En un documental que avui feien per la televisió ,al canal "Odisea", analitzaven la història d'un dels quadres més emblemàtics del gran pintor Pablo Ruiz Picasso.
El 26 d'abril de 1937 , la ciutat de Guernica va ser literalment escombrada per les bombes de grans dimensions que van ser llançades pels avions bombarders de la Legió Cóndor alemana.La seva població va morir ,també, per l'impacte de les bales que disparaven les metralladores dels caces alemanys. Aquesta aviació va ser enviada per Adolf Hitler per ajudar al seu amic Francisco Franco ,durant la guerra civil espanyola.
Picasso va reflectir l'horror d'un moment tan fosc i convuls, pintant un quadre ,amb només dos colors: el blanc i el negre. Els mateixos i únics colors que tenen ,per exemple, les tecles d'un piano.
Era el "Guernica", i va ser la contribució expressionista de Picasso a un encàrrec que li va fer el Govern de la República Espanyola, per tal de decorar el Pavelló Espanyol de l'Exposició Internacional que es va fer al 1937 a Paris.
Dora Maar,la seva companya sentimental en aquells moments, va fer un reportatge fotogràfic del procés de creació de l'obra. Obra que va ser començada l'1 de maig i acabada el 4 de juny d'aquell mateix any.
Durant l'època franquista ,el quadre no va tornar a Espanya per expressa petició de l'autor. El Guernica va viatjar per tota Europa i al 1958 als Estats Units, concretament a Manhattan (Nova York). Va ser guardat i exposat al MoMA , salvant-se així d'una més que probable destrucció per part del govern espanyol.Cal dir que, el quadre està carregat d'elements simbòlics.
Picasso , que havia demanat que el quadre no tornés a Espanya fins que no s'instaurés novament la República, va veure ( figurativament parlant, perquè Picasso va morir l'any 1973)com aquest tornava al pais , després de la dictadura franquista, al 1981. Però no dins d'una República sinó sota una Monarquia.
A Barcelona es va pensar que, ja que hi havia el Museu Picasso, el lloc més adient per exposar-lo seria, la ciutat comtal.
La població de Guernica, també el reclamava.
Pablo Picasso, però, sempre havia volgut que l'exposessin al Museo del Prado de Madrid. El mateix museu que guardava el famós quadre: "Los fusilamientos del 3 de mayo" i la seva parella, "La lucha contra los mamelucos", ambdós pintats per Francisco de Goya y Lucientes.
Finalment no es va complir cap desig: ni el van portar a Málaga (lloc on va néixer l'autor), ni a Barcelona, ni a Guernica, ni al Museu del Prado.
Algú va pensar que el millor lloc per exposar-lo era al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía , a Madrid. I hi está exposat permanentment des del 1992.
Us deixo veure i escoltar els fets que van passar aquell 26 d'abril , fets narrats per gent que va viure aquell dramàtic moment a Guernica, no pas a Madrid.
I per acabar , una frase de Pablo Picasso...« No, la pintura no està feta per a decorar les habitacions. És un instrument de guerra ofensiu i defensiu contra l'enemic. »
Molt interessant l'apunt. Hi afegeixo una nota local. En aquella època del Paris ocupat, Picasso tenia el taller a la rue des Grands Augustins. I en el mateix carrer el blanenc Joan Castanyer (conegut per Jean Castanier a França) hi tenia el seu restaurant "Le Catalan". Picasso, anava sovint al restaurant i va fer amistat amb Castanyer.
ResponderEliminarPerò en la França ocupada, van marxar quasibé tots els amics de Picasso.
ResponderEliminarAlguns dels que es van quedar,van morir durant la segona guerra mundial, quan els alemanys van entrar a Paris.
I Picasso, que era del partit comunista, es va quedar a Paris i se'n va sortir.
Era tot un caràcter.I persona intel.ligent.Amic dels seus amics i poc amic de la seva familia, diuen. I amb moltes dones en la seva vida.
Era escorpio, no sé si això té alguna cosa a veure. :-)