Quan vaig sentir la Bohème interpretada per Luciano Pavarotti i Mirella Freni, vaig pensar que Giacomo Puccini l'havia compost expressament per a ells dos. Rodolfo i Mimí , Mimí i Rodolfo...
I pensar que quan la van estrenar al Teatre Regio de Torino, l'ú de febrer de 1896, el públic i la crítica la van acollir fredament...
He triat tres fragments de l'òpera que va consagrar a Puccini com a un gran compositor líric.
"Che gelida manina"
"Si mi chiamano Mimí"
"O Soave Fanciulla"
Fantastics la Freni i en Pavarotti en aquesta versió històrica de la Boheme. Que ens deixin, els experts i els snobs, disfrutar d'una musica que, almenys a mi, m'emociona cada vegada que l'escolto. I si es popular, doncs millor.
ResponderEliminarSí, quan es parla de la Bohème sempre hi ha qui diu: sí però musicalment n'hi han de millors,o més complexes, o sí però el texte és molt romàntic, o , bla, bla, bla...i què!. Si et fa sentir, emocionar, riure o plorar...doncs ja ha aconseguit molt , perquè ha aconseguit fer-te sentir viu.Què més podem voler?.
ResponderEliminarSí, a mi també m'encanta la Bohème, i la veritat és que interpretada per aquests dos divos de la veu...és senzillament una meravella.