20.11.11

Aprofito que a Blanes ha sortit el sol.



I me'n vaig a votar!.
Bona i independentista jornada!

A la manera del Mag Andreu.Endevinalla 329.

Podria haver trigat més però només ha passat una hora des de la publicació del meu darrer post quatribarrat: "L'independentisme no s'acollona davant la majoria aclaparadora del PP".




Em pensava que s'hi quedaria a dormir, però ha marxat després de llegir  l'apunt que vaig escriure l'altre dia, aquell d'en .7, que vaig anomenar: "Què és l'amor?".O potser ho ha fet després de llegir els enllaços verd cogombre que hi vaig adjuntar, aquells que parlaven sobre els "psicòpates".O potser després de llegir l'enllaç blanc "Floquet de Neu" que vaig batejar amb el nom del bacteri ,del grup de les espiroquetes, que provoca la sífilis: Treponema pallidum.





Qui és?.
Tornarà?.

Estic "aterrada".!
"Oxígeno,oxígeno".!


16.11.11

Què és l'amor?




Estic "aterrada".!

"Veréis" (que diria la sàvia de Ponferrada):

Avui , en el  programa "Com va la vida?" de TV3, l'eminent divulgador del coneixement científic Eduard Punset, com a científic que no és, ha donat la definició de la paraula "Amor".
A la interessant i complicada pregunta del presentador Andreu Buenafuente: què és l'amor? (minut 43:47), la interessant resposta  del multicultipluriidiomàtic advocat, economista i divulgador Eduard Punset ha estat aquestes declaracions fetes per una espiroqueta fa tres mil milions d'anys: "espiroqueta,espiroqueta, ¿ por qué no te quedas  conmigo?", perquè anava més de pressa (minut 44:10, més brillantment en el minut 44:38), o quan l'espiroqueta en veure passar una altra cèl.lula que resistia millor la radiació incipient de la Terra  li va dir: "oxígeno, oxígeno,¿por qué no te quedas conmigo y así los dos resistiremos?"(minut 45)."Total que  van anar quedant, i ahir o abans d'ahir els organismes unicel.lulars es van ajuntar i van fer els organismes multicel.lulars, molt més grans,com nosaltres, com l'espècie humana...".
En definitiva que, al final de la conversa sobre aquest tema, a la pregunta aclaridora d'en Buenafuente: " allò que l'espiroqueta diu:"oxígeno, oxígeno",era amor?", en Punset contesta : ""claro", perquè ella estava sola i el que estava dient era: "estic "aterrada", tinc molta por, queda't amb mi".
I d'aquí la cosa ha lliscat cap el noi que ha de rentar plats per garantir la supervivència.

Inquietant la dada que ha donat en Punset sobre l'augment de psicòpates en el món.Som 7.000 milions d'habitants i  diu que un de cada cent és psicòpata!.

Ara entenc moltes coses."Oxígeno,oxígeno".!



15.11.11

Per a un dia de pluja: "Un nom".




"No tenia res a perdre així que agafí llavor
Seca i negra que guardava com l'or al mocador
Era encara en l'esperança de que tindria consol
I a la terra d'un cossiol li posí en caure el sol
Un bressol per si creixia com digué el bruixot
Que amb arrels em prometia un fill o dos
I orella d'ase em feres collir, ungla de gat vaig cercar,
Didalera d'aiguavessant, falaguera de la vella
L'endemà no es feu tardar i al temps que el rou
Va brollar i va florir amb poca sort
Qui només venia per un dia, per un dia o dos
I a la terra del cossiol li posí en caure el sol
Un taüt per si moria la menuda flor
No tindré temps per posar-te
ni tan sols un nom".

22.10.11

Poesia per al cap de setmana

"A Carmen Amaya,
l'endemà del seu enterrament
després de veure un programa
d'homenatge pòstum, per televisió



T'he vist,avui,
potser per última vegada,
Carmen,
I encara hi havia foc
en els teus nervis de ballarina.
T'he vist,borrosa,
a través de les llàgrimes,
Carmen,
i com a eco del teu zapateado
he sentit el meu sanglot.
T'he vist,viva,
quan el teu cos musculat
ja descansava a terra.
La teva ànima sensible
no pot morir,Carmen:
oi, que balles al cel
davant de músics,pintors
i poetes?"

