El jardiner

El repós de la mirada

"Quan pinto sempre escolto música. La música segueix també el moviment de la tinta, dóna a la pintura una mena de ritme"

Gao Xingjian



I la mirada no pot ser cap altra,
blava com el mar.

Per a qui he tingut tan a prop,
no hi pot haver judici.
Si en moments de tempesta,
no em va deixar a la deriva,
haig de correspondre amb la meva vela llatina,
i navegar amb ella.

Amb ella,
i sota la llum de la lluna.

Gràcies a Déu...

...que Déu existeix i fa miracles.

És un tema que em tenia amoïnada.Ara feia temps que no es manifestava fent un miracle.
Però avui l' ha fet.Ara sé que pot canviar a la gent en dos dies . Oh, alegria!.

Gràcies a ell avui he vist gent que, de la mateixa manera que ahir menjava ,voraçment, patates xips davant la televisió , mentre mirava un partit darrere l'altre d'aquest esport nacional que en diuen futbol , avui , oh miracle, menja patates xips ,o no , davant la finestra , mentre llegeix un llibre de poesia, de bruxas per exemple.
També he vist gent que portava mesos omplint el sac amb blat i que avui, oh miracle, l'ha lligat. Ai si està foradat.

Realment he vist que ha canviat la situació de tanta gent en dos dies que he arribat a la feliç convicció que Déu vostre senyor és bo i que , per fi, ha fet justícia i ha donat a cadascú el que es mereixia.
Que cap membre del PP dubti del bon senyor, que ja sé que no ho solen fer però per si de cas. Déu ,al final ,sempre fa el millor per a tothom.

Només he trobat a faltar un tercer miracle, que diuen que el tercer és el definitiu: sanarà als cecs encara que siguin del PP?.Perquè hi ha algun membre del PP que lluny de ser curt de vista està més cec que un talpó cec.Que és de poble i no ha previst de què pot ser capaç una persona que està en una llista d'un partit polític no afí , de poble també. A aquestes alçades ja s'ha de ser innocent.
Ai ,val més que aquest es dediqui a recitar poesia , encara que ho faci malament. Ja ens posarem els auriculars.

Gràcies a Déu que Déu existeix i fa miracles.

Arriba el novembre

I el Nadal ja està a la cantonada.
Bones Festes!

Barreja en rosa.

Com la llet de la santa,
aliment dels vampirs adolescents.
Com el fruit de la magrana,
menjar de verges pures i pensaments impurs.
Com la polpa de la maduixa,
llavis de dona.

Barreja en rosa.

Com la flor del cirerer,
al Japó florida pel febrer.
Com la pantera dels anys seixanta,
seixanta-quatre exactament.
Com el perfum Versace,
italià havia de ser.

Barreja en rosa.

Com el llit de la Barbie,
per a jugar a mel d'amagar.
Com el diamant africà,
per a mirar i no tocar.
Com la punta del fong,
Phallus impudicus.

Barreja en rosa.

Vici de déu.
Aroma de diable.

Sobre el canvi climàtic o l'escalfament global

Ella vivia sota un caràcter continental: fred,introvertit,discret,precís,responsable, exigent.



Li agradava la taula ben parada.El menjar al punt ,ben presentat, ben acompanyat.
Francés, entre d'altres.



La música...mmm ,la música de bon gust.
La cuina neta i endreçada.
Els coberts a taula.
Una bona sobretaula.
Les salses refinades.



Però es va trobar amb un caràcter llatí, calidesa, àpats informals , menjar italià, música de jazz, les mans com a coberts, un bon sobreterra. I amb les salses que tenien un punt d'anís.

Una història delicada, tendra i deliciosa.
Apte per a explicar el canvi climàtic o l'escalfament global.
Si, a més a més ,us agrada el saxo, us la recomano.

Xeps, xeps...datirulirú,xi bom,xi bom bom...datirulirú,xi bom,xi bom bom...datirulirú.

Sis mesos, una dansa i un record

El silenci dels morts

La terra cobra el delme.No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d'ells
és molt a prop.

Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure'ns. Llur silenci
se'ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.

No deixis de voltar-te
de les seves imatges.Cada dia
posa'ls flors al costat, per si poguéssin
sentir la flaire de les roses.

Què sabem de cert
de llur manera d'ésser ?. Preservem les coses
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se't manifestaran.

I si no ho fan, espera,
pacientment, contemplativament,
tota la vida.Viu la teva vida
mesclada amb ells.

Usa dels morts així.

Joan Vinyoli.
Poesia Completa.
Pròleg d'Enric Casasses.
Labutxaca. Edicions 62.Barcelona,2008