" Guerrer temerari"

Si obriu la guia en paper de la National Gallery, edició revisada de1997, la primera imatge que hi trobareu reproduïda,abans d'arribar al sumari, és un detall de la coneguda obra de Joseph Mallord William Turner, el "Guerrer temerari", remolcat al seu darrer lloc d'amarratge per al seu desballestament, 1838-9. Un oli sobre tela, de 91x122cm.

Copio per a vosaltres , un fragment de la pàgina 339 que diu així:

"El "Guerrero temerario" se expuso en la Royal Academy en 1839 con una cita del poema de Thomas Campbell Marineros de Inglaterra:"La bandera que soportó la batalla y la brisa/ya no le pertenece". El Temerario se distinguió en la batalla de Trafalgar en 1805, pero hacia 1830 los veteranos navíos de combate de las guerras napoleónicas estaban siendo reemplazados por barcos de vapor.Durante una excursión por el Támesis, Turner encontró el viejo barco, vendido y fuera de servicio, que era remolcado desde Sheerness hasta Rotherhithe para el desguace.En este cuadro tanto la topografía como la estructura del barco están manipuladas con fines simbólicos y pictóricos.Turner concibe la escena como un Claudio de Lorena moderno: un Temerario fantasma y un remolcador negro y rechoncho, arrojando fuego y hollín contra una puesta de sol fantástica.Su técnica es muy distinta a la de Claudio de Lorena: rayas y reflejos de empastes espesos contrastan con zonas pintadas de forma ligera, mientras los colores se precipitan bruscamente de la luz a la oscuridad. Muere una época heroica y llena de encanto, mientras otra edad mezquina, de vapor y dinero, se apresura a acelerar su fallecimiento. El sol poniente señala el final de una; un pálido reflejo de luna el nacimiento de la otra.Pero igual que las salidas y las puestas de sol de Claudio de Lorena provocan la sensación de viaje en quien las contempla, así el último lugar de amarre del "Guerrero temerario" recuerda el fin de toda vida humana."

Només una pintura?

Era un matí plujós al centre de Londres.

Mentre mirava com queien les fines gotes des de la finestra del menjador de l'Hotel Charing Cross, un meravellós esmorzar em donaria l'energia necessària per poder gaudir, durant tot un matí , d'algunes de les millors obres d'art del món pictòric. Aquell dia havia triat la "National Gallery".

Tres hores i mitja no van ser suficients per veure tot el que m'interessava.
El museu era gran. Hi havien peces emblemàtiques ,tantes vegades vistes en els llibres d'art.Hi havien, també ,moltes obres desconegudes per a mi, que em van cridar l'atenció i que no volia passar per alt.A més a més ,algunes sales de les considerades imprescindibles estaven ,temporalment , tancades al públic . El museu era gratuït i jo tenia dies per tornar-lo a visitar. Hi vaig anar dues vegades més: la primera per acabar de veure tranquil.lament les obres mestres i la segona per descobrir pintors nous , en Jan Steen per exemple.

Aquell dimecres per la tarda tancaven tard, i em venia de gust veure una mica de pintura abans d'anar a sopar, a l'animada zona de Leicester Square.
En arribar a la sala del Renaixement,vaig veure aquell fantàstic quadre que destacava per damunt dels que l'envoltaven . Era gran i l'havien col.locat al bell mig de la paret, en un bon lloc per poder-lo admirar des d'ambdós costats. Portava per títol: "Els Ambaixadors", però en realitat s'anomenava: "Jean de Dinteville i Georges de Selve", una de les millors obres del pintor alemany Hans Holbein "el jove" . Vaig estar una bona estona observant ,frontalment, tots els elements pintats per l'artista en aquella peça tan complexe i especial. Finalment, seguint el què havia llegit en els llibres d'art, em vaig desplaçar endavant i cap a la dreta, gairebé tocant la paret , per poder-la mirar de cantó , amb un angle molt tancat. Només així era possible veure la imatge que hi havia encriptada dins l'anamorfosi pintada per l'artista ,en la part inferior del quadre, i poder entendre l'essència del missatge transmès per l'autor.

Una obra carregada d' història, de ciència, d'art, de simbologia, de misteri.

Sens dubte, molt més que una pintura.