TRUQUEN
Qui hi ha
ningú
és només el meu cor que batega
que batega molt fort
per tu
però a fora
la maneta de bronze de la porta de fusta
no es mou
no es belluga
no belluga ni tan sols el capciró del dit.
VIATGES
Jo també
i ja és ahir
a la plataforma de l'autobús
em mirava les dones
que baixaven pel carrer d'Amsterdam.
De cop i volta a través del vidre
en vaig descobrir una que no havia vist pujar.
Asseguda i sola semblava somriure.
Jo també
com els pintors
tinc les meves models.
Un diai ja és ahir
a la plataforma de l'autobús
em mirava les dones
que baixaven pel carrer d'Amsterdam.
De cop i volta a través del vidre
en vaig descobrir una que no havia vist pujar.
Asseguda i sola semblava somriure.
A l'instant mateix em va agradar enormement
però al mateix instant
em vaig adonar que era la meva.
Vaig estar content.
Jacques Prévert."Preversions".
Jacques Prévert."Preversions".
A cura de Miquel Desclot.
Edicions Proa.Els llibres de l'Óssa Menor 222. Barcelona 2001
