"Momssen" de Jaume Puig recomanada per El Llibreter

La Rita ,administradora del bloc "La meva illa roja", ha estat de sort.

El Llibreter, conegut i prestigiós blocaire de la Catosfera Literària , li ha recomanat, de forma personalitzada, la lectura de "Momssen" per aquest Sant Jordi.

Les paraules que ha utilitzat per  convèncer-la han estat les següents:

"una sàtira sobre un sistema polític...amb... personatges que se situen també a les esquerdes, en aquest cas del capitalisme tardà, i fan de les convencions socials un simple decorat on prosperar il·lícitament."

Segur que hi haurà un abans i un després en la vida de la Rita i tornarà  ben aviat a "la meva illa roja" per parlar-ne.

Avui fa un mes que,El LLibreter en va parlar bé de "Momssen". Deia concretament, i entre d'altres :

..." em va agradar molt la manera com Jaume Puig ha aconseguit que m’interessi per la vida d’un sociòpata amoral. A la pàgina 42 ja sabia que llegiria tota la novel·la: del primer capítol —«Sóc Momssen», que presenta de manera eficaç la mentalitat del protagonista, la seva lògica— al cinquè —«Escriptor» que revela la seva autèntica ‘vocació’—, la narració transcorre amb una llibertat veloç, decidint el seu propi rumb, capaç d’accelerar amb tòpics com el de les màfies russes que operen a la costa catalana o de girar cap a una original manera de parodiar l’angoixa de les influències. 

Una llibertat molt ben elaborada, perquè els dos ingredients principals d’aquesta sàtira —sarcasme i caricatura— conviden a l’excés i trobo que l’autor ha sabut definir molt bé els límits del seu estil. Ara que els escriptors tenen a l’abast un repertori infinit de tècniques, les restriccions que s’imposen són tan importants per entendre la seva obra com les eines que trien. La contenció a l’hora d’escriure la veu del protagonista, renunciant a engreixar-la amb un efectisme gratuït, és el principal garant de la versemblança de Momssen, que així depèn més de les regles que estableix des de dins la pròpia novel·la que de l’adequació servil a les lleis de la sàtira.

La paròdia d’un tipus determinat de vocació literària és brutal." 

I per explicar  això, reproduïa un fragment del llibre que, al meu parer, està molt ben triat:

"Per escriure, havia d’evitar llegir. La lectura em contaminaria inevitablement. Les obres escrites eren les restes dels difunts. Allà quedaven, en mans d’aquell exèrcit anomenat bibliotecaris, i disposades per sempre més a infectar qualsevol home amb poc esperit. Calia experimentar. Havia de viure intensament abans de deixar anar res sobre paper. Ja sé que la imaginació i la tècnica poden suplir l’experiència, justament per això havia d’experimentar al màxim. 

Em calia iniciar-me en la maçoneria. Stendhal hi va ser iniciat i almenys un dels protagonistes de la novel·la havia de ser maçó. Primer vaig pensar que llegint alguns llibres en tindria prou, però de seguida em vaig adonar que no entenia res de res. "

No us perdeu aquesta obra d'art  perquè és, tal i com va dir  El Llibreter en el Carpe Diem:

"Una novel·la molt recomanable. Una caricatura sarcàstica i al·lucinant."


 Podreu llegir l'article sencer, aquí.