secularment, els uns se l'han passat essent arbitraris i oprimint, i els altres anant-hi a la contra. Costa d'imaginar que els uns tinguin present que estan al servei dels ciutadans, que els paguen al sou amb els impostos i els altres tinguin present que paguen impostos perquè algú controli el desgavell, per tal que tot funcioni correctament en una societat massa poblada.
ResponderEliminarAquest és el país de les mentalitats primitives per ambdues bandes, del cant foll a la llibertat com a valor primer, entenent-la com el dret a fer el que et dóna la gana ... què complicat.
Buf, una mica violent, tot plegat, entre les patades i la navalla, no?? No m'estranya que no t'hi apropessis! :-(
ResponderEliminarQuan he començat a llegir-lo m'ha semblat ben bé que havies vist un ximpancè jugant amb els cons.
ResponderEliminarHola Clidice,
ResponderEliminarpenso que, el problema està en confondre llibertat amb llibertinatge.A vegades la linea és tan fina que la gent pot traspassar-la amb massa facilitat i produir un mal , reparable o no, a qui l'envolta, i de forma gratuïta.
En aquest cas que he explicat, realment es veia ben clar que el comportament no era propi d'un homo sapiens sapiens.Però hi ha tants neanderthals entre nosaltres...
Els mossos no sé on eren, però potser millor que no el veiessin fent el que feia. A vegades no recorden que són i han d'actuar com a professionals i passen coses com les que van passar a Barcelona, la setmana passada, amb els estudiants.
Estariem d'acord Clidice.
Ferran,
ResponderEliminarquan el vaig veure treient-se una navalla de la butxaca del pantaló , vaig pensar que jo no estava al dia.
Qui no porta una navalla en el pantaló per pelar la poma si es presenta l'ocasió?.
Realment no donava la sensació de ser una persona perillosa, sinó capficada.
Però com que era l'únic que semblava un ximpacè com diu en Jaume, doncs ben lluny...no fos cas que, per un error d'apreciació ,em toqués rebre.
Jaume,
ResponderEliminarun ximpancè , almenys, hauria fet gràcia.
Ara que,al final en va fer.
Potser sí que , un circ l'hauria de contractar a aquest home.
Pobres lleons...:-)
Seria interessant que algun músic que llegeixi això, ens deixés el seu parer i ens digués com sonaria aquest tipus de peça. A què es compararia musicalment parlant...