31.12.07

La reflexió de final d'any

Està a punt d’acabar l’any 2007.

Ha fet un mes que estic viatjant per aquest món de la blogosfera i de la catosfera..

El món no deixa de sorprendre’m cada dia. Si ho miro optimistament, això no està gens malament. Que el món i la seva gent em sorprengui està molt bé . I encara que he de confessar que les sorpreses desagradables no m’agraden gens, sempre se’n pot treure alguna cosa de profit.

Faig un repàs al meu bloc, com els programes de televisió que per aquestes dates fan un repàs del què ha passat al món al llarg de l’any. De tots els posts que he fet, en destaca un. Sens dubte que el post que més adrenalina ha fet segregar als meus lectors, ha estat el :“ De la frivolitat d’algunes persones altrament dites professors”.

Justament, i per atzars de la vida, el vaig escriure pocs dies abans que donessin a conèixer els resultats de l’informe PISA.He tingut a alguns docents i pares en estat d’esverament. Al cap i a la fi els resultats de l’informe PISA no han estat culpa meva, jo no en sabia res de res. Però el President de la República Francesa , el famós Nicolas Sarkozy, sí que sabia com estava el sistema educatiu al seu país molt abans que comencés el curs escolar a França. Per això va redactar una carta destinada als educadors francesos i que bé es podria aplicar en aquest país nostre ,que és Catalunya.

Pel president francés,la responsabilitat en matèria d’educació ,és sobretot dels educadors, aquí podeu llegir la carta de Sarkozy. Si cal canviar el sistema educatiu, doncs es canvia, si cal passar pel sedàs als professors, doncs se’ls passa, tot sigui per obtenir uns professionals competitius i de màxima qualitat . Si amb bones idees, mitjans , i els millors professionals , s'aconsegueixen resultats de qualitat en els nostres alumnes, benvinguts siguin els canvis.

I això és aplicable també a la que jo en dic “ mal anomenada Escola de música de Blanes”. Des d'aquí dono les gràcies a l'Anna Sais per aclarir quin és el nom correcte de l'entitat i per explicar una breu història sobre aquesta.Però quan jo l'anomeno així, em refereixo a que no és pròpiament una escola, perquè no està constituïda com a tal. De fet és més una acadèmia que una escola.

Però li continuaré dient escola pel costum .

Una escola de música pseudoprivada ( per tant no totalment privada perquè a més de rebre els diners privats de les quotes dels alumnes rep també diners de l’Administració, això és, de l’Ajuntament de Blanes , o sigui diners públics que han sortit dels impostos dels habitants de Blanes), no hauria de tenir problemes a Blanes si fos competitiva, perquè no n’hi ha cap més d’escola de música al nostre poble.

Quan es diu que l’escola és privada, que rutlla i que té una direcció eficaç, i al mateix temps es demana que es faci una escola municipal , i que s’asseguri el futur dels alumnes ,potser és que la direcció no ha estat tan eficaç.

L’escola és cara, amb això crec que tothom hi estaria d’acord. Alguns pares no poden pagar el preu i és una llàstima que els seus fills no hi puguin accedir. Però també cal dir que altres pares que poden pagar-lo o que fan un esforç molt gran per poder-lo pagar , treuen als seus fills de l’escola perquè consideren que la relació qualitat preu, no és l’adequada .

Els pares observadors i exigents han vist com ha anat el funcionament de l’escola en els tres últims cursos, coincidint amb el canvi de direcció de l’escola i amb
la contractació de certs professors ( no parlo de la cobla ni de la banda).

No és trist també que els alumnes marxin de l’escola perquè no han rebut un tracte adequat per part d'alguns professors o perquè alguns pares no han rebut un tracte adequat per part del director de l’escola ?.

Els pares tenim paciència, alguns molta, molts sabem la història d’aquesta entitat i l'hem viscuda des de petits, alguns sabem el què costa tirar endavant un projecte i per això ens l’hem fet un xic nostra l’escola i hem aguantat moltes coses amb responsabilitat.

Però no es pot demanar col.laboració als pares i als alumnes i alhora dona'ls-hi mal servei, de "ser cornut i pagar el beure” la gent se’n cansa , i els alumnes senzillament marxen.

Aquesta escola necessita canviar moltes coses, fer un exercici d’autoreflexió, d’autocrítica i aprendre dels errors.

No es pot demanar ajut als de fora, si no s’està disposat a canviar les coses des de dins.


A tots els que em llegiu...que tingueu una molt bona entrada d'any i que el 2008 sigui el millor que heu tingut mai.

No hay comentarios:

Publicar un comentario