"Confessions d'un canalla", la crítica de Pere Antoni Pons novament publicada al diari AVUI

"Momssen" de Jaume Puig, un llibre per llegir, fins i tot i sobretot,després de Sant Jordi.

Per segona vegada , el passat 28 d'abril, el diari AVUI va publicar la crítica literària del filòleg,escriptor i periodista mallorquí Pere Antoni Pons.
Poques vegades una crítica literària d'una primera novel.la d'un autor novell es publica dues vegades en un diari de tant renom com l'AVUI.
Això segur que és bon senyal.

Aquí, podreu llegir el que vaig trobar més destacable del seu article, així com els vídeos de les presentacions del llibre que es van fer el passat 21 de febrer a la Llibreria 22 de Girona i el passat 5 de març al teatre-auditori del Centre Catòlic de Blanes.També hi podreu trobar un enllaç directe a l'article del crític que es va publicar el passat 21 d'abril al diari AVUI.

“Momssen és un llibre completament anòmal dins de la literatura catalana".Albert Ullibarri.

...“Normalment, quan un escriptor comença a donar voltes sobre els lilàs del seu jardí, no falla: és un funcionari, i aquella és la seva vida. Les flors; el sol, que ara surt, ara es pon; la maleïda lluna, l’angoixa pudent”...

...“No necessito ajut de ningú i encara menys del que pugui haver escrit algú altre. No respecto res i per aquest motiu sento més que ningú, en tota la història de les lletres, el fred de la intempèrie. Per crear la meva gran obra no pensava prendre com a punt de partida res del que s’hagués escrit abans. No volia aprendre les tècniques rudimentàries dels artesans. Jo faria passar la literatura del romànic directament al Renaixement.

Per escriure havia d’evitar llegir. La lectura em contaminaria inevitablement. Les obres escrites eren les restes dels difunts. Allà quedaven, en mans d’aquell exèrcit anomenat bibliotecaris, i disposades per sempre més a infectar qualsevol home amb poc esperit”...

Aquests són els paràgrafs de "Momssen" destacats per l'escriptor , entre altres coses,  Albert Ullibarri per a descriure l'essència del protagonista i narrador de la primera novel.la de l'advocat i escriptor blanenc Jaume Puig.

Un article  positiu i entusiasta on acaba concloent que:

“Momssen” és un llibre completament anòmal dins de la literatura catalana, una farsa trepidant i descarada, però també un pèl incòmoda. Confesso que la primera vegada que el vaig llegir em va deixar una mica desconcertat pel seu to tan bèstia que no podia preveure cap a on em conduiria. La segona lectura, sabent el que m’esperava, m’ha fet riure força i el seguit de peripècies aparentment arbitràries han adquirit el seu sentit. “Momssen” ha estat escrit per a lectors sense prejudicis, que no tinguin por a llençar una mirada ferotge sobre els nostres clixés. Hi trobareu mafiosos russos i putes nostrades, moros libidinosos i abstemis, jutgesses calentes i alcaldes corruptes d’un partit sense nom. Fins i tot hi ha escapades a París i Cuba, i un cameo de la figura tutelar de Stendhal! Dins de 150 velocíssimes pàgines no s’hi pot enquibir més"...

Podreu llegir l''article sencer, aquí.

"Momssen" i Jaume Puig al Sant Jordi de Barcelona.Un article d'Eva Vázquez al diari El Punt Comarques Gironines.

Eva Vázquez,en el seu article "Els autors gironins també tenen parada",,publicat en el diari El Punt el 23 d'abril  Diada de Sant Jordi, recomanava   novetats literàries gironines amb propòsits malvats. En primer lloc d'autors novells com en Jaume Puig,  que amb les seves obres estan penetrant  amb força al nostre país:

"És molt probable que el més venut d'aquest any sigui un llibre amb la noble aspiració de fer dels lectors més bones persones, però com que els propòsits de la literatura tot sovint són malvats, valdrà la pena tenir en consideració dues novel·les d'autors gironins que, endinsant-se en la perversitat, despunten com dos eficients antídots contra l'estovament del cor i tots dos amb la seva primera obra publicada: Momssen, de l'advocat blanenc Jaume Puig, retrat d'un individu absolutament amoral que aspira a convertir-se en escriptor, i Les causes perdudes, finalista del Premi Bertrana, del periodista d'El Punt Xevi Sala, que qüestiona les fronteres entre el bé i el mal per mitjà d'un mestre acusat de pederàstia destinat a exercir al barri més marginal de Girona."...

En les recomanacions d'Eva Vázquez hi havia obres d'autors coneguts  com Miquel Pairolí, Miquel Berga, Martí Gironell, Ponç Puigdevall, Àstrid Magrans; obres d'autors de nova fornada com Josep Pastells, Pau Planas, Núria Martí, Helder Farrés;obres de poetes com Rosa Font, Rosa Leveroni(Abraham Mohino), Albert Compte(El LLop Ferotge),Susanna Rafart.

