Uns baixos foscos en un carrer estret:
surt el so d'un martell i pols de runa.
Pel forat de la porta es veu a penes
un home sol que està picant i un vell
que vora seu se'l mira.No conversen,
com si els dos escoltessin en els cops
un dolor que només ells reconeixen.
La porta ara em devora la mirada
i se l'endú ferotge cap a dins.
Si m'acostés, potser ni em sentirien.
Són les interminables, lentes obres
de la casa per dins, on ningú mira.
Casa de Misericòrdia
Joan Margarit i Consarnau.
Edicions Proa.Barcelona 2007
Quin sentiment hi posa en cadascuna de les paraules, en Joan Margarit!!... De seguida t'arriba i et fa estremir!!
ResponderEliminarUna abraçada.
Sí.
ResponderEliminarEl vaig descobrir per casualitat a en Joan Margarit.Estava en una llibreria buscant un llibre de poesia per fer un regal.El títol del llibre em va agradar.El vaig obrir i vaig llegir uns poemes on sortien, per casualitat, els noms d'unes ciutats que segur que agradarien al destinatari del regal, vaig pensar.I després vaig continuar llegint un xic més perquè em va arribar i agradar de seguida.M'agrada llegir un xic dels llibres que vull regalar o em vull comprar, abans de fer-ho.La meva llibretera no em diu mai res ,sap que els cuido bé.I fins i tot ,a vegades, hi surt guanyant. Al cap d'uns dies li vaig comprar un altre exemplar per mi.
Sol ser una poesia dura la de Margarit , però realista, meditada i madura.
La poesia de floretes i paraules d'amor, per un altre dia. :-)
Una abraçada.