"La mort i altres coses".
Maria Oleart de Bel.
Clàssiques Catalanes.
Horsori Editorial,S.L.Barcelona,2010

26.9.11

Pregó de Quim Torra a la Festa Major de Santa Coloma de Farners 2011

"La mirada dels segadors" és el pregó de Festa Major  que, aquest 22 de setembre, l'editor d'Acontravent  , advocat i escriptor Quim Torra va dedicar a la vila selvatana de Santa Coloma de Farners.
Un pregó que el Diari de Girona  ha qualificat de patriòtic.

Podeu llegir la seva transcripció íntegra a  El Matí Digital. Molt recomanable.



Torre de l'homenatge del castell de Farners.

12.9.11

Badajoz, la locomotora econòmica i la saviesa amb potes.



"Anónimo ha dejado un nuevo comentario en su entrada "A Bali els cremen. VISCA CATALUNYA LLIURE!!!":

Me encantaría ver la cara que pondríais los catalanes no españoles caso de ser independientes y comprobar de verdad que sólos solo sois unos pobres desgraciados que no van a ningún sitio, sin futuro. ¿Acaso creeis que al día siguiente entraríais en europa? ¿que no os pondrían fronteras? ¿Que vuestro PIB no se hundiría en la miseria?¿Que vuetra inflacción no se dispararía hasta el absurdo? Que pena que no dejeis de miraros el ombligo un rato, que pena que no leais un poco de historia. De historia de verdad, no las tontunas tergiversadas.Que os deis un paseito por el mundo para ver las realidades. Haceis un pleviscito donde hasta los niños votan...y sacais un 15%...joder yo me escondía un rato

Publicado por Anónimo para CARPE DIEM a las 12 de septiembre de 2011 02:20:45 GMT+02:00 "

11.9.11

A Bali els cremen. VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Actualització(13/09/2011)-Entreu en els enllaços de colors de cada  peu de foto.
Hi trobareu més apunts amb més enllaços de colors on haureu d'entrar, novament,per entendre la història.
Una història amb estructura de Matrioska.




Rèquiem en re menor-Març de  2010






Ubud-2011














VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

8.9.11

L'olla de Sant Gil



Santa Núria ja escalfa els motors per alliberar-nos dels mediocres, impostors, descerebrats,canalles,mentiders,intolerants,enemics visibles i invisibles, monstres i altres elements indesitjables de les Espanyes .

Gràcies Senyora de la Vall de Núria per intercedir amb el país veí i portar-nos cap a la independència i felicitats a la més Verge entre les  Verges trobades a Catalunya!!! :-)


7.9.11

Tècnica mixta sobre "Caballo 109".

S'intentarà publicar pels voltants de la Diada Nacional de Catalunya, m'han dit.

I jo, més contenta que un gínjol, és clar!. :-)


Aquesta il.lustració no és meva

La Mayte es posa eròtica

Avui ,escoltant les notícies de TV3,he sentit que la cantant de Barcelona  Mayte Martín enllesteix el seu darrer treball amb una pianista cubana.
Es tracta d'un concert de boleros. Com que és més coneguda com a "cantaora" no li demanen gaire que canti boleros, per això, diu, aquest concert  és un regal que es fa a sí mateixa, perquè s'ho passa molt bé cantant-los.És per aquest motiu que cada any en fa un, des fa uns quants anys.
A Barcelona la podreu anar a veure a la Sala Luz de Gas ,el proper dissabte dia 10, a les 21h.Però compte, que al final del reportatge ha dit que quan canta boleros, quan canta boleros, que quan canta boleros ,es que no sap, que no sap,  però, que en fi, que es posa eròtica.

Atenció als i a  les incondicionals ,que això va de debó.!

5.9.11

El TSJC rectifica i diu ara que la resolució tomba el model educatiu català


Davant l'evidència anunciada, aquesta tarda, pel TSJC, torno a formular la mateixa reflexió de l'any passat i encoratjo als mestres,professors i  polítics catalans, a ser valents ,ara que poden demostrar la seva vàlua més enllà de les aules i els despatxos.La societat ,que som tots,estarà al darrere.

Premis de fireta.



Avui m'han fet pensar en la Creu de Sant Jordi.

He recordat les declaracions que sobre aquest premi va fer l'escriptor Quim Monzó.Intento recuperar les seves paraules i em topo amb aquest article.La comparança  del premi amb la "rupia  indonesia" em fa gràcia.
El comentari de la Marta també.

Al final potser  sí que tenen  raó  i és cert que determinats premis són de fireta.

