Escultura de Salvador Fontrodona.
Materials: Espasa en acer inoxidable amb empunyadura de llautó.Balances de llautó.Llibre en ferro.
Pintura: esmalt sintètic.
Mides: 87x38x19 cm.
EN NOM D'AQUELL QUI VA MORIR SOBRE LA PEDRA GRISA.
En nom d'aquell qui va morir sobre la pedra grisa
vull enviar els ocells cap al sud
on el vent bufa entre els boscos negres
nit rere nit i la noia no treu
res més que tristesa del pou,
vull cantar en el seu nom
i escoltar flors en els aires blaus de l'estiu
mirar cap a les valls
i obrir portes i boques per a l'oblidat.
Nombre dels ocells, inconmensurable nombre,
nord del mar,
la meva tomba s'assemblarà a la seva en el blanc del llenguatge,
en els plecs de la còlera
i en l'albada de la llavor captiva
que esdevé pols a les seves mans ertes
en nom d'aquell qui va morir sobre la pedra grisa.
"Sota el ferro de la lluna".(1958).
Thomas Bernhard.
Traducció: Ramón Farrés, 2010.
LLeonard Muntaner, Editor.Palma (Mallorca) 2010.
Gràcies Fina per aquesta entrada.
ResponderEliminarJa saps!
Un gran quadrat no té cantonades,
un gran estri tarda a ser acabat,
un gran so és inaudible,
una gran imatge no té forma.
Una rosa vermella i aquest Momssen, per qui tan estimem!
Molts petons !
"Daodejing". El llibre del "dao" i del "de".
ResponderEliminarLaozi.
Traducció del xinès, introducció i comentaris de Seán Golden i Marisa Presas.
Capítol 41, pàg.107.Editorial Proa.Clàssics orientals.Barcelona, 2000.
Un bell pensament de Laozi.
Tan de bo ho hagués pogut viure.
Petons.
"Tant de bo"
ResponderEliminar