Illa

ILLA

O sigui que això és la felicitat,
aquest treballador per hores.
-Anne Sexton-

És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat.
des de l'illa se sent el seu renou llunyà.

Ens hem ficat a l'aigua despullats.
Al fons hem vist rogers,anemones, eriçons.
Mira, l'aigua mou la sorra com el vent mou el blat.
M'he submergit i t'he mirat des de sota.
M'agrada el teu pausat moviment de braços i cames,
m'agrada quan el pubis t'agafa forma d'alga.

Hem sortit de l'aigua.Fa calor i els pins ombregen.
Els teus braços estan salats, salat el pit, salat el ventre.
La mateixa força que lliga la lluna i el mar
també ens ha lligat a nosaltres.
Els segles s'han convertit en segons i els segons, en segles.
Peres sense pell, els nostres cossos.

Al fons hem vist rogers, anemones, eriçons.
És diumenge a la platja per a la gent de bona voluntat.

"Mentrestant agafa'm la mà".
Kirmen Uribe.
Traducció de Joan Elordi i Laia Noguera.
Primera edició: setembre del 2010.
Edicions Proa.Barcelona.

No es pot dir

NO ES POT DIR

No es pot dir Llibertat, no es pot dir Igualtat,
no es pot dir Fraternitat, no es pot.
Ni arbre, ni riu, ni cor.
S'ha oblidat la llei antiga.

Una riuada s'ha endut el pont entre les paraules i les coses.
No es pot anomenar mort allò que el tirà considera decisió.
No es pot dir quan ens manca una persona,
quan ens dessagna el record més petit.

La llengua és imperfecta, els signes s'han gastat
com rodes de molí, de tant utilitzar-los.Per això,

no es pot dir Amor, no es pot dir Bellesa,
no es pot dir Solidaritat, no es pot.
Ni arbre, ni riu, ni cor.
S'ha oblidat la llei antiga.

Però quan sento que dius "amor meu"
he de reconèixer que tinc esgarrifances
tant si és veritat com si és mentida.

"Mentrestant agafa'm la mà".
Kirmen Uribe.
Traducció de Joan Elordi i Laia Noguera.
Primera edició: setembre del 2010.
Edicions Proa.Barcelona.