"Roda",del disc "Nu"(1997).
Perquè al final del concert,el públic li'n va demanar més.
Espero que aquesta cançó us agradi tant com a mi, i que us convenci de la qualitat que tenen els "gemecs", com diuen alguns, d'en Lluís Llach.
Us deixo doncs amb la seva companyia i la del poeta Miquel Martí i Pol, que va ser més que un gran poeta català , una gran persona.
"Roda", diu així:
Gira la roda del temps
per la força del vent de les ànimes soles.
Gira, mentre seguirem
demanant a un estel la mateixa resposta.
Com si no fossin clars tots aquests fars
que ens diuen la mida tan justa
superba i absurda del nostre viatge.
Gira, però a Roda de Ter
hi tinc un amor secret
que porta el nom del meu àngel.
Gira la roda del temps,
i en el fràgil vaivé que la vida comporta
dubtes de si encara vas
o si ja només vens en el ball de les ones.
Com si no fossin clars tots aquests fars
que ens diuen la mida tan curta
que ni és una excusa per al nostre viatge.
Gira però a Roda de Ter
hi tinc un amor secret
que porta el nom del meu àngel.
Gira la força del vent
i s’acosta silent el moment de les ombres,
sabent la dansa dels morts
farem l’últim esforç per al darrer aprenentatge.
I si no fos absurd el més enllà
seuríem rera la finestra,
mirant el capvespre amb les mans llaçades
per dir-nos l'últim adéu
per al que no hi hagué mai temps
mentre deixàvem l’escola.
Gira, però a Roda de Ter
i tinc un amor secret
que porta el nom d’el meu...
I si no fos absurd el més enllà
seuríem rera la finestra,
mirant el capvespre amb les mans llaçades
per dir-nos l'últim adéu
per al que no hi hagué mai temps
mentre deixàvem l’escola.
Gira, però a Roda de Ter
tenim un amor secret
que porta el nom d’un bon àngel...àngel...àngel.
Lletra: Lluís LLach.
Roda de Ter, és una localitat propera a Vic, a la comarca d'Osona,on residia Miquel Martí i Pol.
Caram, caram, aquesta no l'havia escoltada mai. Que no és de les "conegudes", potser? -També l'he trobada molt maca.
ResponderEliminarHola Ferran,
ResponderEliminarvaig tenir la sort que algú, fa uns anys , em va regalar una misteriosa caixa de fusta. Dins hi havia 26 cds. Era l'obra d'en Llach, des del 1969 al 1998.També hi havia un llibret amb les lletres de totes les cançons.
Era una edició limitada de 2.000 exemplars i jo tenia i tinc la número 79. Alegria suprema.
Aquesta cançó és del disc 25:"Nu" del 1997.
L'altre dia buscava aquesta cançó al "yo tuve y él también" i la vaig trobar. Era el mateix concert que el que vaig posar a l'entrada anterior.Una sorpresa agradable, certament.
De la poesia de Martí i Pol , ja ni t'explico.
Trobar aquest vídeo amb els dos junts...vaja, que no ho vaig dubtar ni un segon. :-)
M'alegra que t'hagi agradat també.