5.5.09
" Guerrer temerari"
Si obriu la guia en paper de la National Gallery, edició revisada de1997, la primera imatge que hi trobareu reproduïda,abans d'arribar al sumari, és un detall de la coneguda obra de Joseph Mallord William Turner, el "Guerrer temerari", remolcat al seu darrer lloc d'amarratge per al seu desballestament, 1838-9. Un oli sobre tela, de 91x122cm.
Copio per a vosaltres , un fragment de la pàgina 339 que diu així:
"El "Guerrero temerario" se expuso en la Royal Academy en 1839 con una cita del poema de Thomas Campbell Marineros de Inglaterra:"La bandera que soportó la batalla y la brisa/ya no le pertenece". El Temerario se distinguió en la batalla de Trafalgar en 1805, pero hacia 1830 los veteranos navíos de combate de las guerras napoleónicas estaban siendo reemplazados por barcos de vapor.Durante una excursión por el Támesis, Turner encontró el viejo barco, vendido y fuera de servicio, que era remolcado desde Sheerness hasta Rotherhithe para el desguace.En este cuadro tanto la topografía como la estructura del barco están manipuladas con fines simbólicos y pictóricos.Turner concibe la escena como un Claudio de Lorena moderno: un Temerario fantasma y un remolcador negro y rechoncho, arrojando fuego y hollín contra una puesta de sol fantástica.Su técnica es muy distinta a la de Claudio de Lorena: rayas y reflejos de empastes espesos contrastan con zonas pintadas de forma ligera, mientras los colores se precipitan bruscamente de la luz a la oscuridad. Muere una época heroica y llena de encanto, mientras otra edad mezquina, de vapor y dinero, se apresura a acelerar su fallecimiento. El sol poniente señala el final de una; un pálido reflejo de luna el nacimiento de la otra.Pero igual que las salidas y las puestas de sol de Claudio de Lorena provocan la sensación de viaje en quien las contempla, así el último lugar de amarre del "Guerrero temerario" recuerda el fin de toda vida humana."
Etiquetes de comentaris:
"Guerrer temerari",
Joseph Mallord William Turner,
pintura,
reflexió,
The National Gallery
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
aaaaaaaaaaaagh!!! Turner és un dels meus preferits (malgrat que em va posar en contra algun professor d'art). GRÀCIES!!!!! :D
ResponderEliminarCaram Clidice, tu i jo no serem bessones? ;-)
ResponderEliminarves a saber si no som protagonistes d'una truculenta història de dues bessones, de canvis en un hospital, dut per membres d'una secta d'alienígenes conxorxats amb totes les farmacèutiques d'EEUU, que investiguen noves malalties per tal que la humanitat tingui por de morir-se (tan segura tingués la rifa!) i els faci rics a base de comprar pastilles i ... ;P
ResponderEliminarEl "Figthing Temeraire" és una de les millors obres que hi ha a la National Gallery. Dins del meu quadern sempre hi porto una reproducció d'aquesta peça. La miro com aquells que miren l'estampeta de la verge: amb devoció.
ResponderEliminarJaume,
ResponderEliminarla veritat és que aquesta pintura destaca d'entre les altres que l'acompanyen a la sala, perquè no sembla de la mateixa època.Ni en els colors emprats,ni en la poesia que hi ha, ni en la delicada música que s'hi escolta .
Té llum pròpia.
Fas bé de portar una reproducció dins el teu quadern.
N'hi ha que en porten una de Santa Úrsula.Però ja se sap que els "peperos" tenen mal gust.;-)
Clidice,
ResponderEliminar...i rics ells i amb crisi d'ansietat la resta de la humanitat,arriba en "Superman" que se n'adona que les bessones han estat víctimes d'un complot internacional,més encara, intergalàctic . Aleshores, decideix seguir a les farmacèutiques rosses, castanyes i morenes ,per tal de controlar els seus moviments, el dels malucs entre d'altres, i tranquil.litzar ,d'aquesta manera, a la humanitat.Que preocupada per la seva salut busca ,incansablement, informació per internet. "Superman" sabia que les bessones utilitzaven el mateix mitjà de comunicació des feia un temps, un bloc a internet.I va decidir posar-les en contacte a través d'un ex-investigador d'EEUU que ara està a Anglaterra. I...aquí estan,parlant del temps.Del present. ;-)
tu encara estàs pitjor que jo! :D la meva admiració més incondicional (hihihihi) ;P
ResponderEliminarJo diria que estic molt pitjor...
ResponderEliminarM'ha agradat el teu hihihi.Es que ja m'havies espantat i tot eh?!.
Admiració reflectida.:-)