27.7.11

A Vyborg

A VYBORG

Un enorme graó submarí
que mena als dominis de Neptú-
com una ombra allà es refreda Escandinàvia,
i tot en una sola visió enlluernadora.
El cant devé silent, la música emmudeix,
mes l'aire crema amb llur fragància
i un blanc hivern agenollat
ho observa tot amb reverent atenció.

24 de setembre de 1964
Komarovo(Ozérnaia, de dia)

-------------------------------------------------------------

Tot i no ser aquesta la terra natal,
és, tanmateix, per sempre inoblidable,
i l'aigua al mar és pobra en sal
i tendrament gelada.

Al fons, la sorra és més blanca que el guix,
i com el vi l'aire embriaga,
i el cos rosat dels pins
nu queda a l'hora de l'ocàs.

I aquest ocàs a les ones de l'èter
és tal que ja no distingeixo
si és el final del dia o el final del món,
o si és de nou en mi el misteri dels misteris.

1964.

Poesia Completa.
Anna Akhmàtova.
Traducció i edició de Jaume Creus.
Primera edició: desembre de 2009.
Edicions de 1984.Barcelona.

No hay comentarios:

Publicar un comentario