10.7.10

Només queda un camí per continuar existint.

Ja noto la vostra presència, la vostra companyia, la vostra il.lusió, el vostre caliu.
Sento les vostres veus i les vostres ganes de continuar existint pels segles dels segles ,amén.
Unes ganes  que també són les meves i que encara que faltin hores per a la manifestació a Barcelona, tan gran és la sensació que tinc  que serà un èxit i el començament d'un camí sense retorn, que m'emociona saber que al final del camí només hi podem trobar un premi. El premi.El premi  al nostre esforç: un poble que viurà amb la llibertat que ara no té, que li van prendre fa masses segles ja; uns fills que tindran un futur millor que el nostre i que ningú els hi pot negar.Espanya tampoc.

Som-hi!.
Comencem a caminar.


9.7.10

Fins que no em demostren el contrari als meus visitants els presumeixo intel.ligents i bons lectors.Visca Catalunya Lliure!

"(No Subject)‏
From: J. B. (jm041063@hotmail.com)
You may not know this sender.Mark as safe|Mark as junk
Sent: Monday, September 21, 2009 1:11:14 AM
To: Fina Fontrodona (ginkgofina@hotmail.com)



Estimada Fontrodona, me sorprende tu silencio. Para qué querías mis credenciales? Pensaba que enviarías rápidamente a tus mossos de esquadra con la estelada gamada en la solapa a deternerme, o a confiscarme, o a algo.


Igual piensas que es farol. Cruza en google Jose Maestre y Neurologia, o Jose Maestre y Neurology. Verás que existo.


Yo he puesto Fina Fontorodona y apenas salen un par de enlaces que tengan que ver contigo; existes? Ya en la segunda página uno de los primeros enlaces te asocia a Pantagruel, q.e.p.d. Llámate Fontrodona pa eso, jajajajajajjaja!


Por cierto, que a tus escasos visitantes los tienes descolocaos; no tienen ni bandarra idea de lo que le andas contando en estos días de trastorno que llevas. Y quien querías que entrara al trapo no entra, jo. M'a dejao solito... y eso que según tú, dios -y su padre Vincenç supongo- nos cría y nosotros no arrejuntamos, jajajajajajaja! Que cachonda eres, joía, que no pareces catalana, sino espanyola y andaluza.


Anda, mujé, mándame un saludo aunque sea.


Petons,


Pepe Maestre"


Existirem  els catalans com a catalans i res més, més enllà d'internet?
Demà ho comprovaran alguns.
Perquè si els mitjans de comunicació internacionals enfoquen bé les seves càmeres, veuran que existeixo i que no estic sola. Com existeixen tots els catalans, encara que  alguns els busquin al google per comprovar-ho.
Visca Catalunya Lliure!

8.7.10

Avui el vídeo, dissabte la manifestació a Barcelona.Per Catalunya!




SOMNIEM

SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.

SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...

SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.

Lluís Llach. "Somniem".1979

7.7.10

“Som una nació. Nosaltres decidim”.



Feia tants anys que la gallineta cantava sense parar
que l'altre dia  afònica es va quedar.
Però la gallineta que d'ous hi entenia bastant
es va  automedicar pitant.

Farta com estava  de sentir a parlar
de la potassa de la farmacèutica de moda,
es va preparar un remei casolà
amb els ingredients que tenia a mà.

Amb tanta eficàcia va barrejar
els rovells d'ous calents del dia
amb el suc d'una llimona esgrogueïda,
que ara mateix ja torna a cantar.


6.7.10

Escalfant motors per al dia 10


 Lectura per al  mes de juliol.

Recomanada fins i tot per a aquells que estant de vacances  faran l'esforç d'anar a la manifestació a favor de la Independència de Catalunya.

Que sé que aquest fet tan important per a Catalunya passarà per davant del sol de la mediterrània, la piscina privada, la vela, la pesca submarina , la mariscada  amb salsa  rosa i la cassoleta de llamàntol a la Xiriplats.
Per suposat passarà, també, per davant de l'entrepà de sardina enllaunada i del "Magnum" de xocolata blanca, a la platja.
Que sé que aquest fet tan important per a Catalunya passarà per davant de la fresca de la muntanya,  la barbacoa amb brases d'alzina, el caiac, la  caça de  bolets i cargols, el magret d'ànec amb salsa de nabius i el cabrit amb aromes de Montserrat.
Per suposat passarà, també, per davant de l'entrepà de llardons i del vi amb gasosa, a la muntanya.

Que no?.

Doncs els que diguin que no que comencin a remar fort perquè ja fa temps que es nota que estem davant del remolí que ens xucla cap el fons de la mar salada, o davant del forat negre que ens xucla els euros i la llum.




1.7.10

Sacrificium

Començo el juliol disfrutant d'un meravellós regal.
La veu que ens deixa  la mezzosoprano Cecilia Bartoli   en el seu darrer treball "Sacrificium" .
Un homenatge als "castrati", sens dubte.