Maleïda trucada telefònica...

Eren , gairebé, les vuit de la tarda d'un dia de novembre, potser d'aquest mateix any, o potser de l'any passat...

Jo estava treballant i vaig rebre una trucada telefònica.
Per la pantalla del mòbil,el número d'en J*********.

Estava esperant que em digués un nom...Només un nom.
Vaig despenjar i em va parlar...no va dir cap nom. Cap. Ni un.

Podia haver estat una trucada amable , agradable i educada.
Una d'aquelles trucades que esperes des fa dies.Una d'aquelles trucades,després d'haver perdonat tantes coses...
Esperes que les coses hagin canviat després d'haver-ne parlat tant.Esperes que hagi servit,per alguna cosa...

Però no. La trucada no va ser ni amable, ni agradable, ni educada. Va ser impertinent. Senzillament impertinent.

Li costava poc escopir.

Jo pensava que compliria amb la seva paraula i trucaria el més aviat possible, amb una solució a la mà. Però clar, de paraula en tenia poca . I la solució ,ni l'havia buscada.

Quan es va decidir a trucar, s'havia convertit en "expert en ètica". Ell, expert en ètica.
Ell, que bufava l'orella d'una companya de feina, mentre aquesta estava treballant.
Ell, que no volia obligar a que una altra companya fes bé la seva feina. Deia que era perquè aquesta li feia molts favors.

Favors...

Ell, que era capaç d'insultar mentre li parlaven.
Ell, que li costava poc perdre les maneres, quan es quedava sense fonaments.

Jo només esperava, un nom.

I no me'l va donar. Mai.

S'ha de tenir cara. Però clar , de cara sí que en tenia.

I molta.