31.12.07

La reflexió de final d'any

Està a punt d’acabar l’any 2007.

Ha fet un mes que estic viatjant per aquest món de la blogosfera i de la catosfera..

El món no deixa de sorprendre’m cada dia. Si ho miro optimistament, això no està gens malament. Que el món i la seva gent em sorprengui està molt bé . I encara que he de confessar que les sorpreses desagradables no m’agraden gens, sempre se’n pot treure alguna cosa de profit.

Faig un repàs al meu bloc, com els programes de televisió que per aquestes dates fan un repàs del què ha passat al món al llarg de l’any. De tots els posts que he fet, en destaca un. Sens dubte que el post que més adrenalina ha fet segregar als meus lectors, ha estat el :“ De la frivolitat d’algunes persones altrament dites professors”.

Justament, i per atzars de la vida, el vaig escriure pocs dies abans que donessin a conèixer els resultats de l’informe PISA.He tingut a alguns docents i pares en estat d’esverament. Al cap i a la fi els resultats de l’informe PISA no han estat culpa meva, jo no en sabia res de res. Però el President de la República Francesa , el famós Nicolas Sarkozy, sí que sabia com estava el sistema educatiu al seu país molt abans que comencés el curs escolar a França. Per això va redactar una carta destinada als educadors francesos i que bé es podria aplicar en aquest país nostre ,que és Catalunya.

Pel president francés,la responsabilitat en matèria d’educació ,és sobretot dels educadors, aquí podeu llegir la carta de Sarkozy. Si cal canviar el sistema educatiu, doncs es canvia, si cal passar pel sedàs als professors, doncs se’ls passa, tot sigui per obtenir uns professionals competitius i de màxima qualitat . Si amb bones idees, mitjans , i els millors professionals , s'aconsegueixen resultats de qualitat en els nostres alumnes, benvinguts siguin els canvis.

I això és aplicable també a la que jo en dic “ mal anomenada Escola de música de Blanes”. Des d'aquí dono les gràcies a l'Anna Sais per aclarir quin és el nom correcte de l'entitat i per explicar una breu història sobre aquesta.Però quan jo l'anomeno així, em refereixo a que no és pròpiament una escola, perquè no està constituïda com a tal. De fet és més una acadèmia que una escola.

Però li continuaré dient escola pel costum .

Una escola de música pseudoprivada ( per tant no totalment privada perquè a més de rebre els diners privats de les quotes dels alumnes rep també diners de l’Administració, això és, de l’Ajuntament de Blanes , o sigui diners públics que han sortit dels impostos dels habitants de Blanes), no hauria de tenir problemes a Blanes si fos competitiva, perquè no n’hi ha cap més d’escola de música al nostre poble.

Quan es diu que l’escola és privada, que rutlla i que té una direcció eficaç, i al mateix temps es demana que es faci una escola municipal , i que s’asseguri el futur dels alumnes ,potser és que la direcció no ha estat tan eficaç.

L’escola és cara, amb això crec que tothom hi estaria d’acord. Alguns pares no poden pagar el preu i és una llàstima que els seus fills no hi puguin accedir. Però també cal dir que altres pares que poden pagar-lo o que fan un esforç molt gran per poder-lo pagar , treuen als seus fills de l’escola perquè consideren que la relació qualitat preu, no és l’adequada .

Els pares observadors i exigents han vist com ha anat el funcionament de l’escola en els tres últims cursos, coincidint amb el canvi de direcció de l’escola i amb
la contractació de certs professors ( no parlo de la cobla ni de la banda).

No és trist també que els alumnes marxin de l’escola perquè no han rebut un tracte adequat per part d'alguns professors o perquè alguns pares no han rebut un tracte adequat per part del director de l’escola ?.

Els pares tenim paciència, alguns molta, molts sabem la història d’aquesta entitat i l'hem viscuda des de petits, alguns sabem el què costa tirar endavant un projecte i per això ens l’hem fet un xic nostra l’escola i hem aguantat moltes coses amb responsabilitat.

Però no es pot demanar col.laboració als pares i als alumnes i alhora dona'ls-hi mal servei, de "ser cornut i pagar el beure” la gent se’n cansa , i els alumnes senzillament marxen.

Aquesta escola necessita canviar moltes coses, fer un exercici d’autoreflexió, d’autocrítica i aprendre dels errors.

No es pot demanar ajut als de fora, si no s’està disposat a canviar les coses des de dins.


A tots els que em llegiu...que tingueu una molt bona entrada d'any i que el 2008 sigui el millor que heu tingut mai.

26.12.07

Paris mon amour...

Viatjar a Paris ,és trobar-se amb una gran capital cultural europea.

Viatjar a Paris és trobar-se amb: Monet, Manet,Toulouse-Lautrec, Gauguin, Van Gogh, Pissarro, Renoir, Degas, Seurat, Sisley, Rodin, Picasso, Dalí, Cézanne, Matisse, Modigliani ,Derain, Rousseau, Soutine, El Bosco, Gericault, Vermeer, Leonardo da Vinci, Braque, Miró, Kandinsky ,etc,etc,etc.

