Aquest desembre ha començat millor que el passat mes de novembre. Aquell 1 de novembre va ser la culminació,espero, d'un mal any per a mi.
Un intens dolor em despertaria a les 7 de la matinada i provocaria la meva peregrinació per consultes mèdiques,centres de diagnòstic per la imatge, visites a l'A.T.S, acompanyada per la ingesta intramuscular del contingut de dotze ampolles marrons que portaven inscrits ,en lletres blanques, els fàrmacs d'aquell líquid violat, entre tots ells...la cortisona, i acompanyada també per la ingesta oral de múltiples peces medicamentoses de formes i colors diferents, com ara les diminutes píndoletes grises d'antiinflamatoris, les càpsules verdes i blanques de relaxants musculars i les blanques i vermelles dels protectors per a la irritació dels nervis. Davant de tanta varietat no podien faltar les càpsules blaves i taronges dels protectors per a l'estómac.
Un mes d'intens dolor, d'atordiment per efecte de tanta medicació, de patiment d'alguns dels seus efectes secundaris...que no són pocs. Un mes negre.
Ara respiro una mica. Ja he deixat gairebé tota la medicació, m'he quedat només amb les petites píndoles blanques i vermelles i una malaltia crònica i dolorosa. Però la propera setmana haig d'anar a veure al mateix metge que em va portar la capsulitis adhesiva , que ara ja sé que és autista però bo, així que veurem com continua el viacrucis. Espero no acabar com Jesús.
Desembre, canvi de mes i d'ànims. Serà un mes groc?.
De moment, avui la professora russa de piano de la meva filla, l'ha convidat a tocar en un concert que es celebrarà la propera setmana en una església d'un poble del Maresme.Serà un concert de Nadal. Li ha deixat triar la peça i no l'ha forçat a tocar, però ha pensat que això seria bo per a ella i que la motivaria molt. La professora és molt respectuosa , afectuosa i responsable. La meva filla s'ho ha pensat una mica, ara fa temps que no toca en públic,però de seguida s'ha decidit i ha triat una peça, una de J.S.Bach. Li agrada molt i a més a més trobo que ha fet bé, s'hi escau per interpretar-la en una església. La peça s'anomena: "Jesús és la meva alegria". Sens dubte una cantata meravellosa.
És un plaer escoltar-la.
Us deixo amb dues versions del moviment núm.10 de la Cantata BWV 147 de J.S.Bach, Coral "Jesús és la meva alegria".
La primera, sense orquestra ni coral.
La segona, completa.
No us ha arribat la música al cor?.
Bon concert de Nadal, vermell, verd i daurat.!
Sort al concert i sort amb la salut. Segur que tot millorarà a partir d'ara...
ResponderEliminarGràcies Salvador per ambdues sorts.
ResponderEliminarCrec que sí, que a la meva filla li anirà molt bé. A més a més també tota la familia ha reaccionat amb il.lusió i de moment ja tindrà força públic.Això sempre farà més fàcil que continui amb la música.
I pel que fa a la meva millora,de veritat que l'espero amb candeletes...