7.7.10
“Som una nació. Nosaltres decidim”.
Feia tants anys que la gallineta cantava sense parar
que l'altre dia afònica es va quedar.
Però la gallineta que d'ous hi entenia bastant
es va automedicar pitant.
Farta com estava de sentir a parlar
de la potassa de la farmacèutica de moda,
es va preparar un remei casolà
amb els ingredients que tenia a mà.
Amb tanta eficàcia va barrejar
els rovells d'ous calents del dia
amb el suc d'una llimona esgrogueïda,
que ara mateix ja torna a cantar.
Etiquetes de comentaris:
"La Gallineta",
Catalunya,
comunicació,
drets humans,
Liceu,
llibertat,
Lluís Llach,
música,
Òmnium Cultural,
reflexió,
vídeo
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Esperem que canti, i que segueixi cantant molt de temps.
ResponderEliminarAra, ja en deu estar fins als ous de tanta tonteria...
*Sànset*
La gallina sortirà, també, al carrer.
ResponderEliminarEl dissabte, aquesta gallina escanyada i expremuda fins a límits inimaginables es manifestarà amb força pels carrers. Ha de ser un èxit!
ResponderEliminarSànset,
ResponderEliminarLa gallineta torna a cantar ben fort i ben alt perquè sap que no és cap tonteria el què li està passant, el què li estan fent.Vol que el seu cant se senti ben lluny i que l'escolti tot el món.
Òscar,
ResponderEliminarla gallineta sap el què ha de fer, ho ha sabut sempre.Se sap cuidar i no necessita que ningú de fora li mani res.I menys a la força.Que a la força els pengen.
Albert B.i R.
ResponderEliminarestic segura que serà un èxit.
Per a mi, en aquests moments ,ja ho és!.Malgrat les manipulacions que hi hauran després de la manifestació per part de crist i sa mare.
Ens sentirem a la manifestació!
Gràcies a tots pels vostres comentaris.