Déu existeix. Ara n'estic segura.
Les busques del rellotge marcaven les quatre de la tarda i jo ho he sabut de cop.
Avui , mentre feia la caminada diària, Déu m'ha enviat un senyal.
Xap!, he sentit , a cinc metres de mi. M'he aturat en sec. Al meu voltant no hi havia ningú i jo acabava de sentir un fort soroll.
Instintivament he mirat cap el cel. Allà estava l'explicació, he pensat. Tantes gavines juntes, volant baix i neguitoses, segur que acabaven de dinar i es dedicaven a fertilitzar , amb perdigonades guanoses, tot el passeig del mar.
De sobte, me n'he adonat. Havia començat a fer uns moviments, absolutament ridículs: a la dreta , a l'esquerra, endavant, endarrere. El meu cervell estava donant les ordres oportunes al meu cos, per esquivar ,com fos , el que creia que estava caient del cel .
Però després la meva mirada ha baixat fins el sòl i no hi ha vist cap taca blanca. El què sí que han vist els meus ulls però, ha estat una massa voluminosa d'una enorme grandària. La curiositat m'ha guanyat i m'hi he acostat.
Déu estava enfadat amb mi sens dubte. Quin senyal més surrealista que m'acabava d'enviar. Uns budells de peix.Potser quan va fer el miracle dels pans i els peixos es va passar i no sabia què fer-ne del sobrant?. O més aviat volia que creiés en ell a la força, provocant-me una fractura cranial difícilment oblidable.?
En tot cas, penso que no són maneres i que Déu s'hauria de disculpar i passar pel confessionari.
Uns budells de peix?? També és mala gaita; posats a llençar, podia haver deixat caure una pluja de milions o alguna altra cosa de profit, trobo!
ResponderEliminarLa crisi és tan forta, que ni Déu sap com arreglar-la. Fixa't com deuen estar allà dalt també que ,per guanyar adeptes, reparteixin budells de peix. Fastigós!
ResponderEliminarTan bons que són els "conguitos". ;-)
Boníssim! He trobat el teu blog gràcies al Salvador Macip, que al seu torn segueix el nostre. Un conte molt divertit que fa venir ganes de sortir corrents cap a la platja a veure què em vol dir el bon déu. Com que la platja serà la Barceloneta, vés a saber de quin peix o bèstia seran els residus que em llenci. Això si és que són orgànics.
ResponderEliminarBenvingut Lluís Bosch,gràcies per venir fins aquí.
ResponderEliminarAl Salvador li hauré de fer un monument.Que aquest hagi estat l'apunt que més li ha agradat de tots els que ha llegit aquesta setmana , m'omple de satisfacció!.:-)
Si t'he fet riure ja és un gran què. M'agrada molt que t'hagi divertit.
Hi penso tant en Déu des d'aquell dia... ;-)
Vés en compte que no et llenci aquell triangle que té, amb un ull a dins, que també faria impressió eh?. :-)
Una abraçada
Tants cops anant a un "cole" de capellans, per haver de trobar la fé aqui..i
ResponderEliminarSigui com sigui Fina, gràcies.
Josep Lluís ,de res home, de res.
ResponderEliminarJa saps que la fe mou muntanyes!.
I sinó mira la de Montserrat, que no saben com parar-la! :-)
Ai , ara que dic això...i que no mogui la de Sant Joan,sinó, ja et veig a tu parlant -i negociant la nostra seguretat- directament amb Déu vostre senyor!.
Això seria un senyal de Déu, per a tu,de totes totes.Encara que no sé si et faria gaire gràcia. :-)
Fins aviat.