29.8.11

Catalunya està de dol,novament.

En aquest vídeo que us deixo i a partir del minut 10:12  podreu escoltar el darrer discurs en públic del Dr. Heribert Barrera, que va morir aquest dissabte passat dia 27 i que avui  ha estat acomiadat pel Parlament de Catalunya amb crits d'Independència.

Podeu llegir la informació que sobre ell us he deixat en els enllaços de color vermell i escoltar l'emotiu discurs que l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, li ha dedicat en aquesta tarda de comiat.





Aquest 11 de setembre surt al carrer!




I a veure si els partits independentistes van tots a una a les properes eleccions, que ja toca!.

31.7.11

Propera col.laboració







Actualització (26/08/2011):  Ja està a la venda el número de la revista  cultural blanenca on podreu trobar l'article literari del mes d'agost ,de l'advocat i escriptor blanenc Jaume Puig.
Article il.lustrat i publicat  en el número 2013 de la revista cultural "RECVLL" , de Blanes.

28.7.11

Final de Festa

Aquests han estat els focs més insòlits del darrers anys.La climatologia no ha acompanyat massa i algunes persones  fins i tot van veure els focs  sota la pluja, altres des de dins del seu cotxe i pocs des de la terrassa de casa  amb polars nòrdics per protegir-se del vent i  de les baixes temperatures.Malgrat les tempestuoses pluges del dia 26 Santa Anna, Festa Major de Blanes, no es van suspendre els focs i els concursants italians en van disparar vàries tones.
Avui , dia de Sant Francesc,  la Festa Major arriba a la seva fi amb l'anomenat "aplec de l'amor".Es celebra  aquesta tarda- vespre amb unes sardanes,un sopar popular i un concert de músiques de Grècia i de la Mediterrània Oriental a la platja de Cala  Bona ,de Blanes.No sé si els organitzadors han pensat en passar alguna pel.lícula als assistents.

27.7.11

Illa

ILLA

O sigui que això és la felicitat,
aquest treballador per hores.
-Anne Sexton-

És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat.
des de l'illa se sent el seu renou llunyà.

Ens hem ficat a l'aigua despullats.
Al fons hem vist rogers,anemones, eriçons.
Mira, l'aigua mou la sorra com el vent mou el blat.
M'he submergit i t'he mirat des de sota.
M'agrada el teu pausat moviment de braços i cames,
m'agrada quan el pubis t'agafa forma d'alga.

Hem sortit de l'aigua.Fa calor i els pins ombregen.
Els teus braços estan salats, salat el pit, salat el ventre.
La mateixa força que lliga la lluna i el mar
també ens ha lligat a nosaltres.
Els segles s'han convertit en segons i els segons, en segles.
Peres sense pell, els nostres cossos.

Al fons hem vist rogers, anemones, eriçons.
És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat.

"Mentrestant agafa'm la mà".
Kirmen Uribe.
Traducció de Joan Elordi i Laia Noguera.
Primera edició: setembre del 2010.
Edicions Proa.Barcelona.

No es pot dir

NO ES POT DIR

No es pot dir Llibertat, no es pot dir Igualtat,
no es pot dir Fraternitat, no es pot.
Ni arbre, ni riu, ni cor.
S'ha oblidat la llei antiga.

Una riuada s'ha endut el pont entre les paraules i les coses.
No es pot anomenar mort allò que el tirà considera decisió.
No es pot dir quan ens manca una persona,
quan ens dessagna el record més petit.

La llengua és imperfecta, els signes s'han gastat
com rodes de molí, de tant utilitzar-los.Per això,

no es pot dir Amor, no es pot dir Bellesa,
no es pot dir Solidaritat, no es pot.
Ni arbre, ni riu, ni cor.
S'ha oblidat la llei antiga.

Però quan sento que dius "amor meu"
he de reconèixer que tinc esgarrifances
tant si és veritat com si és mentida.

"Mentrestant agafa'm la mà".
Kirmen Uribe.
Traducció de Joan Elordi i Laia Noguera.
Primera edició: setembre del 2010.
Edicions Proa.Barcelona.

A Vyborg

A VYBORG

Un enorme graó submarí
que mena als dominis de Neptú-
com una ombra allà es refreda Escandinàvia,
i tot en una sola visió enlluernadora.
El cant devé silent, la música emmudeix,
mes l'aire crema amb llur fragància
i un blanc hivern agenollat
ho observa tot amb reverent atenció.

