Et deixo un pont de mar blava...
Et deixo un pont de mar blava
que va del somni fins els teus ulls,
des d’Alcúdia a Amorgos,
del teu ventre al meu cor.
Et deixo un ram de preguntes
perquè t’emplenin els dits de llum
com la que encén l’esguard
dels infants de Sidó.
Un pont que ajudi a solcar
la pell antiga del mar.
Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,
amb la ràbia del cos,
amb la força del cant,
amb el goig de l’amor...
Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.
Et deixo un pont d’esperança
i el far antic del nostre demà
perquè servis el nord
en el teu navegar.
Et deixo un vers a Sinera
escrit amb traç d’un blau lluminós
que cantava a l’Alguer
per cantar el seu enyor...
Et deixo l’aigua i la set,
el somni encès i el record.
I a Ponza la mort
per viure cara al mar... el mar... el mar.
L’espai ple de llum
on s’emmiralla el mar... el mar... el mar.
El nostre blau de silenci
d’on sempre neix la cançó.
Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,
amb la ràbia del cant,
amb la força del cos,
amb el goig de l’amor...
Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.
Lletra: Lluís LLach i Miquel Martí i Pol
Música: Lluís Llach.
Després no et queixis si el cap de setmana plou a bots i barrals... :-)
ResponderEliminarSabia que t'agradaria. :-)
ResponderEliminarSi plou tant i tant, m'anirà bé no sortir en tot el cap de setmana. Així podré fer ganxet, que tinc una vànova començada que haig d'acabar abans que la meva filla es casi. ;-)
Ara sí que veig que sento el temps, hahaha.
Amb pluja o amb sol, què gran començar el cap de setmana travessant aquest fantàstic pont. Paraigua i... bon cap de setmana, Fina!
ResponderEliminarHola Ferran,
ResponderEliminarjo també el trobo fantàstic, però el nostre amic Jaume és negatiu, negatiu.
No pot ni escoltar la lletra perquè només de veure a en LLach li ve un cobriment.
Però això té cura.
Els psicòlegs diuen que, la fòbia es cura amb una sobredosi d'allò que et provoca la fòbia.
Així que he pensat que haig de posar més Llach en aquest bloc.
Només de pensar que així ajudaré a en Jaume...:-)
Bon cap de setmana Ferran ,i que els ponts serveixin per arribar ,sempre, a l'altre costat.
Fina, em sap greu per en Jaume, però jo estaré encantat d'anar escoltant Llach des d'aquesta banda del riu...
ResponderEliminarVaja, m'has tocat el punt feble, la cançó és una de les meves més estimades (tot llach, de fet) però aquest espectacle el vaig veure sencer i mai l'oblidaré... Gràcies pel regal!
ResponderEliminarFerran,
ResponderEliminarm'has convençut!.
Així tots contents, perquè en Jaume es curarà eh?, segur! ;-)
Zel, benvinguda a Carpe Diem,
ResponderEliminarVas anar al concert?
Sí, la veritat és que en Lluís Llach és d'aquells cantautors que, o bé t'agrada molt o bé t'agrada en Serrat. :-)
Aquesta cançó és molt maca, en té ,però, una pila de maques.
La propera el dilluns.
Pobre Jaume,el vull curar en dos dies!:-)
Una abraçada.
fiu! doncs sort que m'agrada una mica en Llach, no em sé veure agradant-me en Serrat ;) gràcies :)
ResponderEliminarClidice,
ResponderEliminaraixò ho he dit perquè, sovint, he escoltat l'opinió de força gent que els hi agrada en Serrat i troben a en Llach poc més que un sac de gemecs.
Tu no t'hi has trobat mai amb això que et dic?.
Per descomptat que et convido a seguir l'entrada de demà, a veure si puc aconseguir que t'agradi un xic més. :-)
nooooo més Llach nooooo que m'agrada però tinc algú al costat que tot el dia "llaqueja" :P
ResponderEliminarés broma, m'agrada força, tot i que, bé, ehem, jo sóc poc de música tan "tranquil·la". El que no he aconseguit mai és que m'agradés en Serrat, és que l'escolto i no ho acabo d'entendre, ni ell ni molts que agraden a tothom, reconec que és un defecte del meu sistema de gustos ... però bé, ningú no és perfecte ;)
Fina, suposo que també deu haver-hi gent normal a la que no ens agrada ni en Llach ni en Serrat, no? :-)
ResponderEliminarI per cert fixa't tu la pluja que ha caigut. Aviam si s'inundarà el geriàtric i hauran d'anar els bombers a rescatar en Llach i en Serrat. Pobres bombers, segur que tenen família i no s'ho mereixen...
Clidice, havia pensat amb la música d'Iron Maiden, però reconec que jo tampoc sóc perfecte. :-)
ResponderEliminarAixí que continuaré essent imperfecte i faré tot el possible per tal que acabis llaquejant, també, a aquest algú que et llaqueja tant.Així no sentiràs més la tortura a prop teu,hahaha.
Jaume,
ResponderEliminargent normal?
I tant.
Només faltaria!.:-)
Al geriàtric?, però que no ho saps que quan cau aigua,es troben per anar de vins.
Els bombers no els hi trobaran pas al geriàtric.No els hi donis pistes falses, que arribaran tard a dinar i les seves families et vindran a trucar a la porta per..vés a saber què. :-)