Eeeera un niiiiño mu gueeeeno, requetegueeeeno.Era un bombong.

Avui comença el curs escolar 2010-2011!.

Sempre que comença un nou curs escolar penso ens aquelles nenes i nens que per primera vegada van a l'escola.Els alumnes de P-3.
La meva filla quan tenia tres anys acabats de fer va passar els dos mesos i mig més horrorosos de la seva vida fora de casa.Va ser per una simple qüestió de dignitat.
Diuen que a l'escola passen coses que sovint són per apretar a córrer;de fet sabent el que fan i diuen alguns Mestres és per sortir corrent,sí.Però la meva filla no ho feia això.Ella vomitava.Vomitava tot l'esmorzar a la porta de l'escola, si hi arribava, perquè molt sovint ho feia només veure-la de lluny.Quan ho feia al passadís d'entrada a les aules ja era per amagar-se.I quan només veure'ns arribar ja sortia al pati d'entrada ,amb la fregona a la mà, la senyora Pip...jo li deia:"Ei, senyora Pip , on va tan preparada,que avui no ho farà dona".I patapam!.
I així durant dos mesos i mig.Després vaig conéixer el seu tutor.

Avui comença tercer d'ESO i ja no vomita.Ara es mira als nois amb grans de pus a la cara.
No sé si hem avançat gaire.Ella diu que sí i jo sóc prudent amb les meves opinions ,que després els fills et critiquen per qualsevol cosa.