24 de setembre de 1964
Komarovo(Ozérnaia, de dia)

-------------------------------------------------------------

Tot i no ser aquesta la terra natal,
és, tanmateix, per sempre inoblidable,
i l'aigua al mar és pobra en sal
i tendrament gelada.

Al fons, la sorra és més blanca que el guix,
i com el vi l'aire embriaga,
i el cos rosat dels pins
nu queda a l'hora de l'ocàs.

I aquest ocàs a les ones de l'èter
és tal que ja no distingeixo
si és el final del dia o el final del món,
o si és de nou en mi el misteri dels misteris.

1964.

Poesia Completa.
Anna Akhmàtova.
Traducció i edició de Jaume Creus.
Primera edició: desembre de 2009.
Edicions de 1984.Barcelona.

El Nord

EL NORD

L'oest calumniava i creia en si mateix,
i l'est luxuriós traïa;
el sud em restringia l'aire avarament,
somrient, sorneguer, rere les vigoroses línies.
Però, en canvi, de genolls s'estava el trèvol;
la humida lluna cantava en el corn de perla,
mentre que el vell amic, el nord fidel,
com bonament podia em consolava.
En sufocant defalliment llanguia
i m'ofegava en la fetor i la sang,
ja no aguantava més aquesta casa...
I llavors fou quan la Finlàndia de ferro
va dir-me: "Tot ho coneixeràs, tret
de la joia.Però no importa,viu!"

1964

Poesia Completa.
Anna Akhmàtova.
Traducció i edició de Jaume Creus.
Primera edició: desembre de 2009.
Edicions de 1984.Barcelona.

La bellesa d'una cançó enfadosa



Ombra mai fù
di vegetabile,
cara ed amabile,
soave più

Ombra mai fù
di vegetabile,
cara ed amabile,
soave più

Ombra mai fù
di vegetabile,
cara ed amabile,
soave più, soave più


No tothom ho aconsegueix

24.6.11

Homenatge a Roberto Bolaño o com fer que Patti Smith deixi tot el que està fent i dediqui "Wing" a l'escriptor xilè.


Repercussió de l'homenatge,organitzat per El Llop Ferotge i la Llibreria 22 de Girona,en els mitjans de comunicació:
- "Homenatge a Roberto Bolaño a Girona",notícia al 3cat24,del passat 18 de juny, a TV3 Televisió de Catalunya.
- "Bolaño fa feliç Girona", article que la periodista Eva Vázquez va publicar, el passat 19 de juny, al diari El Punt.
- "Terra de ningú", article que l'escriptor i periodista J.M.Fonalleras va publicar ,el passat 21 de juny, al diari El Periódico.

Patti Smith, que està aprenent l'espanyol per poder llegir a en Roberto Bolaño, s'enduia el monogràfic que la revista "El Llop Ferotge" va dedicar a l'autor xilè.
Però també s'enduia el tercer volum de poemes publicats per l'editorial El Llop Ferotge, "Esquinas de arena" un llibre de la poeta i cantant gironina Nadine Garralda,amb pròleg de J.M.Fonalleras i il.lustració de coberta de Fina Fontrodona.



Us deixo amb "Wing",la cançó que la poeta i cantant rock americana Patti Smith va dedicar a Roberto Bolaño.

17.6.11

7 de maig: "El misantrop" de Molière.



"El misantrop" de Molière, obra estrenada al TNC de Barcelona el passat 5 de maig , va fer possible el que semblava  impossible.

Una hora faltava per al començament d' "El misantrop" i de "Copenhaguen", aquell 7 de maig de 2011, just quan agafava el tiquet del pàrquing del TNC. De l'ascensor sortia en Pere Arquillué, actor prou conegut a Catalunya com per a que aquelles dues noies li preguntessin si  anava a "El misantrop" de Molière.Educadament i amb molta pressa, com la d'un actor que està a punt d'actuar a la Sala Petita del TNC i arriba tard al maquillatge, va sortir de l'ascensor dient-lis que ell anava a "Copenhaguen", "Co-pen-ha-guen".Va desaparèixer escales amunt, i per una porta d'alumini blanc que hi havia just abans d'arribar als lavabos d'ambdós sexes, a mà dreta, pel darrere de la taula on hi havia la màquina de cafè i les copes  preparades per prendre el cava o el  vi que, sovint, demanen els qui  a casa seva beuen Coca-Cola o Seven-Up, va desaparèixer definitivament de la meva vista.I no només de la meva vista, encara que ningú més, a part de les noies de l'ascensor, el veiés passar. Ja passa això quan un actor és fugaç com una estrella.

