Precipici

Talment Sylvia Plath,
però sense el gas.

Enfosquiment prematur,
prova no superada.
Ni el gessamí pot impedir-ho,
la societat fa tuf.

Dos fracassos i una mort.
Després del desastre,
confusió, desassossec,silenci.
Vida de gos!.


LÍMIT

La dona va arribar a la perfecció.
El seu cos mort mostra el somriure de realització,
l'aparença d'una necessitat grega
flueix pels pergamins de la seva toga,
els seus peus nus semblen dir,
fins aquí hem arribat, s'ha acabat.
Els nens morts, cabdellats, blanques serps,
un a cada petita gerra de llet ara buida.
Ella els ha plegat de nou cap al seu cos;
així els pètals d'una rosa tancada,
quan el jardí s'enravena
i les olors sagnen de les dolces gorges
profundes de la flor de la nit.
La lluna no té per què entristir-se,
mirant amb fixesa des de la seva caputxa d'os.
Està acostumada a aquest tipus de coses.
Els seus negres crepiten i s'arrosseguen.

Sylvia Plath
(L'últim poema que va escriure, la vigília del suïcidi)