"Momssen" continua endavant, penetrant també a Barcelona. Sembla ser  un corredor de fons i Sant Jordi no ho és tot .

Momssen-Coberta o com fer que un llibre us atrapi o enamori. :-)

..."Així doncs, per aquest Sant Jordi 2011, no hem conformaré en donar-vos una llista dels 10 més venuts o dels 23 més llegits. Sinó que us en deixaré un extens recull de portades de llibres perquè sigui el propi llibre que us atrapi o us enamori."

Jordi Policarp

..."La novel·la és sorprenent. La història es desenvolupa ràpida i t'enganxa de seguida. No vull explicar-ne gaires detalls, deixem-ho en que el protagonista, en Robert Momssen, és un advocat del tot amoral, que menysprea absolutament el món que l'envolta, i que vol convertir-se en escriptor peti qui peti (literalment).

M'agrada la descripció "bestialment divertida" que en fa l'editor, en Quim Torra. I és que realment és així, molt divertida i molt bèstia alhora, amb moment delirants, i repleta d'ironia per tots costats. Però que tingui un ritme accelerat i que sigui de lectura ràpida, no vol dir que no contingui algunes reflexions profundes, amagades sota la sàtira àcida. Us copio el tall que va llegir en Jorge Morales durant la presentació a la 22.

Vivim en un món ridícul, ple de gent ridícula que fa i pensa coses ridícules. Em sembla inevitable, almenys de manera universal, però inacceptable com a individu. La majoria de persones viuen el món que els ha estat donat, mai el seu món. Viuen o malviuen el món dels seus pares, de la família, l'escola o els amics, sotmesos pels pensaments que no han pensat, viuen un món aliè, però els resulta una condemna, una pena privativa de llibertat. Contra això sempre m'hi he rebel·lat, de manera natural. [...].

Una novel·la molt original, d'un escriptor que segur que no tardarà a sorprendre'ns novament.

La portada tan aconseguida és per cert, obra de la Fina."

Eduard Muntaner

El diari AVUI publica un article de Pere Antoni Pons sobre "Momssen" de Jaume Puig.

Pere Antoni Pons, filòleg, escriptor  i periodista mallorquí, en l'article "Confessions d'un canalla" que ha escrit avui en el diari  AVUI, no té cap problema , d'entrada, en veure a "Momssen" a la gran pantalla.

Així diu:

"Si Guy Ritchie, el director i guionista de Lock and Stock i de Snatch: porcs i diamants, fos català, potser es plantejaria adaptar al cine aquesta novel·la de Jaume Puig (Blanes, 1962)".

Continua l'article  fent  una descripció  del protagonista  de la novel.la : 

..." es comporta com un animal salvatge amb corbata: sempre fidel a les pròpies pulsions,sense la restricció del més mínim sentit de la moral i sempre disposat a cedir a les temptacions més negres i pecaminoses"...

..." la manera com aquest s'expresa ja ens mostra perfectament el caràcter.Canalla, cruel, i sentenciós,Momssen és un compendi de tots els vicis, baixeses, i crims imaginables.Tanmateix té un punt d'ingenuïtat que el fa fascinadorament pintoresc.Vull dir que és tan desenfadat i truculent que fa gràcia.I que resulta més risible que perillós,més transtornat i delirant que"....

Segons Pere Antoni Pons és un encert d'en Jaume Puig  presentar la novel.la com:

" una confessió , directa i sense manies, puerilment descarnada, del mateix protagonista."

Quan fa referència a l'argument, diu:

..." l'argument és un còctel en què es barregen molts personatges i esdeveniments habituals en les cròniques de successos dels diaris."...

..." entre aquest personatges, Momssen intenta treure el màxim profit del que li passa-per a ell, la veritat mai no coincideix amb els seus interessos- i tracta de realitzar el seu gran somni: publicar la novel.la que ha escrit i convertir-se en un escriptor famós."...

Finalment, arriba a la conclusió que Momssen és: "Un protagonista satíric que podria ser real".

M'afegeixo a la seva conclusió final, com no podia ser de cap altra manera.

Per això no comparteixo la seva opinió quan diu: "que aquesta novel.la defuig qualsevol voluntat de seriositat i de versemblança".Arribat aquest punt, recordaria les encertades paraules  del poeta, historiador i editor Jorge Morales ,durant la presentació de "Momssen" a la Llibreria 22 de Girona:"l'humor és una cosa molt seriosa".Naturalment parlava de l'humor intel.ligent , aquell que s'ha de diferenciar de "la simple gracieta", i que és el que utilitza  Jaume Puig en tota l'obra.

I per això mateix tampoc estic d'acord amb l'autor de l'article quan diu:"em sembla evident que Puig ha confegit una novel.la sense pretensions"..., senzillament perquè no em sembla ajustat a la realitat.