Poca cua a la barra.Entrepà de pernil ibèric i aigua.L'entrepà de xapata cruixent.Anava a veure i escoltar una obra de teatre ,no una simfonia de budells afamats.Havien fet una ampliació del nombre de taules per poder menjar còmodament i tranquil.la just davant de la llibreria on acabaria buscant el llibre de l'any.Ja era hora; tant d'espai buit i sempre tanta gent dreta menjant feia mal de consciència.Taula lliure a la meva dreta.Només una taula lliure.Qui no corre, vola, al TNC.
I va aparèixer, de sobte, com per art de màgia, l'home , fins aquell moment virtual per a mi, més baix del que m'havia imaginat.Cabell llarg, canós.Vestit negre, americana llarga i pantalons de cama ample amb els baixos de ventall.Mocassins  negres,tous a simple vista,còmodes.Camisa llarga per sobre dels pantalons, fosca,de quadres blaus, amb coll indi o de capellà.Mocador gruixut, potser bufanda , grana, tirada llarga sobre el pit.Crossa a la mà dreta, li costava caminar, ho feia lentament.Van ocupar aquella taula per a quatre persones.Les dues dones semblaven més grans que ell, potser ho eren.La morena, molt prima, anava amb roba fosca,amb caient,pantalons amples com d'artista.L'altra parella vestia normal.Una estona assegut, mà a la butxaca i ulleres a la punta del nas,considerable en comparació amb els ulls petits i allargats.
Es va adonar  que el coneixia, i això que vaig dissimular.Però la mirada és la mirada i sovint les mirades es creuen i parlen.
Va demanar una mica d'aigua, que prenia amb calma.Els seus acompanyants  van demanar una beguda a base de llet o cafè.I van menjar uns petits entrepans,que ben mirat, eren uns entrepans  ben petits.Però no semblaven tenir massa gana.Parlaven més que no pas menjaven.Tot d'una, inevitablement, es van tornar a creuar les nostres  mirades.Jo no podia separar el seu rostre del so de la seva viola de gamba.Ell no en tenia ni idea de qui era jo, però segur que va intuir que m'agradava la música, si més no la que ell interpretava. 
Vaig entrar a la Sala Gran cinc minuts abans  que comencés l'obra barroca.Ell no.Per a mi va desaparèixer, qui sap si per sempre més.

Bon seient.Mòbil apagat.Lectura del programa de sala.
Sentia una gran curiositat, havia d'estar atenta a un text que ,en aquella ocasió, gràcies a la traducció de Sergi Belbel, no seria en forma de vers sinó lliure, proper, de cap època ,com l'espai i el vestuari emprat.
I va començar l'espectacle amb una  música  xocant però efectista,de ritme decidit, potent. Em va agradar.
Georges Lavaudant, encarregat de la direcció i il.luminació d'aquesta nova  posada en escena deia en el programa: [...] "les actrius i actors es troben davant del repte de passar amb rapidesa del registre dramàtic a la farsa, de la conversa filosòfica a l'angoixa de la gelosia, de l'engany a les exigències absolutes de la sinceritat...És, doncs, com jugar a caminar per la corda fluixa.Exactament el que li passa a la peça, que no es pot dir si cau del costat de la comèdia o del drama".[...]
L'actor Jordi Boixaderas en el paper d'Alceste ,  protagonista i pes pesant de la representació, no va aparèixer com a principal actor  en el moment dels aplaudiments, eclipsat , inexplicablement, per l'actriu i "diva" Rosa Novell, que amb escàs paper  i deslluïda actuació  va aparèixer al centre de la fila d'actors a qui premiar pel seu treball.

Em pregunto què en deuria pensar  del misantrop de Lavaudant, el reconegut i premiat intèrpret de música antiga?.

1.6.11

Roberto Bolaño, un nou carrer a Girona.



Girona ja té un nou carrer.

Després de molts esforços per a que el nom de l'escriptor xilè Roberto Bolaño fos recordat a Girona per la seva vàlua i talent literari, El Llop Ferotge i La LLibreria 22  han organitzat  una sèrie d'actes que prometen ser molt interessants i que comptaran amb l'assistència ,entre d'altres, de l'editor Jorge Herralde, el crític literari Ignacio Echevarría  , el poeta Bruno Montané  i el director de cinema Isaki Lacuesta .

