Una bona adquisició.

Volia tocar la bateria com el seu germà . El seu somni era tocar en un grup de jazz. Un combo de 4 o 5 músics: 2-3 baixos, 1 bateria i 1 cantant.

Sabia que el seu germà tenia un amic que ara tocava el baix. Havia tocat el clarinet i també el piano quan era més petit.

Li havien explicat que ambdós anaven al mateix institut i que havien compartit escola a primària. Les seves mares es coneixien des feia molts anys,les dues es dedicaven a l'ensenyament, tenien molts temes per compartir i a totes dues els hi agradava molt parlar.Quan els seus fills feien un festival a l'escola i després a l'institut, elles guardaven el record en forma de fotografies que no tindrien cap pudor en fer públiques per internet.Potser , pensaven, els seus fills artistes en potència serien famosos músics de jazz.Si els veia algú per internet des qualsevol lloc del món podrien rebre una oferta de treball.De fet, ell mai havia vist les fotografies fins aquell dia ,quan buscant informació sobre "la bateria" va trobar les fotos del seu germà , del seu amic i de la resta del grup.La seva mare estava orgullosa del seu fill gran i ell ho sabia.Solia dir que era un superdotat i això representava tot un repte per a ell.

El seu germà era baix i ros, l'amic alt i moreno. També era musculós, l 'amic prim. Era un noi bastant madur per l'edat que tenia, l'amic en canvi era molt infantil. Aparentment eren molt diferents però igual que les seves mares s'entenien perfectament.

En el fons eren les seves creacions.Feien el que elles, maquiavèl.licament, havien estat planejant des que es van veure. Si els fills anaven a les mateixes escoles, a les mateixes classes, compartint els mateixos professors, si ho feien tot junts , elles podrien compartir moltes coses juntes també , com un matrimoni.El somni d'una mare era fer classes en el mateix institut que l'altra.

Quan ell va dir de tocar la bateria com el seu germà, la seva mare es va veure salvada.De moment no treballaven en el mateix institut però podrien compartir durant alguns anys més , els festivals, concerts, audicions, que les aproparien per compartir ,dissimuladament, emocions, sentiments, passions, "puncions de desig adult". Ara que els fills estaven a punt de deixar l'institut, la seva continuïtat afectiva l'asseguraria el nou bateria. En escoltar-los l'amiga va contestar: "una bona adquisició ".

Res li feia suspitar , a ell, que no veuria més a aquella professora per aquella escola.
Tot el que havia planejat la seva mare pels propers anys quedaria mutilat en poques hores.

Un 9 de gener , aquella dona va protagonitzar una escena pública d'histèrica esquizofrènia i paranoia, al bell mig del carrer ,en plena tarda i a la sortida d'una escola, en hora punta . Una escena patètica, a crits, amb prepotència i mala educació, a un pare i a la seva millor alumna, deia. Eren tantes les coses que creia conèixer. Una vegada més feia pública la seva ignorància.

Tothom la coneixia menys ella que n'estava bojament enamorada.

El seu fill petit ja fa un any que toca la bateria.