La seva frase final: "Una dutxa d'antipedanteria",no podia ser més encertada.La trobo  meravellosa.

Podeu llegir l'article sencer ,aquí.

Jaume Puig signarà la seva primera novel.la "Momssen" a Barcelona,per Sant Jordi.

El dissabte 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, el llibre i la rosa,en Jaume Puig signarà la seva primera novel.la a Barcelona.

Els horaris i llocs on podreu trobar-lo són:
- De 19-20h. a la parada de la llibreria Abacus, a la Plaça Catalunya (davant del Banc d’Espanya).
- De 20-21h. a la parada de la llibreria La Central, a la Rambla  Catalunya entre els carrers Provença i Mallorca.

Si es volta per la xarxa gairebé sempre es troba la  informació que es busca. Llegiu aquí., per exemple

"Momssen" de Jaume Puig recomanada per El Llibreter

La Rita ,administradora del bloc "La meva illa roja", ha estat de sort.

El Llibreter, conegut i prestigiós blocaire de la Catosfera Literària , li ha recomanat, de forma personalitzada, la lectura de "Momssen" per aquest Sant Jordi.

Les paraules que ha utilitzat per  convèncer-la han estat les següents:

"una sàtira sobre un sistema polític...amb... personatges que se situen també a les esquerdes, en aquest cas del capitalisme tardà, i fan de les convencions socials un simple decorat on prosperar il·lícitament."

Segur que hi haurà un abans i un després en la vida de la Rita i tornarà  ben aviat a "la meva illa roja" per parlar-ne.

Avui fa un mes que,El LLibreter en va parlar bé de "Momssen". Deia concretament, i entre d'altres :

..." em va agradar molt la manera com Jaume Puig ha aconseguit que m’interessi per la vida d’un sociòpata amoral. A la pàgina 42 ja sabia que llegiria tota la novel·la: del primer capítol —«Sóc Momssen», que presenta de manera eficaç la mentalitat del protagonista, la seva lògica— al cinquè —«Escriptor» que revela la seva autèntica ‘vocació’—, la narració transcorre amb una llibertat veloç, decidint el seu propi rumb, capaç d’accelerar amb tòpics com el de les màfies russes que operen a la costa catalana o de girar cap a una original manera de parodiar l’angoixa de les influències. 

Una llibertat molt ben elaborada, perquè els dos ingredients principals d’aquesta sàtira —sarcasme i caricatura— conviden a l’excés i trobo que l’autor ha sabut definir molt bé els límits del seu estil. Ara que els escriptors tenen a l’abast un repertori infinit de tècniques, les restriccions que s’imposen són tan importants per entendre la seva obra com les eines que trien. La contenció a l’hora d’escriure la veu del protagonista, renunciant a engreixar-la amb un efectisme gratuït, és el principal garant de la versemblança de Momssen, que així depèn més de les regles que estableix des de dins la pròpia novel·la que de l’adequació servil a les lleis de la sàtira.

La paròdia d’un tipus determinat de vocació literària és brutal." 

I per explicar  això, reproduïa un fragment del llibre que, al meu parer, està molt ben triat:

"Per escriure, havia d’evitar llegir. La lectura em contaminaria inevitablement. Les obres escrites eren les restes dels difunts. Allà quedaven, en mans d’aquell exèrcit anomenat bibliotecaris, i disposades per sempre més a infectar qualsevol home amb poc esperit. Calia experimentar. Havia de viure intensament abans de deixar anar res sobre paper. Ja sé que la imaginació i la tècnica poden suplir l’experiència, justament per això havia d’experimentar al màxim. 

Em calia iniciar-me en la maçoneria. Stendhal hi va ser iniciat i almenys un dels protagonistes de la novel·la havia de ser maçó. Primer vaig pensar que llegint alguns llibres en tindria prou, però de seguida em vaig adonar que no entenia res de res. "

No us perdeu aquesta obra d'art  perquè és, tal i com va dir  El Llibreter en el Carpe Diem:

"Una novel·la molt recomanable. Una caricatura sarcàstica i al·lucinant."


 Podreu llegir l'article sencer, aquí.

Atenció!. Avui, doble presentació de "Momssen" de Jaume Puig. A Mataró i a la mateixa hora.

A en Jaume Puig se li gira feina.

Avui, aquest advocat i escriptor de Blanes  farà una demostració de desdoblament ,a Mataró. Un increïble número de màgia , encara no vist a Catalunya, permetrà seguir la  presentació de Momssen de forma presencial i absolutament real, a dos llocs diferents i a la mateixa hora.

Només hi veig un problema  a tot això.Si el número de màgia falla, pot ser que feu el viatge en va.

Queda demostrat que actualment pot ser un risc voler seguir les passes de Momssen per Catalunya que, últimament, sembla que ha augmentat el ritme de les seves caminades.

Podeu comprovar el què dic aquí i aquí.

Avui és dia 13, pot passar de tot!