Recordant-la

12 de novembre i un correu electrònic:
"Siento ser yo quien os diga...
...[...]...
...nuestra amiga M..... ha fallecido."

Així,
de cop.

I jo aquí,
avui,
en la foscor novament,
donant el condol als pares,
a les germanes, a la familia.
Acompanyant els sentiments dels amics
amb els qui vam compartir la seva amistat.

I jo aquí,
llegint poesia,
en la foscor novament,
recordant la seva mirada,
el seu somriure, la seva veu.
Els seus moviments, les seves paraules,
els seus desitjos i la seva bellesa interior.


TARDOR

Sóc ara en avingudes de novembre
on tot es fa quiet i sembla caure
com desistint. La melangia llaura
camps de records però ja res no sembra.

Ara tot és campana que s'atarda
tocant a morts i posa gravetat
boscos endins on la madura tarda
ja minva, plena d'or i soledat.

Ulls tristos, melancòlics de la posta,
no us apagueu: la llangorosa flama
un altre món al nostre món acosta,
del somni fa més íntima la trama.
Vida, on ets? La nit tot ho reclama
i un plor de vent és l'única resposta.

REPETIMENT

Els records ho són tot i l'incessant
repetiment:
tornar en un lloc
moltes vegades a escoltar
l'eco dels anys, a retrobar
potser una pedra que de temps haviem
pensat que hi era, i ja no hi ha cap veu
ni cap pedra.
Fer-ho, tanmateix,
és una forma de vida.
Criden les sirenes
al port. No, ara les recordo.
No, les invento.
No crida res.
I si no fos pels que ara deuen
sofrir
tot està bé.
Som ja a la matinada
d'un altre dia.
Encenc
el llum perquè la nit s'acaba
però comença l'altra nit.

Joan Vinyoli.
Poesia completa.
Pròleg d'Enric Casasses.
Labutxaca.Edicions,62. Barcelona.