17.1.12
15.1.12
"Campanades a Morts".Visca en Lluís Llach!
El mort es deia Manuel Fraga.(PP).Que no descansi en pau!.
Tapem-nos el nas!.
CAMPANADES A MORTS
I
"Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
I el poble es recull
quan el lament s'acosta,
ja són tres penes més
que hem de dur a la memòria.
Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d'aquell trobador
que oblidés les tres notes!
Qui ha tallat tot l'alè
d'aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?
Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
II
Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.
Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.
Que cap oratge
desvetllí el son
d'aquells que han mort
sense tenir el cap cot.
III
Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.
Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l'amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostres cos sempre estarà en primavera.
Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
IV
La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
del victoriós poema."
Lluís Llach
Tapem-nos el nas!.
CAMPANADES A MORTS
I
"Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
I el poble es recull
quan el lament s'acosta,
ja són tres penes més
que hem de dur a la memòria.
Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d'aquell trobador
que oblidés les tres notes!
Qui ha tallat tot l'alè
d'aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?
Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
II
Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.
Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.
Que cap oratge
desvetllí el son
d'aquells que han mort
sense tenir el cap cot.
III
Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.
Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l'amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostres cos sempre estarà en primavera.
Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
IV
La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
del victoriós poema."
Lluís Llach
27.11.11
23.11.11
Dia trist, molt trist...
Lynn Margulis
Motserrat Figueras.
Dues dones , dos genis, que ens han deixat en poques hores de diferència.
Demà potser em sortiran més paraules, però avui no.
Ara us deixo amb elles, perquè el que han estat i han fet farà que se les recordi per molts anys:
Lynn Margulis:
-Lynn Margulis és una de les més importants científiques en el camp de la microbiologia. Les seves aportacions a la biologia i l'evolucionisme són diverses. Entre d'altres, destaca la seva Teoria sobre l'Endosimbiosi.
-Lliçó magistral a càrrec de la Sra. Lynn Margulis, catedràtica de mèrit del Departament de Geociències a la Universitat de Massachusets, inclosa dins de l'acte de la seva investidura com a doctora honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Montserrat Figueras:
Cliqueu a sobre dels enllaços liles i verds.Gràcies.
20.11.11
A la manera del Mag Andreu.Endevinalla 329.
Podria haver trigat més però només ha passat una hora des de la publicació del meu darrer post quatribarrat: "L'independentisme no s'acollona davant la majoria aclaparadora del PP".
Em pensava que s'hi quedaria a dormir, però ha marxat després de llegir l'apunt que vaig escriure l'altre dia, aquell d'en .7, que vaig anomenar: "Què és l'amor?".O potser ho ha fet després de llegir els enllaços verd cogombre que hi vaig adjuntar, aquells que parlaven sobre els "psicòpates".O potser després de llegir l'enllaç blanc "Floquet de Neu" que vaig batejar amb el nom del bacteri ,del grup de les espiroquetes, que provoca la sífilis: Treponema pallidum.
Qui és?.
Tornarà?.
Estic "aterrada".!
"Oxígeno,oxígeno".!
17.11.11
Suscribirse a:
Entradas (Atom)