Aquí us deixo els actes centrals en homenatge a Roberto Bolaño per si són del vostre interés, recordant-vos que tindran lloc els dies  15 i  18 d'aquest mes de juny: 


DIMECRES 15 DE JUNY  a les 20,30h. , al CINEMA TRUFFAUT:
Projecció dels documentals "Bolaño: La batalla futura", de RICARDO HOUSE, i "Roberto Belano: Patinant en la pista de gel", de JAUME PUJADAS.
Tertúlia amb ambdós realitzadors conduïda per ISAKI LACUESTA. 

DISSABTE 18 DE JUNY a les 11,30h.: INAUGURACIÓ CARRER ROBERTO BOLAÑO, al barri de Domeny.
Intervindran:
JORGE HERRALDE (Editor); IGNACIO ECHEVARRÍA (Crític literari); BRUNO MONTANÉ (Poeta); LLUÏSA FAXEDAS (Ex regidora de Cultura de l'Ajuntament de Girona); GUILLEM TERRIBAS (Llibreter); ISAKI LACUESTA (Director de Cinema).
Actuació musical de LETANGO + PANTERA FLAMENKA (Latin Rock)
Conduirà l'acte: JORGE MORALES (El Llop Ferotge).

La inauguració del carrer Roberto Bolaño, acabarà amb un àpat i un brindis obert per a tothom.

Els organitzadors agraeixen ,per endavant, la difusió d'aquest esdeveniment.



Actualització(14/06/2011):
- A "El Llop Ferotge" podreu llegir la transcripció literal de l'article de Juan Villoro publicat  en el diari  "El Periodico", el dia 2 de juny de 2011.
- En el diari El Punt  d'ahir,13 de juny de 2011, podreu llegir l'article de Narcís-Jordi Aragó.
Actualització(15/06/2011):
-En el diari El Punt d'avui, 15 de juny de 2011, podreu llegir l'article d'Eva Vázquez.

30.5.11

Terrassa recomana "Momssen" de Jaume Puig

La Sosi , associació de veïns de Terrassa ,cada mes fa una llista de llibres per recomanar.
Aquest mes de maig entre els 11 llibres recomanats hi ha ,en tercera posició, "Momssen" la primera novel.la de l'advocat i escriptor blanenc Jaume Puig , obra publicada per Acontravent Editors de Barcelona.




LLIBRES RECOMANATS DEL MES DE MAIG DE  2011

Julià Guillamon - La Moràvia - GALAXIA GUTENBERG
Diversos autors - Actes de les jornades d`'....... L'ABADIA
Jaume Puig - Momssen - A CONTRAVENT
Juan Diaz - Belfondo - PRINCIPSL DE LOS LIBROS
Julián Casanova - Europa contra Europa 1914-1945 - CRITICA
Maurici Serrahima - Marcel Proust - EDICIONS DE 1984
Kyochi Katayama - L'any de Saeko - ALFAGUARA
Sándro Márai - La gavina - EMPURIES
John Steinbeck - El poni roig - VIENA
Bea Cabezas - La ciutat vertical - COLUMNA
Kemmeth Slawenski - J.D.Salinger. una.....- G.GUNTENBERG




Bé , podeu fer com La Sosi i recomanar aquesta novel.la que ,sens dubte,  farà  pensar i passar una molt bona estona  als  vostres escollits!.

Em consta que ja l'estan recomanant per Espanya,ara només falta que ho facin pels EE.UU.
Tot arribarà!. :-)

Actualització (2-6-2011): La Sosi ha ampliat la llista de llibres recomanats del mes de maig a 17.Això vol dir més llibres a triar pels lectors del mes de juny.
El tercer és excel.lent. :-)

Nota: si  la llista de recomanats del mes de maig creix indefinidament penseu que no quedarà actualitzada en aquest bloc  perque m'està demanant vacances amb caràcter d'urgència, com els funcionaris d'ensenyament.Però podreu entrar als números 11 i 17 sempre que vulgueu, tot esperant que ,al final, el tercer recomanat passi a ser el primer. :-)

27.5.11

Indignats-Desallotjament per la força de la Plaça Catalunya.Prou, prou, prou!. Feu córrer aquest vídeo ,si us plau!




