30.1.09

Operació Valquiria.

Acabo de visionar la pel.lícula que anunciaven per la televisió i que portava per títol el mateix nom que l'utilitzat com a pla d'emergència militar del Tercer Reich per estabilitzar el govern en cas que caigués el dictador Adolf Hitler. Estava previst executar-lo si es produïa una revolta massiva dels obrers estrangers esclavitzats a Alemanya o una situació de greu caos civil a rereguarda a causa dels bombardejos aeris dels aliats.

"Operación Walkiria", una pel.lícula produïda a Alemanya el 2004 amb guió i direcció de Jo Baier i que m'ha fet pensar en els milions de civils innocents que s'haguessin pogut salvar de l'horror nazi. En com hagués canviat la història d'Europa si el 20 de juliol de 1944 no hagués fallat el coronel comte Claus von Stauffenberg .No crec que pensar en la mort d'un monstre com Adolf Hitler, per salvar a tanta gent de la barbàrie, fos un pecat mortal.

Ara em caldria veure la pel.lícula dirigida per Bryan Singer al 2007, estrenada als Estats Units al 2008 i protagonitzada per Tom Cruise . S'ha estrenat aquest gener a Alemanya no sense sentir-se previament un gran soroll mediàtic i que al final ha quedat en un no res. Cosa que celebro.

Donat que avui , 30 de gener , és el dia que han triat per estrenar la pel.lícula al nostre país i a Espanya, us deixo reflexionar sobre el tema.





Cal no oblidar que també és el dia Escolar de la No Violència i la Pau i que enguany es celebra el 45è. aniversari del seu naixement.
Des d'aquí desitjo , a aquells professors i professores que han actuat utilitzant qualsevol tipus de violència cap els seus alumnes , que tinguin un bon mal de ventre i de consciència. No crec que pensar això sigui un pecat mortal tampoc.

New door, new look

11.1.09

Comiat.

Noto que fa fred.
És el gener.
La neu caiguda aquests dies.
La calefacció que s'ha espatllat.

Hi ha més llum.
És el gener.
La posició de la Terra respecte del Sol.
La làmpara que és nova.

Noto l'aire més net.
És el gener.
La tramontana de l'Empordà.
La finestra que resta oberta.

Hi ha més soroll que mai.
És el gener.
La guerra que no acaba.
L'horror de l'infant.

Noto que hi han persones al món.
És el gener.
La bona gent que conec.
La meva filla.

Hi ha més blavor al mar.
És el gener.
El reflexe del cel clar.
La pintura que no acabo.

El bloc que tanco.
Els comentaris que guardo.
No és un adéu per sempre.
És un estat d'ànim.

8.1.09

Una bona adquisició.


Volia tocar la bateria com el seu germà . El seu somni era tocar en un grup de jazz. Un combo de 4 o 5 músics: 2-3 baixos, 1 bateria i 1 cantant.

Sabia que el seu germà tenia un amic que ara tocava el baix. Havia tocat el clarinet i també el piano quan era més petit.

Li havien explicat que ambdós anaven al mateix institut i que havien compartit escola a primària. Les seves mares es coneixien des feia molts anys,les dues es dedicaven a l'ensenyament, tenien molts temes per compartir i a totes dues els hi agradava molt parlar.Quan els seus fills feien un festival a l'escola i després a l'institut, elles guardaven el record en forma de fotografies que no tindrien cap pudor en fer públiques per internet.Potser , pensaven, els seus fills artistes en potència serien famosos músics de jazz.Si els veia algú per internet des qualsevol lloc del món podrien rebre una oferta de treball.De fet, ell mai havia vist les fotografies fins aquell dia ,quan buscant informació sobre "la bateria" va trobar les fotos del seu germà , del seu amic i de la resta del grup.La seva mare estava orgullosa del seu fill gran i ell ho sabia.Solia dir que era un superdotat i això representava tot un repte per a ell.

El seu germà era baix i ros, l'amic alt i moreno. També era musculós, l 'amic prim. Era un noi bastant madur per l'edat que tenia, l'amic en canvi era molt infantil. Aparentment eren molt diferents però igual que les seves mares s'entenien perfectament.

En el fons eren les seves creacions.Feien el que elles, maquiavèl.licament, havien estat planejant des que es van veure. Si els fills anaven a les mateixes escoles, a les mateixes classes, compartint els mateixos professors, si ho feien tot junts , elles podrien compartir moltes coses juntes també , com un matrimoni.El somni d'una mare era fer classes en el mateix institut que l'altra.

Quan ell va dir de tocar la bateria com el seu germà, la seva mare es va veure salvada.De moment no treballaven en el mateix institut però podrien compartir durant alguns anys més , els festivals, concerts, audicions, que les aproparien per compartir ,dissimuladament, emocions, sentiments, passions, "puncions de desig adult". Ara que els fills estaven a punt de deixar l'institut, la seva continuïtat afectiva l'asseguraria el nou bateria. En escoltar-los l'amiga va contestar: "una bona adquisició ".

Res li feia suspitar , a ell, que no veuria més a aquella professora per aquella escola.
Tot el que havia planejat la seva mare pels propers anys quedaria mutilat en poques hores.

Un 9 de gener , aquella dona va protagonitzar una escena pública d'histèrica esquizofrènia i paranoia, al bell mig del carrer ,en plena tarda i a la sortida d'una escola, en hora punta . Una escena patètica, a crits, amb prepotència i mala educació, a un pare i a la seva millor alumna, deia. Eren tantes les coses que creia conèixer. Una vegada més feia pública la seva ignorància.

Tothom la coneixia menys ella que n'estava bojament enamorada.

El seu fill petit ja fa un any que toca la bateria.