30.12.08
2009. Buscant la perfecció
Continuaré buscant, entre altres coses, la perfecció. A veure si el somni es fa realitat.
Crec que els somnis es poden fer realitat.També crec que no tots ,malauradament.Però si hi han possibilitats i un treball al darrera, la recompensa pot arribar.
Desitjo que els vostres somnis es facin realitat. Us ho desitjo a tots pel nou any que comença. A tots: petits i grans, grans i petits, petits i petits, grans i grans, homes i dones, dones i homes,homes i homes, dones i dones...
Brindaré per l'any nou i per tots vosaltres escoltant aquesta peça dels Thomas Dybdahl . De moment ho faré amb aigua i quan pugui amb Mont-ferrant el cava que, no sent el més perfecte, és el de casa. Ho sento per les noies de Freixenet., "Dice"
Salut i bon any!.
Etiquetes de comentaris:
"Dice",
aniversaris,
aprenentatge,
Blanes,
celebracions,
comunicació,
música,
publicitat,
reflexió,
Thomas Dybdahl,
valors,
video
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No sé jo qui ha escrit que els somnis d'un tinguin que ser feliços per a tothom. I si somio la desparició d'algú? així pam i ja està. No has somiat mai,fins i tot deistjat intensament, en algún moment d'ira justificada una desaparició criminal? Digue'm que si que si no hauré de tractar-m'ho. ;-)
ResponderEliminarDe tota manera, i per si de cas, no desitgis imprudentment que s'acompleixin els somnis dels altres. Mai es sap!
Volia dir-te: "que així sigui, que els nostres somnis, de tots nosaltres, es facin realitat".
ResponderEliminarDesprés de llegir el comentari d'en Jaume, puntualitzo:
"Que els nostres somnis en positiu, els de tots nosaltres, es facin realitat".
Molt guapo el vídeo de Dice!
Molt feliç 2009, Fina!
Bona entrada d'any!
ResponderEliminarM'adhereixo a la puntualització d'en Ferran :)
No deixis de somiar mai Fina perquè, els teus somnis són nets i generosos.
ResponderEliminarXin Xin
Jaume, no!.
ResponderEliminarhahaha.
Jo sóc una romàntica reincident.En els meus somnis , els protagonistes només moren per amor. Que bonic.
En l'últim punt sí que hauriem de ser curosos: jo desitjo prudentment que s'acompleixin els somnis que els altres volen que es facin realitat. Una altra cosa és que després , tots plegats, estarem esperant amb candeletes que arribi "la seguretat en el nostre entorn". :-)
Josep Lluísssssssssssssss!
Ferran , no em diguis que tu també ets un assassí en potència!
ResponderEliminarLa mare del Déu, estic envoltada de gent terriblement perillosa!( quan somnia). :-)
Podré escapar?
Josep Lluísssssssssss!
Josep Lluísssssssssssssss, l'Edu tambéeeeee.
ResponderEliminarEl que sí que em queda clar, és que caldria fer alguna cosa per a no tenir mals sons després d'una ira justificada, o no.No sé, potser anar a Montserrat?
Ara que ,qualsevol va a Montserrat amb el perill que hi ha ara. Potser seria pitjor el remei que el mal!. :-)
Josep Lluís, sort que has arribat!.
ResponderEliminarPujar a Montserrat tampoc m'acabava d'agradar. :-)
I llargs,J.L., els meus somnis són llargs...poden durar ,fins i tot, tota una vida. Ho faig per dona'ls-hi temps a que es facin realitat. No sé si és una bona tàctica però així aprofito per dormir, que m'encanta dormir. :-)
Xin, xin, i feliç 2009 a tots.!
Bon any a tu també, ens seguim llegint als blocs
ResponderEliminarXin xin, Eduideas.
ResponderEliminarNo ho sóc, no ho sóc!! :-)
ResponderEliminarFerran, m'ho jures per Déu vostre senyor?
ResponderEliminarSi, mai és sap!
ResponderEliminarAnònim, el teu llarg comentari m'ha despistat una mica.
ResponderEliminarSi haguessis deixat el teu nom ara sabriem si ets dels/les que somien en positiu o en negatiu.
Li contestes directament a en Jaume Puig perquè ets dels/les que somien o fins i tot desitgen intensament ,en algun moment d'ira justificada, una desaparició criminal?.
Anònim, ja tinc les teves dades.
ResponderEliminar