28.2.09

Dissenyadora de modes.

I per acabar aquest febrer irrepetible, us deixo amb "Breakout" .És del grup musical Swing Out Sister.

Una cançó que escoltava a la meva època d'estudiant.

I es que ,aquesta mica de jazz que porta...





...sempre m'ha fet reviure.

Entre el Pop i el Jazz, em quedo amb Breakout!.

25.2.09

Febrer "in crescendo".

Arribat el febrer,amb la primavera biològica a flor de pell, no hi ha com ballar...



...amb bona dinàmica...



...un bolero, com aquest...

19.2.09

Només una pintura?



Era un matí plujós al centre de Londres.

Mentre mirava com queien les fines gotes des de la finestra del menjador de l'Hotel Charing Cross, un meravellós esmorzar em donaria l'energia necessària per poder gaudir, durant tot un matí , d'algunes de les millors obres d'art del món pictòric. Aquell dia havia triat la "National Gallery".

Tres hores i mitja no van ser suficients per veure tot el que m'interessava.
El museu era gran. Hi havien peces emblemàtiques ,tantes vegades vistes en els llibres d'art.Hi havien, també ,moltes obres desconegudes per a mi, que em van cridar l'atenció i que no volia passar per alt.A més a més ,algunes sales de les considerades imprescindibles estaven ,temporalment , tancades al públic . El museu era gratuït i jo tenia dies per tornar-lo a visitar. Hi vaig anar dues vegades més: la primera per acabar de veure tranquil.lament les obres mestres i la segona per descobrir pintors nous , en Jan Steen per exemple.

Aquell dimecres per la tarda tancaven tard, i em venia de gust veure una mica de pintura abans d'anar a sopar, a l'animada zona de Leicester Square.
En arribar a la sala del Renaixement,vaig veure aquell fantàstic quadre que destacava per damunt dels que l'envoltaven . Era gran i l'havien col.locat al bell mig de la paret, en un bon lloc per poder-lo admirar des d'ambdós costats. Portava per títol: "Els Ambaixadors", però en realitat s'anomenava: "Jean de Dinteville i Georges de Selve", una de les millors obres del pintor alemany Hans Holbein "el jove" . Vaig estar una bona estona observant ,frontalment, tots els elements pintats per l'artista en aquella peça tan complexe i especial. Finalment, seguint el què havia llegit en els llibres d'art, em vaig desplaçar endavant i cap a la dreta, gairebé tocant la paret , per poder-la mirar de cantó , amb un angle molt tancat. Només així era possible veure la imatge que hi havia encriptada dins l'anamorfosi pintada per l'artista ,en la part inferior del quadre, i poder entendre l'essència del missatge transmès per l'autor.

Una obra carregada d' història, de ciència, d'art, de simbologia, de misteri.

Sens dubte, molt més que una pintura.

12.2.09

Pensant en la ciència.



Sembla que fos ahir i ja han passat 200 anys des del seu naixement...

L'any passat quan vaig anar a Londres vaig aprofitar per visitar la National Portrait Gallery , recomanable a tots aquells que els hi agradi mirar un retrat i veure-hi en ell, el món del retratat.

Quan vaig veure el retrat de Charles Darwin dins d'aquella sala juntament amb els retrats d'altres científics, la parada va ser obligada. Em va costar marxar d'aquell indret.

En el fons tinc ànima de científic.

He dit ànima, no barba.

11.2.09

Adéu, però vull que sàpigues que els xipresos moren dempeus.

La nostra societat és clarament intel.lectual.

Això crec que ho diria fins i tot en ZP, amb "talante,diálogo" i els ulls tancats , en un moment com l'actual, de clara eufòria econòmica.

Qui no disfruta ,per exemple, escoltant una interessant conferència sobre la psicologia de la llama albina en captivitat?. O ,us ho posaré més senzill encara, qui no perd el cap escoltant un recital de poesia?.


8.2.09

El violí.



De la mà de la Carme, m'arriba el coneixement d'un nou web i de retruc d'aquest llibre "El violí d'Auschwitz" ,una novel.la de la Mª Àngels Anglada publicada al 1994 per l'editorial Columna, col·lecció columna jove núm. 96,Barcelona.

Des que vaig visitar el camp d'extermini nazi d'Auschwitz-Birkenau (Polònia), sempre dic que tothom hauria de visitar-lo almenys una vegada a la vida.

És immoral que no es recordi, conegui o negui un punt tan fosc de la història recent.

I una veritable vergonya que hi hagi tanta gent portant una vida buida, frívola i banal.

Molts, inclosos els nens, no van poder triar.