Fa molts anys, vaig anar a veure "Slastic", un espectacle de la companyia catalana de teatre còmic i llenguatge gestual, Tricicle , a Calella (Maresme).
Fa pocs dies, vaig anar a veure "al metge" i ja m'ho vaig pensar...em faria aquella pregunta.
Me la faria.?
Sí, sí, me la va fer.
Fa esport?.
NO!, li vaig contestar.
Mentida, el to no va ser aquest. Estava davant del metge i encara no sabia el què tenia. Una no pot fer el ruc, ni que sigui el ruc català, quan té un metge al davant i una malaltia en el braç.
La meva resposta va ser més aviat aquesta:...mmm...no,no...no en faig d'esport... Punt i a part.
Estava esperant una mirada d'aquelles matadores que et claven els metges quan no fas allò que mig planeta fa cada dia al matí, a la tarda o al vespre. O millor dit, al matí, també a la tarda i naturalment al vespre (tot sigui per tenir un bon cos). Allò que deixa a mig planeta suat fins les celles i amb una pudor que tomba d'esquena.
Després diran, que l'efecte hivernacle el produeixen els gasos de les vaques.
El metge em va examinar el braç i va descobrir...que tenia la musculatura i flexibilitat d'un nen petit.!
Mira que bé, que juvenil.!
I que dolent també ,quan ja no ets tan juvenil.
En fi, que no em vaig salvar de la recepta: antiinflamatoris de cavall durant 7 dies, píndoles protectores antiperforació d'estómac ,una resonància magnètica, unes 365 sessions de fisioteràpia i potser una intervenció quirúrgica. Olé quina alegria. Punt i a part.
Ara, com els esportistes de veritat. A patir. Vull dir a suar.!
Que tremoli el planeta. I la capa d'ozó.
Veig que has trobat la fórmula de l’eterna joventut: no fer esport!.
ResponderEliminarHi ha un bon amic meu, que mentre fem la xerrada davant del mar amb una cervesseta ben fresca. En veure passar algú fent esport davant nostre, cansat, suat, amb la cara demacrada em diu: veus Josep Lluís quina cara fa, això no pot ser bo per la salut. Seguim, seguim amb el nostre...
Res. Segur que quan comencis les sessions d'esport li trobaràs el gust i ja no podràs parar mai més. Segurament que no aniràs als Jocs Olímpics però el teu cos t'ho agrairà profundament. Segur.
ResponderEliminarUna abraçada i bon esport.
Fina
ResponderEliminarcom a mínim pago el gimnàs, encara que no hi vagi, amb això ja compleixo, no?
:)
Per cert, al obrir el teu blog es dispara un pop up i en a questa ocasió era una propaganda del R. M. amb la cançoneta "hala madrí, etc etc"
El cos es queixa per què el mimem i estem per ell!!
ResponderEliminarO sigui que ja saps a cuidar-te i que no sigui rés el problema.
Jo et suggeriria qué, més que esport, que no sempre ve de gust, has pensat en fer ioga?... És una altra opció que potser sigui més efectiva si realment et sens convençuda del seus efectes!!
T'ho dic per la meva bona experiència!!... i perdona si m'estic posant on no em toca!!
Qué et milloris i sigui la que sigui la teva decisió, que et vagi bé.
Una abraçada.
Vaja,vaja, em sembla que he trobat el còctel perfecte! :
ResponderEliminarUna mica de Josep Lluís ,que li agrada més fer la xerrada i prendre una cervesa fresca amb els amics, que fer esport del que deixa la cara demacrada, com a mi.
Un xic d'Alcaliudeslsmots que , per les fotos que li he vist, crec que li agrada l'esport de velocitat, aquell que no dóna temps ni a suar. I miri sí, li haig de donar la raó : quan començo a fer cert esport li trobo tant el gust que no puc parar.
Unes gotes de Nomesploraria, que està disposat a pratrocinar l'esport sigui com sigui i a canvi de res. Això és passió i altruïsme. M'agrada.
Ah, també li haig de donar la raó en una cosa: és veritat que a vegades es dispara el pop up del Fantasma de l'Òpera. :-)
I un raig de Montse,que amb la seva amabilitat em proposa una alternativa a l'esport actiu ,que li haig d'agrair perquè em transportaria rapidament a Índia, pais que m'agradaria tornar a visitar. Ah, i no la penso perdonar, perquè no hi ha res que li hagi de perdonar.
A tots, gràcies pels vostres comentaris , que recordaré mentre estigui fent aquest esport passiu anomenat fisioteràpia que em tocarà fer per uns quants mesos,sota les mans de la Marta(fisioterapeuta), a qui acabaré estimant,perquè sé que el dolor que em provoca avui serà l'alegria de demà!.
Almenys així ho espero.! :-(
Una abraçada a tots. :-)
ANIMA'T,I MIRA AQUESTA PÀGINA WEB
ResponderEliminarPICTORICA:
WWW.PEPAPOCH.COM
Montse i Tori
Montse i Tori,
ResponderEliminarCarai amb la Pepa, quina trajectòria. M'agrada com pinta, els colors que utilitza, el seu compromís.
Bona crítica la de l'Arnau Puig, el filòsof que volia provar
el peix més blanenc de tots els que hi havien en la carta d'aquell restaurant.Doncs, la "Molla", li vam dir. I va trobar que tenia masses espines. Bé, millor hagués estat un "Rap".
Però no sempre les coses surten com un voldria.Jo mateixa volia un braç per poder pintar( ara que en tenia ganes) i ara resulta que tinc un "braç congelat".!
Gràcies per la pàgina pictòrica i pels ànims.
Aviat faré cas del que va dir un altre metge: "tenir un "braç congelat" no impedeix escriure algun post.Però sí, tenir molta paciència."
"Ok", Salvador. Ho faré.
Una abraçada a tots tres.
"Però sí que REQUEREIX, tenir molta paciència", volia dir.
ResponderEliminarOstres! què has fet perquè se t'hagi congelat una espatlla ?!?
ResponderEliminarJaume,
ResponderEliminarAra que no ens veu ni ens sent ningú...Crec que va ser un dia que vaig ballar un tango amb una persona que en sabia més que tu. I que no va tenir en compte que el meu braç no era de goma. ;-)
O potser va ser posant-me l'abric com sempre havia fet. O potser va ser jugant amb el gos. O potser per una hipermobilitat congènita dels meus lligaments tal i com va dir el metge.
O... jo què sé.
Però un dia vaig sentir un dolor molt fort al braç i rapidament aquest se'm va anar immobilitzant fins a un extrem d'espant.
A totes les dones de més de 40 anys que heu tingut la paciència de llegir fins aquí,que sou unes quantes i no cal que us traieu anys ;-) : compte amb els moviments que feu amb els braços.
Els homes podeu estar tranquils, que aquesta és una afecció que ataca més a les dones, no se sap per què.Mira que bé (per vosaltres clar).
La meva hipermobilitat, a la llarga, m'ha passat factura.
Ara, he entés el per què de les meravelloses notes de gimnàstica que portava a casa quan era estudiant.I per què he sigut tan flexible, fins aquest any.
Jaume , alguna pregunta més?,hahaha.