Actualització (20:23): fa una hora que The New York Times ha publicat, al twitter, la notícia : "Police Clash With Protesters in Barcelona", amb vídeos molt il.lustratius del què no hauria d'haver passat mai!!!.

I en Felip Puig dient que tornaria a donar les mateixes ordres?.
I l'Artur Mas, el President de la Generalitat, s'ho mirarà i prou?.

Què se n'ha fet de la democràcia on la gent es podia manifestar, concentrar, lliurement, pacíificament, sense que hi hagéssin coaccions, represàlies ni violència gratuïta per part de la policia?.
On són els polítics que ens han de representar al món amb el sou que els hi paguem?.

Em faria vergonya ser polític actualment!!!.

26.5.11

"Confessions d'un canalla", la crítica de Pere Antoni Pons novament publicada al diari AVUI





"Momssen" de Jaume Puig, un llibre per llegir, fins i tot i sobretot,després de Sant Jordi.

Per segona vegada , el passat 28 d'abril, el diari AVUI va publicar la crítica literària del filòleg,escriptor i periodista mallorquí Pere Antoni Pons.
Poques vegades una crítica literària d'una primera novel.la d'un autor novell es publica dues vegades en un diari de tant renom com l'AVUI.
Això segur que és bon senyal.

Aquí, podreu llegir el que vaig trobar més destacable del seu article, així com els vídeos de les presentacions del llibre que es van fer el passat 21 de febrer a la Llibreria 22 de Girona i el passat 5 de març al teatre-auditori del Centre Catòlic de Blanes.També hi podreu trobar un enllaç directe a l'article del crític que es va publicar el passat 21 d'abril al diari AVUI.

8.5.11

Amb tota la innocència del món.


A mi em sembla que em volen enganyar.

Estava buscant informació audiovisual sobre les danses, que no la fauna, de les illes Maldives i youtube ,que  falla més que una escopeta de fira, m'ha  portat fins  n' Alizée Jacotey
Jo no sé si és una nova espècie de tortuga , però com que li he vist un peixet a la part superior de la natja dreta he pensat que més aviat deu ser una nova espècie de tauroneta.
Jo ,que sé nedar , però mai ho faria més enllà del que la prudència mana en unes illes com aquestes, m'he espantat.No sabia que les tauronetes també ballaven exòtiques danses tropicals.

Ara que el canvi climàtic amenaça d'esborrar l'arxipèlag  del mapa mundial, potser ha arribat el moment de visitar-lo, no fos cas.

4.5.11

La revista Time Out publica, en línia, la crítica de "Momssen"."Una novel·la sublim que ens activa l’humor i ens fa créixer la sensació de solitud." Anna Carreras.



Ja podeu llegir la crítica de la novel.la d'en Jaume Puig que l'escriptora , filòloga i crítica literària Anna Carreras va escriure per a la revista Time Out.
Una crítica publicada ,en versió impresa, al Time Out Barcelona el passat 27 d'abril i al Time Out Cultura, suplement de cultura del diari català ARA , el passat diumenge 1 de maig .

Per si no us  funciona l'enllaç  us  la deixo reproduïda , per a que la pogueu llegir còmodament :

"Agraeixo a Jaume Puig que porti una triple vida. Puig és advocat i músic, i ara debuta com a novel·lista. S’agraeix la velocitat de la narració, la mirada clarobscura, la ironia farcida de contrast, el contagi de la sensació de fàstic de viure en un món de gent ridícula, que pensa i fa coses ridícules. El menyspreu porta a contradir des de l’art. Destaca el sentit de la condició humana a través dels ulls de Robert Momssen, advocat egòlatra, pervers, assassí i corrupte que ha estat educat pel seu avi, un pederasta exiliat que es fa de l’Opus, va a missa i copula, tot amb freqüència diària. La sagrada Constitució espanyola acaba tacada d’esperma després d’un clau entre l’advocat i la fogosa jutgessa, i cada capítol ve dirigit per una cita del Codi Civil sense solta ni volta. Fer el salt del dret a la literatura li afebleix el caràcter, li enverina el cervell, li fa practicar la mística copuladora i li fa descobrir els seus orígens: és descendent del gran Stendhal. Però caldrà que ho demostri… El vodevil es completa amb una dona múrria, un ajudant, l’editora Bendit i la prostituta Yanelis. Intel·ligència plena de finor, psicologia i acidesa. Un llibre nascut del desplaer de l’home i de l’artista, del rebuig cap al món, vist amb les ulleres de la bilis i que, en canvi, no resulta dramàtic sinó sarcàstic. La recreació del llenguatge deficient d’un àrab violador i d’un rus mafiós és filada amb molt d’estil. Potser perquè el que per als altres són desgràcies, per a Momssen és un tonificant natural de l’ànima, com la comèdia judicial o el mercadeig editorial. El resultat, una novel·la sublim que ens activa l’humor i ens fa créixer la sensació de solitud."

