“Momssen és un llibre completament anòmal dins de la literatura catalana".Albert Ullibarri.

...“Normalment, quan un escriptor comença a donar voltes sobre els lilàs del seu jardí, no falla: és un funcionari, i aquella és la seva vida. Les flors; el sol, que ara surt, ara es pon; la maleïda lluna, l’angoixa pudent”...

...“No necessito ajut de ningú i encara menys del que pugui haver escrit algú altre. No respecto res i per aquest motiu sento més que ningú, en tota la història de les lletres, el fred de la intempèrie. Per crear la meva gran obra no pensava prendre com a punt de partida res del que s’hagués escrit abans. No volia aprendre les tècniques rudimentàries dels artesans. Jo faria passar la literatura del romànic directament al Renaixement.

Per escriure havia d’evitar llegir. La lectura em contaminaria inevitablement. Les obres escrites eren les restes dels difunts. Allà quedaven, en mans d’aquell exèrcit anomenat bibliotecaris, i disposades per sempre més a infectar qualsevol home amb poc esperit”...

Aquests són els paràgrafs de "Momssen" destacats per l'escriptor , entre altres coses,  Albert Ullibarri per a descriure l'essència del protagonista i narrador de la primera novel.la de l'advocat i escriptor blanenc Jaume Puig.

Un article  positiu i entusiasta on acaba concloent que:

“Momssen” és un llibre completament anòmal dins de la literatura catalana, una farsa trepidant i descarada, però també un pèl incòmoda. Confesso que la primera vegada que el vaig llegir em va deixar una mica desconcertat pel seu to tan bèstia que no podia preveure cap a on em conduiria. La segona lectura, sabent el que m’esperava, m’ha fet riure força i el seguit de peripècies aparentment arbitràries han adquirit el seu sentit. “Momssen” ha estat escrit per a lectors sense prejudicis, que no tinguin por a llençar una mirada ferotge sobre els nostres clixés. Hi trobareu mafiosos russos i putes nostrades, moros libidinosos i abstemis, jutgesses calentes i alcaldes corruptes d’un partit sense nom. Fins i tot hi ha escapades a París i Cuba, i un cameo de la figura tutelar de Stendhal! Dins de 150 velocíssimes pàgines no s’hi pot enquibir més"...

Podreu llegir l''article sencer, aquí.