Era un matí plujós al centre de Londres.
Mentre mirava com queien les fines gotes des de la finestra del menjador de l'Hotel Charing Cross, un meravellós esmorzar em donaria l'energia necessària per poder gaudir, durant tot un matí , d'algunes de les millors obres d'art del món pictòric. Aquell dia havia triat la "National Gallery".
Tres hores i mitja no van ser suficients per veure tot el que m'interessava.
El museu era gran. Hi havien peces emblemàtiques ,tantes vegades vistes en els llibres d'art.Hi havien, també ,moltes obres desconegudes per a mi, que em van cridar l'atenció i que no volia passar per alt.A més a més ,algunes sales de les considerades imprescindibles estaven ,temporalment , tancades al públic . El museu era gratuït i jo tenia dies per tornar-lo a visitar. Hi vaig anar dues vegades més: la primera per acabar de veure tranquil.lament les obres mestres i la segona per descobrir pintors nous , en Jan Steen per exemple.
Aquell dimecres per la tarda tancaven tard, i em venia de gust veure una mica de pintura abans d'anar a sopar, a l'animada zona de Leicester Square.
En arribar a la sala del Renaixement,vaig veure aquell fantàstic quadre que destacava per damunt dels que l'envoltaven . Era gran i l'havien col.locat al bell mig de la paret, en un bon lloc per poder-lo admirar des d'ambdós costats. Portava per títol: "Els Ambaixadors", però en realitat s'anomenava: "Jean de Dinteville i Georges de Selve", una de les millors obres del pintor alemany Hans Holbein "el jove" . Vaig estar una bona estona observant ,frontalment, tots els elements pintats per l'artista en aquella peça tan complexe i especial. Finalment, seguint el què havia llegit en els llibres d'art, em vaig desplaçar endavant i cap a la dreta, gairebé tocant la paret , per poder-la mirar de cantó , amb un angle molt tancat. Només així era possible veure la imatge que hi havia encriptada dins l'anamorfosi pintada per l'artista ,en la part inferior del quadre, i poder entendre l'essència del missatge transmès per l'autor.
Una obra carregada d' història, de ciència, d'art, de simbologia, de misteri.
Sens dubte, molt més que una pintura.
No recordo haver-la vist en la meva visita a la National Galery però, tantes coses van passar per alt...
ResponderEliminarGràcies per una tant bona descipció.
J.L.,
ResponderEliminarbenvingut a la casa de la por.Es que no trobo l'interruptor per enlloc. :-)
És una llàstima que te la perdessis, perquè en directe guanya molt. Jo me l'havia imaginat més petita i quan la vaig veure tan gran encara em va agradar més. I a més a més, estava penjada molt baixa per a que el públic pogués fer la prova abans esmentada per veure la imatge encriptada.
El que passa també és que aquesta era una de les peces que no em volia perdre. Per això no em va passar per alt.
Potser l'havien deixat quan hi vas anar tu.
En tot cas, ja tens l'excusa per tornar a Londres tu que ja n'ets veterà :-).Per cert , la vaig trobar positivament canviada. La recordava tan diferent...i jo era tan jove..., hahaha.
Gràcies a tu per passar un altre cop per aquesta casa.