1.5.11

"Time Out Cultura", el suplement de cultura del diari ARA publica ,avui, una excel.lent crítica literària de l'escriptora Anna Carreras."Momssen" de Jaume Puig, 4 estrelles d'un màxim de cinc!!!.



L'escriptora, filòloga i crítica literària, Anna Carreras,  ha escrit una magnífica crítica literària de la primera novel.la de l'advocat, músic i escriptor blanenc Jaume Puig.

Una crítica que ha estat publicada , avui, a la revista Time Out Cultura, el suplement de cultura que ,cada diumenge, el diari català ARA regala als  lectors més exigents.Una crítica que ja va ser publicada el passat dimecres 27 d'abril  a la revista  Time Out Barcelona.

De la crítica literària  només avançaré que no es pot dir més i millor en  un  espai com els que m'agraden a mi,  minimalista i ple de criteri.

Des d'aquí felicito  a l'autor  Jaume Puig, perquè rebre una crítica  de l'Anna Carreras  de 4 estrelles sobre un màxim de cinc és més que un excel.lent , un èxit total!.



CULTURA



30.4.11

“Momssen és un llibre completament anòmal dins de la literatura catalana".Albert Ullibarri.


...“Normalment, quan un escriptor comença a donar voltes sobre els lilàs del seu jardí, no falla: és un funcionari, i aquella és la seva vida. Les flors; el sol, que ara surt, ara es pon; la maleïda lluna, l’angoixa pudent”...
...“No necessito ajut de ningú i encara menys del que pugui haver escrit algú altre. No respecto res i per aquest motiu sento més que ningú, en tota la història de les lletres, el fred de la intempèrie. Per crear la meva gran obra no pensava prendre com a punt de partida res del que s’hagués escrit abans. No volia aprendre les tècniques rudimentàries dels artesans. Jo faria passar la literatura del romànic directament al Renaixement.

Per escriure havia d’evitar llegir. La lectura em contaminaria inevitablement. Les obres escrites eren les restes dels difunts. Allà quedaven, en mans d’aquell exèrcit anomenat bibliotecaris, i disposades per sempre més a infectar qualsevol home amb poc esperit”...


Aquests són els paràgrafs de "Momssen" destacats per l'escriptor , entre altres coses,  Albert Ullibarri per a descriure l'essència del protagonista i narrador de la primera novel.la de l'advocat i escriptor blanenc Jaume Puig.
Un article  positiu i entusiasta on acaba concloent que:

Momssen” és un llibre completament anòmal dins de la literatura catalana, una farsa trepidant i descarada, però també un pèl incòmoda. Confesso que la primera vegada que el vaig llegir em va deixar una mica desconcertat pel seu to tan bèstia que no podia preveure cap a on em conduiria. La segona lectura, sabent el que m’esperava, m’ha fet riure força i el seguit de peripècies aparentment arbitràries han adquirit el seu sentit. “Momssen” ha estat escrit per a lectors sense prejudicis, que no tinguin por a llençar una mirada ferotge sobre els nostres clixés. Hi trobareu mafiosos russos i putes nostrades, moros libidinosos i abstemis, jutgesses calentes i alcaldes corruptes d’un partit sense nom. Fins i tot hi ha escapades a París i Cuba, i un cameo de la figura tutelar de Stendhal! Dins de 150 velocíssimes pàgines no s’hi pot enquibir més"...


Podreu llegir l''article sencer, aquí.

27.4.11

Em guarden una revista a Barcelona.


Em guarden una revista a Barcelona.

No m'han dit per què me la guarden.Friso de curiositat.La impaciència em supera.
Estic pensant que no cal que me la guardin, millor serà que me l'enviin per correu.No, no  puc esperar el correu, millor que baixi avui mateix a Barcelona. Potser es tracta d'una cosa de vida o mort.
Potser ho faré ara que està a punt de començar el  partit de futbol Madrid-Barça, trobaré la carretera buida.

Em guarden una revista a Barcelona.