"Tierras de Penumbra", és una pel.lícula que vaig veure fa bastants anys ja. Em va impactar.Pel tema que tracta i com el tracta.Amb sensibilitat, delicadesa, seriositat, serenitat,... Per l'esplèndida actuació dels actors principals l' Anthony Hopkins i la Debra Winger. Hi he pensat moltes vegades en aquesta pel.lícula i en la separació ,injusta, que provoca la mort en persones que s'estimen tant com ells dos. És un drama personal que el pateix molta gent,sí, però quan la mort física et toca d'aprop, és insuportable.
Recordo que la vaig veure en italià.Aquest idioma tan dolç encara la va fer més ,dramaticament, bonica.
I també toca el tema de la religió. I és que...la fe pot ser tan cega?. Mai he cregut amb el confort religiós. Ara, encara menys.
Recordo vagament la pel·lícula, sé que l'he vist. Són aquelles pel·lícules que et donen nous enfocaments a vells problemes. Caminem amb vells i nous dolors, amors i odis, i ens curtim per tal de sobreviure malgrat tot. No hi ha d'haver espai pel desànim, una mica de malenconia va bé, però cal seguir moblant la nostra existència, hem d'acabar el trencaclosques, fins a l'última peça.
:D abraçades de muntanya (una mica tosques, ja se sap) :D
No he vist mai aquesta pel·li, ni tan sols em sona el títol, però... quin mal rollo que dóna, no?? Buff!
ResponderEliminarAquest "No sóc bona companyia aquesta nit"... espero que estiguis bé; i per si no ho estàs, t'envio una abraçada reconfortant. Forta.
Doncs res, a dormir i demà serà un altre dia.
ResponderEliminar"Tierras de Penumbra", és una pel.lícula que vaig veure fa bastants anys ja.
ResponderEliminarEm va impactar.Pel tema que tracta i com el tracta.Amb sensibilitat, delicadesa, seriositat, serenitat,... Per l'esplèndida actuació dels actors principals l' Anthony Hopkins i la Debra Winger.
Hi he pensat moltes vegades en aquesta pel.lícula i en la separació ,injusta, que provoca la mort en persones que s'estimen tant com ells dos.
És un drama personal que el pateix molta gent,sí, però quan la mort física et toca d'aprop, és insuportable.
Recordo que la vaig veure en italià.Aquest idioma tan dolç encara la va fer més ,dramaticament, bonica.
I també toca el tema de la religió. I és que...la fe pot ser tan cega?.
Mai he cregut amb el confort religiós. Ara, encara menys.
Gràcies Ferran per la teva abraçada, de debó.
Salvador,
ResponderEliminarVaig a fer-ho de seguida. :-)
Espero que demà sigui millor.
Gràcies per venir.
Una abraçada a tots dos.
Recordo vagament la pel·lícula, sé que l'he vist. Són aquelles pel·lícules que et donen nous enfocaments a vells problemes. Caminem amb vells i nous dolors, amors i odis, i ens curtim per tal de sobreviure malgrat tot. No hi ha d'haver espai pel desànim, una mica de malenconia va bé, però cal seguir moblant la nostra existència, hem d'acabar el trencaclosques, fins a l'última peça.
ResponderEliminar:D abraçades de muntanya (una mica tosques, ja se sap) :D
Clidice, prefereixo abraçades tosques que políticament correctes.:-)
ResponderEliminarGràcies pel comentari i una abraçada de muntanya.:-)
"de prop", "dramàticament". N'hi ha més? :-). Glups.Certament Salvador, necessitava dormir. :-)
ResponderEliminar