És trobar-se amb una llarga llista de: pintors, escultors, dissenyadors, arquitectes, músics, escriptors,actors.


És trobar-se amb infinitat d'espectacles musicals i teatrals,amb monuments de totes les èpoques i estils.

A Paris s'hi troba gastronomia de tot el món.

Paris és ara cosmopolita com mai .

Però diuen els entesos, que actualment la capital cultural del món és New York.

Sens dubte que ho és.

New York impressiona. Té de tot i més.

Els artistes saben bé on han d'anar per triomfar.I ja sabem que qui triomfa a New York ,triomfa al món.

De totes maneres com diu en Humphrey Bogart a "Casablanca"(la pel.lícula romàntica per excel.lència)... "sempre tindrem Paris".





La Josephine Baker estimava Paris.

Va conèixer la que en aquells moments era la capital culturaldel món.La va conèixer i la va viure.

Però és ara la Madeleine Peyroux qui ens interpreta a ritme de jazz ,la famosa cançó de la Baker, "J'ai deux amours".


25.12.07

Bones Festes i Bones Vacances amb DIANA KRALL!

"S' Wonderful".......jazz amb estil.


"Por una Cabeza" de Carlos Gardel.

Carlos Gardel, hi posa la lletra i la veu...




Al Pacino,hi posa el ball a..."Perfume de Mujer"




A " All the King's Men", és ella la que hi posa el ball...




I Astor Piazzolla, què hi posa?

19.12.07

ASTOR PIAZZOLLA, màxim exponent del Tango.

Quan parlem de melodia lliscant pels nostres sentits, parlem de l'art de Piazzolla.

Quan la música ens fa vibrar totes les cèl.lules del nostre cos, amb passió , parlem del Tango de Piazzolla.

La "Milonga de l'Àngel",és una de les peces més maques que ha compost Piazzolla.És una versió estilitzada de la tradicional Milonga Argentina, i com a versió culta, no té el ritme necessari per ballar...però sí per escoltar.

Si algú creu en els àngels, aquesta és la seva veu.


Bohème a la una, Bohème a les dues, Bohème a les tres!

Quan vaig sentir la Bohème interpretada per Luciano Pavarotti i Mirella Freni, vaig pensar que Giacomo Puccini l'havia compost expressament per a ells dos. Rodolfo i Mimí , Mimí i Rodolfo...

I pensar que quan la van estrenar al Teatre Regio de Torino, l'ú de febrer de 1896, el públic i la crítica la van acollir fredament...

He triat tres fragments de l'òpera que va consagrar a Puccini com a un gran compositor líric.

"Che gelida manina"





"Si mi chiamano Mimí"





"O Soave Fanciulla"


18.12.07

Que no ens separin les fronteres

Marta, amb el teu permís i el de You Tube, què et sembla si ajudem a difondre un xic més els sentiments de solidaritat, d'igualtat, de fraternitat, i de llibertat?

Sembla ser que per aquestes dates, fem una parada (i no parlo d'una parada consumista precisament) en les nostres egocèntriques vides per passar a pensar un xic més en l'estat físic i anímic dels nostres familiars, dels nostres amics, dels nostres coneguts, i també dels que no sent tan coneguts comparteixen el planeta amb nosaltres.

Què et sembla si els hi desitgem a tots aquella salut, prosperitat i felicitat que voldriem per nosaltres?

Estic segura que em diries: "ok" endavant!...per tant "ok" i endavant.



16.12.07

El Llibertí o la Llibertina?


Tot feia pensar que la nit començava bé...

Trobada amb les amigues de Barcelona, unes salutacions, uns petons de benvinguda i un sopar calentó que ens estava esperant sobre la taula.
Una va triar un "Hot Dog" amb maionesa i una altra una botifarra del país amb un bon raig d'oli d'oliva extra-verge i cru. Per a beure una deliciosa gerra de cervesa.

La del Hot Dog li va preguntar a la de la botifarra:" què en diria en Freud del meu sopar?" i l'altra es va mirar el seu propi sopar i li va contestar:" i del meu , del meu què en diria el senyor Freud?".

Rialles.Tot estava a punt per a anar a veure l'obra de teatre "El LLibertí" de l'autor Eric-Emmanuel Schmitt , sota la direcció de Joan Lluís Bozzo ,al Teatre Poliorama.

Un espectacle divertit, fet en to de vodevil però amb contingut seriós, on l'espectador no només està passivament observant l'acció sinó que també s'està emocionant des de la intel.ligència, des de la complicitat. Amb actors molt entregats al seu paper, sobretot la Laura Conejero fent de Madame Therbouche i en Ramon Madaula fent de Denis Diderot, pintora ella, filòsof ell.

Per a qui vulgui saber què significa per a en Diderot la paraula "moral"..... el plat està servit.
Bon profit!.

14.12.07

Geert Chatrou i el seu xiulet

Ahir, vaig poder escoltar a aquest geni del xiulet en un programa de televisió. Feien un concurs, i la veritat és que tots eren molt bons, però Geert Chatrou va rebre el premi...
Dalt d'un escenari feia impressió, però aquí amb els seus veïns, amb tots nosaltres i bevent cervesa...fa goig.